Selecciona Edició
Connecta’t

El liquidador admet la dificultat de tancar Canal 9 pels judicis pendents

L’oposició critica a les Corts Valencianes la falta d'una auditoria externa dels comptes

L’ombra de la corrupció a Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) és tan allargada que fins i tot els últims escollits per la Generalitat per liquidar-la es neguen a pagar el deute contret per Canal 9 amb la productora Triskel i amb el Vila-real per irregularitats en les seues contractacions. A més, els liquidadors admeten la impossibilitat d'extingir RTVV SAU el 30 de juny de l’any que ve, com estava previst en l'acord de l'expedient d'extinció d'ocupació, pels diversos fronts judicials que continuaran oberts. I tampoc es pot liquidar l'ens de l'anterior empresa RTVV, la que es va quedar amb el deute financer que va arribar a ser de 1.200 milions d'euros, perquè els bancs estrangers (sobretot alemanys) creditors rebutgen la subrogació a la Generalitat.

En definitiva, la primera compareixença dels tres liquidadors a la comissió de control de RTVV a les Corts Valencianes va posar ahir de manifest el monumental garbuix judicial i econòmic al qual ha conduït la gestió de l'empresa pública autonòmica, l'accionista únic de la qual és la Generalitat. Tant és així que la possibilitat de reobrir la cadena, segons ha anunciat l'oposició si guanya les eleccions autonòmiques del 25 maig del 2015, comportaria múltiples dificultats jurídiques, econòmiques i laborals, com va fer palès la compareixença.

En aquesta, el president del consell de liquidació de RTVV, Carlos Cervantes, va assenyalar el seu objectiu: “Pagar als creditors el 2015 i culminar les tasques de liquidació en la data de l'acord de l’ERO, que és el 30 de juny d'aquest any”. Ara bé, “sempre quedaran les relacions jurídiques derivades de processos oberts contra la televisió; algunes de naturalesa laboral, d’altres de naturalesa mercantil per algun creditor que pot preferir la via judicial per cobrar”. Per tant, “fins que no es culmine la relació no es pot procedir a l'extinció jurídica de la companyia”, va afegir Cervantes, que va recordar que el consell de liquidadors va ser nomenat el març del 2013.

A més, hi ha tres causes obertes als jutjats que afecten RTVV: la presumpta mossegada en la visita del papa Benet XVI a València el 2006, en una peça del cas Gürtel; la demanda de Compromís i CC OO pel forat econòmic, i el procés contra l'ex-secretari general de RTVV Vicente Sanz per suposat abús sexual a tres extreballadores. A més, hi ha un recurs d'inconstitucionalitat pel tancament d’RTVV interposat pel PSOE i una demanda de la CGT contra l'acord de l’ERO d'extinció.

L'oposició va ser molt crítica. El més incisiu va ser Josep Moreno, el diputat socialista que havia sol·licitat la compareixença. Va exigir la presència a la taula dels altres dos liquidadors, Carlos Pérez-Marsá Vallbona i José Hernández Pons, que de seguida es van afegir a Cervantes. Moreno, que va retreure als tres la intenció de no comparèixer a les Corts, cosa que ells van negar, va formular fins a 43 preguntes i va amenaçar de denunciar a la fiscalia la falta de custòdia de l'arxiu documental administratiu de RTVV, entre altres qüestions, si no rebia la informació.

El diputat socialista va inquirir per la falta de l'auditoria externa preceptiva en els comptes de RTVV. Cervantes va contestar que fins fa dues setmanes no es va contractar l'auditora per part de la Intervenció de la Generalitat.

El portaveu adjunt d’EUPV, Ignacio Blanco, va assenyalar que també haurien de comparèixer els “veritables liquidadors” de RTVV, Alberto Fabra, José Ciscar i Serafín Castellano, i va carregar contra l'opacitat en la gestió de RTVV

El portaveu de Compromís, Enric Morera, va afirmar que “serà impossible liquidar RTVV abans del juny del 2015” perquè el procés està “viciat de nul·litat”, i va posar com a data de reobertura el 9 d'octubre de l’any que ve.

Sobre la xarxa de transport del senyal de RTVV, que utilitzen servicis com el 112, Cervantes va respondre que l'objectiu és que la Generalitat n’assumeixi la titularitat i manteniment i va assegurar que s'opera amb “molt de zel” per mantenir “tan bé com siga possible” l'arxiu audiovisual. El president dels liquidadors va assenyalar que en aquests moments no s'ha preparat cap subhasta de venda. Pérez-Marsá va afegir que el desmantellament va començar per les instal·lacions de Ràdio Nou a València perquè era “més fàcil”.

Contractes que ara ningú paga

A preguntes de l'oposició, el president del consell de liquidadors, Carlos Cervantes, va explicar que tampoc tenia intenció de pagar les factures derivades de dos polèmics contractes: un per la compra de tres documentals de caire ultraconservador a la productora Triskel, una compra que va ser defensada a les Corts pel mateix vicepresident del consell, José Ciscar, i un altre per a la promoció del Vila-real.

Cervantes va assenyalar que es va acordar no pagar a Triskel perquè hi ha un informe intern de la televisió “que posava en dubte el valor dels seus pagaments” i si RTVV ha de pagar a aquesta empresa “ho decidirà un jutge”. L'exdirectora general Rosa Vidal, amb el suport del consell d'administració, ja es va negar a desemborsar el cost dels documentals (sobre Alfredo Pérez Rubalcaba, Baltasar Garzón i els GAL) que en l'acord inicial amb Canal 9 arribava a 532.500 euros més l’IVA.

De la mateixa manera, Cervantes va assenyalar que tampoc s’atendran factures pendents al contracte de patrocini amb l'equip de futbol del Vila-real (que va cobrar per aquest concepte uns 7,5 milions d'euros, segons el diputat d’EU Ignacio Blanco) perquè el personal de la cadena “va informar que no es corresponien amb les prestacions que estaven pactades”.

Als passadissos de les Corts, el president del comitè d'empresa de RTVV, Vicent Mifsud, va manifestar que la televisió “s'ha tancat malament” i que “queden alguns contractes que estan malament” i que si s'haguessen controlat “es podrien haver salvat molts llocs de treball”, en referència a Triskel i al Vila-real.