Selecciona Edició
Connecta’t

Rato abona els tres milions de fiança civil pel cas de les targetes

L'expresident de Bankia presenta un aval bancari per cobrir la garantia del jutge

Rodrigo Rato, després de declarar el 16 d'octubre davant el jutge per les targetes opaques.
Rodrigo Rato, després de declarar el 16 d'octubre davant el jutge per les targetes opaques. EFE

L'expresident de Bankia Rodrigo Rato ja ha dipositat a l'Audiència Nacional els tres milions d'euros de fiança civil que li va imposar dijous passat el jutge Fernando Andreu per l'escàndol de les targetes opaques de Caja Madrid. L'exministre d'Economia amb el PP i exdirector gerent de el Fons Monetari Internacional ha optat per presentar un aval bancari per cobrir aquesta garantia el mateix dia que expirava el termini fixat pel magistrat. Aquesta modalitat de pagament està subjecta a interessos, però té un avantatge fonamental: l'embargat s'evita la investigació dels seus béns que imposa la Llei de Enjudiciament Civil. D'acord amb aquesta llei, l'avalista de l'embargat haurà de ser citat pel secretari del jutjat perquè confirmi que efectivament està presentant la garantia, segons fonts jurídiques.

El jutge Andreu va imposar la fiança civil a Rato i a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa –en aquest cas per 16 milions d'euros en observar indicis “racionals i suficients” que tots dos, presumptament van haver “consentit, propiciat i acceptat” l'ús indegut de fons de l'entitat mitjançant l'atribució i l'ús de les targetes opaques, amb les quals 83 consellers de Caja Madrid i Bankia van carregar a les caixes 15,5 milions d'euros en despeses personals.

De moment, no consta que Blesa hagi aportat la fiança de 16 milions. L'expresident de Caja Madrid va reclamar debades al jutge Andreu que la demanés a l'asseguradora Mapfre, que va subscriure una pòlissa de responsabilitat civil amb tots els consellers de l'entitat. El termini per dipositar aquesta garantia econòmica expira avui.

Segons la llei, el jutjat ha de citar en persona l'embargat perquè aporti una llista de béns suficients per cobrir la fiança, especificant si aquests tenen càrregues o gravàmens i, en el cas dels immobles, si estan ocupats i per qui. En cas que no presenti una llista, inclogui béns que no siguin seus o exclogui béns que siguin susceptibles d'embargament, l'afectat pot incórrer en un delicte de desobediència greu. A més, el secretari judicial pot imposar una sèrie de multes coercitives periòdiques a l'executat en cas que incompleixi el mandat de posar els seus béns a la disposició del jutjat.

A la justícia no n'hi ha prou amb la paraula de l'embargat. Paral·lelament, el jutjat executant investiga el seu patrimoni a través de l'anomenat Punt Neutre Judicial, una institució que no té seu física i que permet accedir a la informació patrimonial a través de dades bancàries, del cadastre, de la Seguretat Social, del Registre Mercantil o d'Hisenda. En cas que l'embargat no disposi de béns al seu nom, el jutjat demana assistència a la unitat de policia judicial.