Parlem de política?

Fa un parell d’anys un alcalde m’expressava la seva tristesa perquè ningú que es dedicava a la política es podia esmunyir de la sospita de corrupció, aquest mal que ha condicionat i condiciona de forma terrorífica la política del país. Des de fa un temps, dedicar-se a la política, a priori un noble compromís de servei a la comunitat, significa ser sospitós de corrupteles.

Quan l’alcalde en qüestió em feia aquesta confidència, era el moment en què esclatava el cas Bárcenas, que va robar protagonisme als casos Gürtel i Palau de la Música. Més tard se n'hi afegirien altres com el cas Mercuri, el cas EROS d’Andalusia o noms propis com Matas o Fabra. En aquell moment ni Jordi Pujol havia explicat l’existència d’una herència no declarada, ni se sabia res de les targetes negres de Bankia ni de l’ús que suposadament en van fer l’exministre Rodrigo Rato i l’expresident d’aquesta entitat bancària, Miguel Blesa, entre altres. Polítics, empresaris, uns quants sindicalistes i expresidents de, en el passat, triomfants clubs de futbol han fet llarga aquesta llista de corrupcions i corrupteles que sembla no tenir fi. Una llista cada vegada més transversal i que s’ha convertit en l’argument perfecte per a aquells que pretenen desacreditar la política.

Aquell dia de fa dos anys, quan l’alcalde em manifestava el seu compungiment, acabava amb un èxit de participació rotund la manifestació de l’11 de setembre del 2012. L’agenda informativa ja anava atapeïda de notícies referides al procés sobiranista que continuaria propulsant-se amb la cadena humana de l’any passat i amb la V d’ara fa just un mes.

Seria bo, necessari i higiènic que els debats identitaris deixessin pas, encara que fos per un temps, a la política municipal

En espera de saber què és el que passa exactament el proper dia 9 de novembre amb la consulta voluntària (no administrativa), ens acostem a una traca d’esdeveniments electorals, amb les eleccions que jan són segures i les que puguin sorgir. De segures hi ha les municipals de maig. Des d’ara i fins la primavera, els alcaldes tindran espai i oportunitats per explicar la seva gestió i propostes? Podran veure i escoltar els veïns dels pobles i les ciutats de Catalunya debats plurals per confrontar posicions referides a l’urbanisme, les polítiques d’habitatge o el suport a la gent més desfavorida? Es visualitzaran bé les diferents alternatives polítiques que existeixen?

Seria bo, necessari i higiènic que els debats identitaris deixessin pas, encara que fos per un temps, a la política municipal que ha contribuït de forma inqüestionable en els últims anys a la modernització de Catalunya. Uns ajuntaments imprescindibles actualment, perquè són la primera, i a vegades única, línia d’assistència durant la duríssima crisi econòmica. I de passada seria també just i raonable que, un cop destriat bé el blat de la palla, es pogués arribar a la conclusió que la gran majoria d’alcaldes i regidors són gent honesta a qui s’ha de jutjar pels seus fets i no per ser sospitosos de corrupteles que no porten el seu nom.

Josep Maria Girona. Director de SER Catalunya