Selecciona Edició
Connecta’t

‘Homicidi policial’ amb versió única

La jutgessa sosté que els agents detinguts per matar un home van pactar la seva versió

Familiars de Diego amb la foto que van repartir per a la recerca.
Familiars de Diego amb la foto que van repartir per a la recerca.

La jutgessa del cas, la fiscal i el grup d’afers interns del Cos Nacional de Policia estan convençuts que els sis policies empresonats a Cartagena (Múrcia) per la mort d'un home —que va trucar per demanar auxili al 091 l’11 de març passat i dues setmanes després va aparèixer surant en una cala allunyada del centre— van pactar la versió dels fets abans de ser detinguts el 6 d'octubre. Tots els arrestats van oferir un relat semblant, primer davant els seus companys d’afers interns i després davant la jutgessa instructora del cas, María Antonia Martínez. Van explicar que la nit que va desaparèixer Diego Pérez el van portar des de casa seva fins a aquesta platja de l'extraradi per calmar-l’ho, perquè estava molt nerviós i alterat i que, una vegada allà, quan un agent va obrir la porta del vehicle oficial, l'home va arrencar a córrer i li van perdre la pista.

Molt abans d'arribar al calabós, els agents ara empresonats van saber, igual que tota la comissaria de Cartagena, que se'ls estava investigant. A l'agost es van detectar micròfons en els tres vehicles policials amb els quals sortien a patrullar. Els seguiments d’afers interns van alertar almenys d'una reunió celebrada el 27 de juny passat al Mesón Yunke II de Cartagena, en què els policies acusats d'homicidi van manifestar la seva preocupació per la investigació en marxa. Un d'ells, que els investigadors no van aconseguir identificar, va assegurar a la resta: “No tenen res, no tenen res, no poden tenir res”.

Les sospites de la jutgessa i el fiscal van quedar patents en els interrogatoris, on se'ls va preguntar directament a tots els arrestats si havien acordat una versió única per oferir davant la justícia, sabedors com eren que se'ls seguia la pista. La majoria va admetre que havien tractat el tema, però van descartar el pacte. Tots van assegurar que havien dit la veritat després de l’arrest, al cap de mesos de mentides per amagar que van actuar irregularment en traslladar un home malalt que demanava ajuda a una platja allunyada del casc urbà. Van defensar que no van dir res —ni durant la recerca de l'home ni quan va aparèixer el seu cadàver surant al mar— per temor a ser expedientats, però que mai no van pegar i molts menys van matar el veí de Las Seiscientas, un barri molt humil de Cartagena.

El testimoni B83 va fer un tomb al cas

Va néixer com una investigació més sobre la mort d'un home corrent, un home malalt i indigent, addicte a la cocaïna, que malvivia en un pis atrotinat en una zona deprimida de Cartagena, Las Seiscientas. Una barriada marginal on impera la llei del carrer.

En el replà de l'edifici on vivia Diego Pérez els investigadors van agafar mostres de sang en abundància. No era seva, corresponia a un altre veí que va perdre diverses dents en una pallissa. Els agents li van preguntar per la baralla i ell, que va dir que coneixia l'agressor per l'àlies, es va negar a denunciar-lo. Aquest és el context en què va viure la víctima fins a la nit de l'11 de març, en què va trucar dues vegades al 091 per denunciar que una família volia matar-lo per robar dues bicicletes.

Quan dues setmanes més tard el seu cos va aparèixer surant a la cala Cortina, la primera hipòtesi va ser una venjança. Per les bicicletes o per qualsevol altre merder. Les seves anades i vingudes a pisos de camells eren constants: per a consum propi o com encàrrecs per a tercers, segons va assegurar el seu germà Manuel en la denúncia de la desaparició.

Però la policia judicial de la comissaria de Cartagena va trobar un testimoniatge clau. Una persona que ho va veure tot i va fer arribar un missatge a la família a través d'un intermediari quan encara se l'estava buscant viu: “Digues-los que se'l va endur la policia, que preguntin allà”.

Així va néixer el testimoni protegit B83, que va fer un tomb al cas. Va explicar que a diferència del que recollien les actes policials de l'11 de març, aquesta nit no es va desplaçar un, sinó tres cotxes patrulla, a Las Seiscientas cap a les 4.30 de la matinada, després de la segona trucada d'auxili del desaparegut, que va veure perfectament cinc agents dempeus al carrer i un en el cotxe envoltant Pérez i que un d'ells “el més alt de tots, moreno, amb els cabells curts, d'entrades pronunciades i complexió forta” li va donar “un cop amb la mà oberta a la cara”.

“Acho, estàs boig o què?”, va respondre l'agredit, segons l'atestat que figura en el sumari. Tot seguit, el mateix policia li va ordenar: “Puja al cotxe”. El testimoni va tenir temps de sentir la conversa entre dos agents:

“El portem a comissaria?"

"No, el portem al cau”.

B83 va explicar als investigadors que la jaqueta de López va quedar al terra i que els tres cotxes de policia van marxar per camins diferents.

Sis càmeres de trànsit ratifiquen el seu relat: van captar aquesta caravana policial camí de la cala Cortina, el lloc on va aparèixer surant el cadàver 14 dies després. Dues patrulles de la guàrdia portuària van assegurar haver-se estranyat de veure tanta policia en aquesta zona. Van arribar a preguntar-los si havia passat res. Van rebre evasives.

Cap dels agents empresonats va explicar als superiors la visita en aquella platja allunyada del centre. Ni durant les batudes per localitzar Pérez, ni quan va aparèixer el cadàver. En ser detinguts, tots van admetre que es van equivocar a portar-lo a la cala Cortina. Que no el van tocar, que va sortir corrent del cotxe i li van perdre la pista només arribar. I van callar durant set mesos per por de ser expedientats.

Malgrat les sospites sobre el pacte que van deixar patents en els interrogatoris, la jutgessa va advertir algunes contradiccions en el relat dels sis detinguts i va decidir imputar-los a tots per homicidi —no ha descartat l'assassinat— i detenció il·legal. Les declaracions que figuren en el sumari evidencien aquest segon delicte: encara que els policies detinguts asseguren que Diego Pérez va pujar per pròpia voluntat al cotxe zeta i que el va abandonar corrent quan li van obrir la porta, admeten que la destinació la van decidir sense consultar-l’hi en cap moment.

Segons deixa patent en l'ordre d'empresonament, la jutgessa considera crucial que els sospitosos hagin amagat durant mesos l’estranya actuació de la nit de l'11 de març, que mentissin en les actes oficials i fins i tot després de la troballa del cos i ha detectat algunes esquerdes en aquest relat únic. La instructora subratlla que, encara que tots els interrogats al·ludeixen a la fugida de Pérez després d'obrir-se la porta del cotxe, “no tots afirmen que ho anés cap al mateix lloc”. Uns van assegurar que va anar muntanya amunt i d’altres que va córrer cap al mar per intentar suïcidar-se. Tots, no obstant això, van coincidir que la fugida de l'home els va agafar per sorpresa i que cap dels sis policies presents va ser capaç de perseguir-lo.

La jutgessa afegeix que “malgrat la inquietud” que, segons els sospitosos, els va provocar la fugida, “els actes contradiuen aquesta informació”, ja que només van emprar uns cinc minuts en la recerca i tampoc no van reclamar reforços. L'ordre d'empresonament sosté com a hipòtesi més probable “que el detingut fos colpejat per un agent o més en arribar al lloc i que, un cop mort, decidissin desfer-se del cos llançant-lo a la zona de cala Cortina”.

En el relat que van fer els dies 6 i 7 d'octubre des dels calabossos, alguns detinguts van oferir també explicacions diferents sobre l'objectiu de portar aquest home malalt a la platja. L'arrestat R. M. F. S. va assegurar que es tractava d’“escarmentar-lo” perquè no tornés a trucar al 091, i el seu company J. A. C. G., va dir que era un “servei humanitari” per aconseguir que es calmés.

Mentrestant, la defensa de dos dels policies detinguts ha demanat la reconstrucció dels fets en un escrit presentat en el jutjat la setmana passada. L'advocat Vicente Sanmartín, que representa dos dels agents empresonats, sosté que els detinguts no van poder cometre el crim i llançar el cos al mar en cinc minuts, el temps que segons les imatges de les càmeres de seguretat van passar els cotxes patrulla a la platja on van portar Diego Pérez. La comitiva policial va tornar aquella nit dues vegades més a la zona, segons la declaració dels empresonats, per rastrejar la zona.

La tesi amb la qual treballen afers interns i la jutgessa és diferent: apunta al fet que els cotxes patrulla van abandonar abruptament la zona en un primer moment després de veure que s’apropava un cotxe de la guàrdia del port i que van tornar-hi després, una cosa que avalen els enregistraments incorporats al sumari. La defensa al·lega a més que un veí diu que va veure Diego de tornada al barri la nit de la desaparició.

Canvis de versió

“Traieu-lo del mig”. J. L. S. A., un dels sis policies empresonats per homicidi i detenció il·legal va declarar el 7 d'octubre, després de ser detingut pels seus companys d'afers interns que quan va al·ludir “treure del mig” Diego Pérez es referia a “endur-se'l de la barriada on no volia estar”.

“Escarmenteu-lo”. R. M. F. S., un altre dels sis agents empresonats va declarar a afers interns quan va ser arrestat el 6 d'octubre que van portar Diego en aquesta cala apartada de Cartagena “per escarmentar-lo”. L'endemà passat, davant la jutgessa, el detingut va explicar que “l'escarment consistia a portar-l'ho lluny i que tornés caminant”.