Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Un esforç insuficient

La guerra aèria d'Obama i els seus aliats contra l'Estat Islàmic no derrota els gihadistes

Fa més de dos mesos que van començar a l'Iraq els atacs aeris nord-americans contra les forces de l'Estat Islàmic (EI) i gairebé un que es van estendre a Síria amb el suport de governs àrabs i occidentals. L'objectiu enunciat per Barack Obama era afeblir i destruir la despietada milícia fanàtica que ha proclamat el califat als més de 70.000 quilòmetres quadrats que domina els dos països.

Els resultats no avalen el propòsit d'Obama. El temps transcorregut és escàs per certificar el fracàs de la seva estratègia, però no per constatar que els aliats no han infligit cap derrota seriosa a les forces fonamentalistes. En canvi, el general John Allen, que dirigeix la coalició internacional, declarava la setmana passada davant el Congrés que l'EI ha fet avanços substancials a l'Iraq, on el Pentàgon s'ha vist obligat a desplegar helicòpters Apache per protegir l'aeroport de la capital dels gihadistes, amos de la veïna província d'Anbar.

El debat iniciat a l'agost als EUA sobre l'eficàcia d'una campanya exclusivament aèria ha donat pas a les veus que consideren inevitable el fiasco sense tropes sobre el terreny. A Síria, els bombardejos han estat incapaços de desbloquejar el setge gihadista de Kobane, a la frontera amb Turquia. La situació és tan crítica i la plaça tan simbòlica que Washington ja proveeix d'armes des de l'aire els defensors kurds i el president Erdogan ha fet marxa enrere en la seva decisió d'abandonar-los a la seva sort.

Cal veure el valor d'aquestes mesures. Erdogan només permetrà que auxiliïn a Kobane els seus aliats kurds iraquians, no els de la mateixa Turquia o els de Síria. La suavització in extremis d'Ankara té per objectiu no dinamitar l'estancat diàleg de pau amb el poderós partit kurd PKK a Turquia, amb el qual els assetjats s'alineen. Els Hèrcules americans, per la seva banda, només llancen sobre Kobane petit armament, i amb notable imprecisió.

La realitat militar sobre el terreny, les complexitats polítiques regionals i les movedisses lleialtats en joc posen en relleu com és d'insuficient i fràgil el pla d'Obama i la urgència de la seva reconsideració. L'EI representa una gravíssima amenaça no només per al Pròxim Orient. Per a Occident, i la propera Europa en particular, resulta imperatiu prevenir la creació d'un santuari territorial gegantí per part d'un fosc enemic de la civilització, decidit a mantenir i globalitzar la seva lluita.