Selecciona Edició
Connecta’t
PALEONTOLOGIA

Un dinosaure com un estruç d’11 metres i sis tones de pes

Dos nous esquelets permeten recompondre el misteriós ‘Deinocheirus’

Il·lustració del dinosaure 'Deinocheirus mirificus'.
Il·lustració del dinosaure 'Deinocheirus mirificus'.

D'aspecte similar al d'un estruç però d'11 metres de llarg i sis tones i mitja de pes, amb dos braços enormes, un bec com d'ànec, gepa i grans peülles, el Deinocheirus mirificus era un animal singular. Els seus descobridors, fa gairebé mig segle, el van batejar precisament “estranya mà terrible”, i ha estat considerat des de llavors un dels dinosaures més enigmàtics donada, a més, l'escassetat de peces d'esquelet que s'han trobat. Ara, dos nous esquelets descoberts a Mongòlia han permès descriure l'anatomia, trets d'alimentació i ecologia d'aquesta espècie de fa 70 milions d'anys, uns cinc milions d'anys abans de l'extinció dels dinosaures. Està emparentat amb el tiranosaure i el velociraptor. L'equip internacional autor de la troballa, liderat pel coreà Yuong-Nam Lee, presenta a la revista Nature aquests nous fòssils i la combinació inusual de trets del Deinocheirus.

El Deinocheirus mirificus emergeix a la llum de la paleontologia el 1965, quan la científica polonesa Zofia Kielan-Jaworowska, líder d'una expedició conjunta de Polònia i Mongòlia al desert de Gobi, descobreix les primeres restes de Deinocheirus, alguns ossos fossilitzats entre els quals destacaven unes extremitats superiors als 2,4 metres de llarg (el rècord de longitud de braç coneguda per a un animal bípede), juntament amb algunes costelles i vèrtebres. “Malgrat ser tan incompletes, les restes eren prou diferents en grandària i morfologia d'altres teròpodes com perquè Kielan-Jaworowska i els seus col·legues […] en proposessin la pertinença a un nou gènere i espècie, Deinocheirus mirificus, o estranya mà horrible”, resumeix l'expert Thomas R. Holtz, de la Universitat de Maryland, a Nature. Però amb tan poques dades, els paleontòlegs ho tenien difícil per enquadrar aquest dinosaure en la família dels teròpodes.

Dels dos esquelets descoberts ara, un té un braç un 6% més llarg que el descobert el 1965 i l'altre és d'una mida inferior. No només permeten conèixer la morfologia de l'animal, sinó que també donen pistes sobre la seva forma de vida i alimentació. El Deinocheirus, un ornitomimosaure (llangardaix imitadors d'aus), té trets típicament associats al consum de plantes, però els científics expliquen que han trobat indicis de restes de peixos a l'estómac d'un d'ells, per la qual cosa dedueixen que seria un omnívor. El morro allargat i la gepa a l'esquena són trets absents en altres espècies emparentades; la pelvis estesa que hauria suportat músculs forts i els grans peus indiquen que era un dinosaure corpulent de moviments lents i, en general, sembla que ben adaptat per viure en entorns fluvials. La zona de Gobi on han aparegut els fòssils seria un entorn similar a l'actual delta de l'Okavango, a l'Àfrica, assenyala Holtz.

La idea és que el Deinocheirus, tot i compartir recursos alimentaris a l'hàbitat amb herbívors encara més grans que ell, hauria tingut un avantatge en aquesta alimentació més variada de petits animals afegits a la dieta de plantes. “El mosaic de característiques de (…) ornitomimosaure (…) i de no (...) ornitomimosaure (…) en l'holotip [els primers fòssils descoberts, el 1965] van dificultar la definició de l'estatus filogenètic del (…) Deinocheirus (…)”, adverteixen Lee i els seus col·legues a Nature.

Aquest equip, en el marc de l'Expedició Internacional Corea-Mongòlia de Dinosaures, va descobrir el primer esquelet de Deinocheirus el 2006 i el segon el 2009. Junts permeten recompondre'n un de pràcticament complet. Però la recerca encara va ser més difícil perquè els jaciments havien estat clarament presa dels furtius. Llavors, el 2011, un científic del Reial Institut Belga de Ciències Naturals, Pascal Godefroit, va alertar Lee i els seus col·legues que havia vist diverses peces (un crani, un peu i una mà) de l'animal en una col·lecció privada a Europa; ossos que, com després es va comprovar, efectivament, encaixaven perfectament amb els esquelets descoberts pels científics a Gobi. Els fòssils van ser retornats a Mongòlia al maig d'aquest any.