Selecciona Edició
Connecta’t
A l'aguait

La “zona zero” del pujolisme

La caiguda del benjamí dels Pujol ha caigut com un meteorit a dues setmanes del 9-N

La “zona zero” del pujolisme

La fulgurant reaparició de l'afer Pujol, aquesta vegada de la mà del benjamí del clan familiar, ha caigut com un meteorit sobre el planeta sobiranista quan falten dues setmanes per al 9-N. El succés es produeix després de la treva entre Artur Mas i Oriol Junqueras per salvar la "consulta bis", i de la nova exhibició de força de la "marea groga" impulsada per l'ANC i Òmnium.

L'aparatosa erupció del cas a Barcelona se suma a l'escàndol de les targetes negres de Bankia i la imputació de l'exministre Acebes a Madrid en relació amb la caixa b del PP, i posa una altra vegada a prova l'oxigenació pulmonar dels contribuents i la capacitat d'assimilació de l'opinió pública pocs dies abans de la taumatúrgica data.

"El cas de la família Pujol s'ha convertit en un macroprocés endimoniat amb tres causes en diferents jutjats i amb la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), dependent del Ministeri de l'Interior, com a articulació comuna", escriu amb punta fina Manel Pérez a La Vanguardia. "Totes les activitats econòmiques del clan estan sotmeses a l'escrutini de la justícia en un foc granejat de final incert", afegeix el periodista arran de l'espectacular operació al domicili familiar d'Oleguer Pujol, objecte de retenció policial i conducció a comissaria abans de ser imputat formalment. "Primer Pujol a comissaria", constata El Mundo amb visible complaença.

"Jo he vist coses que vosaltres no creuríeu", deia Roy Batty, el replicant de Blade Runner, en l'epíleg d'una de les obres mestres del cinema de ficció. La "tecla vermella" per "blanquejar" a distància els discs durs dels ordinadors d'Oleguer Pujol i el seu soci, enviant al núvol els seus secrets, estan sense cap mena de dubte a l'altura del gènere.

La “Tangentòpolis espanyola”

Però ni cinema ni ficció. Pura realitat amb munició grossa per al debat polític entorn del "procés". "Si jo fos malpensada, que no ho sóc pas, tot aquest gran espectacle de caça i captura dels diners pujolians amb escenografia de CSI i gossos de rastreig i tot, em semblaria una magna operació de distracció per tapar la fetor que se sent pels volts del carrer Gènova ", escriu Pilar Rahola amb la seva reconeguda desimboltura.

Les cròniques i els perfils sobre Oleguer Pujol el descriuen com "el financer de la família" i fins i tot "l'altre 'madrileny' dels Pujol", vista la trajectòria particular del més petit de la família: "D'activista per la independència a home de negocis a Madrid", titula Isabel García Pagan.

"La 'Tangentòpolis' espanyola avança a una velocitat que recorda l'imparable procés italià de principis dels anys noranta contra la corrupció política", insisteix per la seva banda Enric Juliana, per qui "el cas Pujol ha obert un cràter radioactiu a la política catalana amb efectes de llarg recorregut".

La “zona zero” del pujolisme

"Un clan acorralat", resumeix la portada d'El Periódico. En el seu editorial, el diari subratlla "la impressió que els aparells de l'Estat van voler ser molt ostensibles i van sobreactuar", i afegeix que això "els pot restar credibilitat i donar arguments als que considerin que els Pujol són castigats com a reacció al procés sobiranista que és viu a Catalunya".

Dit això, però, l'editorialista afegeix: "No és possible imaginar que no hi ha bases sòlides per a l'acció de la justícia, perquè ja són cinc les causes obertes a l'expresident o als seus familiars directes. I sobretot –afegeix–, hi ha la confessió del mateix patriarca, element central de l'entramat".

Aquesta dualitat tan recurrent i significativa apareix també en la ploma del penalista Joan J. Queralt. Després de destacar que els fets apareixen "macerats amb la tòxica salsa de la desinformació, el desconeixement i l'exageració", el catedràtic de la UB conclou que "tot apunta que els germans Pujol-Ferrusola van veure créixer molt precoçment els seus patrimonis, no només sostrets a l'escrutini de l'opinió pública, sinó emparats per l'opacitat del poder".

En espera d'esdeveniments

La “zona zero” del pujolisme

El diari ARA dedica al cas un ampli espai informatiu en pàgines interiors, però manté el focus sobre les vigílies del 9-N en to d'alerta. "El Govern de Rajoy amenaça ara d'impugnar el 9-N", titula en portada, on adverteix que "els serveis jurídics del PP estudien si es pot il·legalitzar la consulta alternativa de Mas".

A més d’anticipar-se al que ja sembla un fet imminent, el diari es fa ressò a la vegada de la iniciativa perquè en la mateixa cita es pugui denunciar l'Estat espanyol davant la UE. "Querellar-se contra Rajoy, el reclam afegit per mobilitzar-se", resumeix el diari sobre la idea llançada per ICV-EUiA al marge de la votació estricta.

Des de les ones, Mònica Terribas posava èmfasi a El matí de Catalunya Ràdio en "l'operatiu intens" desplegat contra Oleguer Pujol i afirmava –"sembla", deia– que el mateix jutge Pedraz hauria atribuït a la policia la decisió de conduir-lo a comissaria, abonant les tesis del periodista Ernesto Ekaizer sobre el rerefons polític de l'assumpte.

A l'altre costat de la Diagonal, Jordi Basté se centrava aquesta vegada en la suspensió del decret llei de la Generalitat sobre pobresa energètica per part del Tribunal Constitucional, sense amagar el seu "fàstic" davant el que qualificava d’"indecència, vergonya i absurd". "Ja no podem decidir ni sobre els nostres propis pobres", clamava des d’El món a RAC1.

Des de Madrid, el diari ABC competeix amb La Razón i El Mundo per liderar la condemna pública de la família Pujol en paral·lel i com a argument de pes en la denúncia del procés sobiranista. "Mentre va emmudint la consulta del 9-N, el cas Pujol escala posicions com un escàndol que transcendeix a la família protagonista, i assenyala directament a un règim polític i social", escriu el veterà diari conservador. La majoria de firmes de la casa rivalitzen per exhibir vocabulari i musculatura sobre el "cervell de la família a l'ombra", detingut a casa seva a primeres hores del 24-0, posats a seguir la fórmula habitual de les dates de transcendència històrica.

De manera que el bucòlic carrer Teodor Roviralta, a l'exclusiva zona alta del districte de Sant Gervasi de Barcelona, ja és per a l'històric diari fundat per la família Luca de Tena la "'zona zero' de la caiguda del clan Pujol". Déu n’hi do!