Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Els plans del PSOE

Les expectatives generades per Pedro Sánchez s'han de traduir en un projecte concret

L'actuació de Pedro Sánchez ha generat considerables expectatives pel que fa al canvi generacional i al llenguatge més proper a una societat que havia perdut confiança en aquest partit. Encara que tres mesos a la secretaria general del PSOE és un període excessivament curt per canviar el programari socialista, és probable que la veu de Sánchez hagi aconseguit una mica més de marge entre la ciutadania. Però té pendent la clarificació dels seus plans polítics, sabent que la indignació i la inquietud per la sensació de fragilitat econòmica i institucional deixen poc marge d'espera, en vigílies d'un any electoral.

Sánchez no ho té fàcil perquè necessita, alhora, donar-se a conèixer a si mateix, potenciar un equip i concretar un projecte. Es va mostrar pugnaç en el seu primer debat parlamentari de debò, el dels Pressupostos per al 2015, que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va pretendre solucionar amb l'inclement recurs de menysprear l'oponent i fins i tot d'acusar-lo de no haver controlat Caja Madrid (pel simple fet d'haver format part de l'assemblea de l'entitat, obviant les molt més concretes responsabilitats de persones del PP). Aquest fet no eximeix Sánchez d'explicar les seves propostes de pacte contra la pobresa o de reindustrialització d'Espanya, així com l'alternativa a les seves crítiques frontals a les reformes fiscal i laboral de l'Executiu.

El context europeu no ajuda gaire el PSOE. En general, la socialdemocràcia viu en un estat de dubtes i divisions als països més afectats per la crisi econòmica. A Espanya, el desgast del Govern ofereix indicis susceptibles de facilitar el pas a una alternativa, i el PSOE és un partit que no defuig les responsabilitats de govern. El problema consisteix a recuperar el pacte amb les classes mitjanes i treballadores que en uns altres temps van ser el seu electorat natural, i definir millor quines són les raons per les quals els votants perduts poden confiar de nou en aquest partit.

Una de les tasques que Sánchez s'hauria de plantejar amb urgència és la d'afinar els seus missatges, que han incorregut en errors com suggerir la desaparició del Ministeri de Defensa o l'organització de funerals d'Estat per a les víctimes de la violència de gènere. Els assumptes complexos no poden explicar-se bé amb tuits o frases que semblen eslògans, i el dirigent socialista fa servir aquestes fórmules en excés.

Falta poc més d'un any per a les eleccions generals, encara que no és impossible que els esdeveniments es precipitin, entre altres raons per la incògnita catalana. El compromís a dia cert és el de les eleccions municipals i autonòmiques: un bon resultat del PSOE és que aquest partit se situï clarament com la primera opció de centreesquerra, un espai molt disputat per moviments assembleistes enfront de forces polítiques que, com la socialista, defensen la democràcia representativa.