Selecciona Edició
Connecta’t

Mas posa 7.000 funcionaris al límit de la il·legalitat amb la consulta

La Generalitat els farà responsables de les meses electorals i dels locals durant el 9-N

Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat, amb les urnes del 9-N.
Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat, amb les urnes del 9-N.

La Generalitat atorgarà als funcionaris públics que s'han inscrit com a voluntaris en la consulta del 9 de novembre tasques de responsabilitat en les meses i els col·legis electorals. Els juristes consultats per EL PAÍS consideren que això els situa al límit de la il·legalitat.

Ahir, una setmana després que la Generalitat obrís el registre de voluntaris, hi havia 34.916 inscrits, dels quals aproximadament 7.000 són funcionaris. Els voluntaris serviran per constituir les 6.430 meses electorals distribuïdes per 942 municipis de Catalunya. Cada mesa tindrà un president i dos vocals, i per tant faran falta 19.293 voluntaris, escollits entre els inscrits.

El Departament de Governació de la Generalitat, que organitza l'operatiu de la consulta, reconeix que als funcionaris que s'hagin inscrit com a voluntaris se'ls atribuiran tasques específiques, de manera que hi haurà un coordinador a cada mesa i un gestor en cadascun dels 1.255 locals electorals. Això significa que faran falta 7.685 voluntaris més i que no n'hi haurà prou amb els 7.000 funcionaris.

El coordinador de la mesa electoral resoldrà les incidències que es plantegin durant la jornada de la votació i, donat el cas, haurà de suplir algun dels membres de la mesa. El gestor estarà per sobre d'ell en el repartiment de funcions i serà la persona de confiança de la Generalitat al local electoral.

Manuel Ballbé, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser ahir molt contundent: “És un frau de principi a fi. És com si per jutjar un negre es tria un jurat format només per membres del Ku Klux Klan”, va assegurar aquest jurista en referència al fet que a les meses electorals només hi haurà voluntaris defensors de la independència. Ballbé entén que “el funcionari no hi pinta res, en la consulta del 9-N, perquè aquest dia no es pot pretendre una ampliació de les seves funcions habituals”. A més, la simple condició de funcionari no assegura amb netedat el compliment de les funcions que li atribuirà la Generalitat, “perquè pot ser un metge o un veterinari”.

En termes semblants s'expressa Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona. “Si la Generalitat els assigna tasques concretes el dia de la votació sense que els funcionaris s'ofereixin a realitzar-les, entrem en una zona grisa i es podria considerar un acte administratiu encara que no hi hagi un document escrit”, sosté. Arribats a aquest punt, Arbós considera que es podria recórrer contra la decisió de la Generalitat davant la jurisdicció contenciosa i administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El Govern català, per la seva banda, justifica que els funcionaris realitzin aquestes tasques de responsabilitat el dia de la votació, “perquè dominen més les tecnologies, tenen més habilitats, saben interpretar millor les normes i alguns han estudiat Dret”. La Generalitat sempre havia dit que pretenia deixar els funcionaris al marge de la consulta, encara que si finalment els atribueix aquestes funcions no serà així. El mateix Artur Mas va reclamar 20.000 voluntaris i 3.000 funcionaris el dia que va convocar el nou 9-N, unes xifres cobertes amb escreix.