Selecciona Edició
Connecta’t
TRIBUNA

La funció dels bancs

Les entitats financeres contribueixen al progrés de les persones i les empreses. El que impulsarà el nostre negoci i donarà suport al creixement són les relacions amb els clients, amb els accionistes i amb la societat

La funció dels bancs

La magnitud dels desafiaments als quals s'enfronten actualment els bancs no té precedents. Són canvis profunds i de molta envergadura. I tots exigeixen un canvi en la manera de fer banca. El desafiament més important prové dels nous hàbits del consumidor. El client sempre ha estat el rei, però el rei ara té més poder que mai. Això és conseqüència en bona part de la tecnologia digital. La revolució digital dóna al client més possibilitat d'elecció i informació que mai. Aquest canvi exponencial és creatiu i disruptiu alhora: desplaça models de negoci llegendaris i en crea d'altres en qüestió de mesos, fins i tot setmanes.

Mentrestant, la confiança als bancs mai ha estat tan baixa i l'allau de nova regulació per evitar que es repeteixi la crisi financera mai ha estat tan alta. I, a més, ens enfrontem a la possibilitat d'una disminució del creixement als països desenvolupats amb inflació constant baixa, tipus d'interès baixos i poc creixement del crèdit.

Què es pot fer per estendre la recuperació a més països de manera que els beneficis del creixement afavoreixin tots els sectors i totes les llars?

Per refermar la recuperació, és positiu que les autoritats monetàries i fiscals continuïn desenvolupant polítiques que donen suport a la demanda i augmenten la confiança. Pel que fa als Governs, cal continuar amb les reformes estructurals per augmentar la flexibilitat, la inversió, la productivitat i l'ocupació. Donar suport als empresaris, grans o petits, és prioritari, perquè són les empreses les que impulsen la creació d'ocupació. Espanya és un bon exemple dels beneficis d'aquestes reformes, com es va afirmar repetidament en les reunions de l'FMI a Washington a principis d'octubre.

La unió bancària dotarà l’eurozona de més eficiència, integració i competitivitat

Com haurien de respondre els bancs? Per començar, caldria recordar una cosa molt senzilla: la nostra funció. Els bancs existeixen per contribuir al progrés de les persones i les empreses. Tenim a les mans donar suport al creixement, generar riquesa, crear llocs de feina i invertir en la societat en la qual desenvolupem la nostra activitat. Si no complim la nostra funció, no progressen ni els bancs ni la societat a la qual servim. I si actuem amb negligència es destrueix la confiança de la societat. Massa banquers van perdre de vista la seva funció bàsica abans de la crisi. Per restaurar la confiança, hem de repensar la forma en què treballem i ens comportem. A Santander, volem fer una banca senzilla, propera i transparent.

Per complir adequadament la nostra funció, i per créixer i retenir clients en l'era digital, aconseguir la fidelitat dels clients és essencial. Hem de ser capaços d'anticipar-nos i crear relacions estables a llarg termini. Aquesta és la manera d'obtenir un retorn sostenible per als nostres accionistes.

Per això, els bancs han d'innovar. Al mateix temps que construïm relacions personals, cara a cara amb els nostres clients a les sucursals, ara també hem d'oferir un servei excel·lent per Internet i per telèfon. Els nostres processos han de canviar. Pot ser que siguem grans empreses, però necessitem l'esperit d'una start-up. Ens hem d'adaptar a la revolució digital i, al mateix temps, prendre sempre decisions prudents.

El paper dels reguladors està sent fonamental per fer-ho. Quan el G-20 es reuneixi al novembre a Brisbane, el programa de reformes que es va llançar el 2009 estarà pràcticament acabat. Els requisits de capital dels bancs (tenint en compte la quantitat i la qualitat del capital) s'han multiplicat per set com a resultat d'aquestes reformes, segons el Consell d'Estabilitat Financera.

Aquesta nova regulació ha de ser capaç de respondre a les següents qüestions. Permet als bancs complir amb la seva funció, ajuda al progrés de persones i empreses, i contribueix així adequadament al creixement? La nova estructura regulatòria permet que els bancs facin fallida sense necessitat d'ajudes públiques?

Trobar l'equilibri adequat entre objectius que competeixen entre si: reforçar el capital i la liquiditat; reduir la complexitat; augmentar les possibilitats de resolució, i millorar la conducta en els negocis, al mateix temps que es permet que els bancs donin suport al creixement, no és tasca fàcil.

Per exemple, la separació o la prohibició d'algunes línies de negoci pot ser necessària per reduir la complexitat en determinades entitats però, si s'aplica a tots els bancs, podria limitar l'accés als serveis bancaris i augmentar el preu de determinats productes a clients minoristes i pimes.

Pot ser que siguem grans empreses, però necessitem l’esperit d’una ‘start-up’

D'altra banda, una ràtio de palanquejament pot ser necessària per evitar l'excés d'endeutament del sistema en el seu conjunt. Però si es converteix en la principal restricció de capital per a algunes entitats, podria posar en qüestió la premissa fonamental de “com més risc, més capital” i, per tant, crear incentius perversos per als bancs. Encara que tingui sentit a més llarg termini tenir un requeriment de capacitat d'absorció de pèrdues que asseguri que el cost d'una crisi bancària el pagaran els creditors i no el contribuent, això no hauria d'implicar canvis en les estructures de finançament que afavoreixin prendre deute en lloc de dipòsits.

Dit tot això, òbviament necessitem canviar. A Europa, la crisi va demostrar que el creixement i l'estabilitat requereixen no només bancs sòlids, sinó un marc institucional europeu reforçat. Des de llavors, hem fet passos molt importants per establir les bases d'una unió bancària, que ens ajudarà a eliminar incerteses per mitjà del control de qualitat dels actius (AQR), les proves de resistència (stress tests) i el supervisor únic. A més, facilitarà la reestructuració ordenada o la resolució dels bancs en crisi. La unió bancària prepararà l'escenari per augmentar la integració, l'eficiència i la competitivitat.

Això planteja als bancs el desafiament de pensar de forma diferent. Hem vist l'eurozona com si es tractés de la suma de diversos mercats, però per al Banc Central Europeu, i per a nosaltres a Banco Santander, a partir d'ara serà només un: un reglament, un supervisor, un mercat. Aquesta nova estructura hauria d'impulsar el creixement de l'economia europea, cosa que no es reconeix prou.

L'èxit a llarg termini de Banco Santander serà jutjat en funció dels nostres beneficis i la nostra rendibilitat. Però el que realment impulsarà el nostre negoci i generarà creixement sostenible seran les relacions que tinguem amb els empleats, els clients, els accionistes i amb la societat a la qual servim. Si els nostres empleats se senten motivats, compromesos i reconeguts, s'esforçaran al màxim pels clients. Si ells reben un servei excel·lent i senten que estem al seu costat, comptaran més amb nosaltres. Si això passa, els resultats milloraran i els accionistes es quedaran amb nosaltres i invertiran més. Això ajudarà al fet que puguem fer més per donar suport a la societat i el cercle virtuós tornarà a començar.

L'objectiu és comú per a autoritats i entitats: bancs estables i prudents, però innovadors i àgils. Al mateix temps que acabem de definir la nova regulació, confio que no oblidarem els milions de persones, particulars i empreses, als quals hem de servir i ajudar.

Ana Botín és presidenta de Banco Santander