Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Els Pujol i Mas

Sense la investigació parlamentària sobre el seu padrí, el “partit del president” descarrilarà

Una altra commoció va sacsejar ahir Catalunya i la política espanyola. Oleguer Pujol i Ferrusola, el fill petit de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol va ser imputat per l'Audiència Nacional per presumpte blanqueig de capitals i delicte fiscal, després d'un registre judicial domiciliari.

En els procediments criminals és indispensable ser exquisit, com requereix la presumpció d'innocència i altres garantismes de l'ordenament a favor dels reus. Però juntament amb aquesta presumpció operen els indicis d'irregularitat. De manera que cal combinar neutralitat i rigor. Una cosa que no sembla òbviament aconseguida en el cas del seu germà Jordi: si s'haguessin bloquejat els seus comptes exteriors al juliol, la judicatura no aniria rastrejant el traspàs de 2,4 milions d'euros d'Andorra a Mèxic el passat mes d'agost, després de la seva imputació. Amb ell han estat imputats 11 importants empresaris de l'òrbita pujolista.

Amb Oleguer, són tres els germans Pujol Ferrusola en aquesta situació, inclòs Oriol, l'exsecretari general de Convergència Democràtica (CDC). Judicialment, cadascun ha de parlar per si mateix, ja que les responsabilitats penals són individuals i cal evitar qualsevol propòsit de tribunal popular.

Però la lògica política segueix pautes diferents. La commoció registrada ahir obeeix a la profunda i legítima sospita (ja afirmada des de la confessió de frau fiscal del 25 de juliol) que sota el mantell del mandat patriarcal de Pujol i Soley van proliferar negocis no sants de la seva esposa i fills.

Cada pas dels diferents processos actualitzarà aquest indici. De manera que, políticament, es tornarà més difícil de sostenir la negativa, l'apel·lació a la ignorància i el distanciament dels seus fills polítics respecte del patriarca Pujol. Podia ignorar el president Artur Mas les operatives d'aquesta família, de la qual és hereu polític i amic personal? Pot callar davant la imputació d'una sèrie d'empresaris convergents de primera fila? És coherent que es posi de perfil davant aquestes presumptes excrescències dels seus plantejaments business friendly? Quins negocis engloben? Quines amistats?

Seria maligne i erroni carregar el llast dels negocis pujolistes sobre el creixent independentisme; igual que sobre el pactisme tantes vegades practicat, i amb encerts, per Pujol. El tema penal va per una via i el polític, per una altra, encara que de vegades sembla que se superposin.

Però el llegat de Pujol pesarà, sens dubte, sobre l'esquena dels seus legataris, de Mas i de CDC en primer terme. Perquè l'única forma d'interposar distància hauria estat activar la investigació parlamentària sobre els presumptes vincles entre la família i la seva Administració, en comptes d'accelerar el pas a consultes populars cada vegada més etèries. Així, el projecte de crear un “partit del president” (Mas) de nova planta carrega tot el plom del “president” (Pujol).