Selecciona Edició
Connecta’t
TRIBUNA

Un país que fa el seu futur

És necessari un salt modernitzador similar al que vam fer als anys vuitanta

Són ja sis els anys de crisi econòmica i els seus resultats són desoladors. No només s'han destruït bona part del nostre teixit productiu i milions de llocs de treball, sinó que la crisi també ha contaminat moltes de les bases —polítiques, socials, culturals— sobre les quals els ciutadans havíem construït les nostres vides.

El que durant anys van ser certeses, avui són incerteses. Si la feina era garantia d'un projecte de vida, avui no ho és per a milions d'espanyols i molts més viuen amb feines precàries o salaris d'estricta subsistència que impedeixen assumir riscos, desitjar fills, gaudir de les oportunitats que, fins ahir mateix, oferia la vida. Dones de nou marginades, joves sense perspectives, ancians empobrits, pobresa visible. Però també, lladres ben vestits, càrrecs públics indiferents, institucions llunyanes, drets buits de contingut i, en massa ocasions, partits tancats en si mateixos...

Qui pot estranyar-se que tot, tot, s'hagi deteriorat? Qui, en aquest ambient, predica valors? Qui s'atreveix a reclamar confiança? Qui, davant el fracàs en la gestió davant la crisi i els seus efectes, confia en els poders públics?

I, no obstant això, el país que hem fet no permet abandons, sinó que reclama lliurament, esforç, coratge, perquè, com va dir Felipe González fa anys, la nostra obligació és “combatre la por”.

Falta un any per a les properes eleccions generals. No és el moment, per això, de fer una proposta de caire electoral. Prefereixo centrar-me jo, i fer que els socialistes se centrin, a oferir a la resta dels ciutadans la convicció que avui i demà existeix un “projecte de país” que volem ajudar a construir; una proposta a llarg termini sobre com veiem Espanya al cap de 15 o 20 anys.

Qui pot estranyar-se que tot, tot, s'hagi deteriorat?

Treballaré per un país modern i competitiu en l'àmbit econòmic. Hem de crear les condicions per a un creixement de l'ocupació estable i sostingut en un termini de menys de cinc anys. Això exigeix enfortir el nostre teixit empresarial i un pla de foment dirigit a aconseguir empresaris que tornin a dirigir el seu esforç i la seva creativitat a “fer país”, a l'economia real, i no a l'especulació pura i dura.

Hem de ser capaços de mantenir un programa sostingut d'inversió en R+D equivalent al 3% del PIB anual durant 15 anys; fomentar la reindustrialització fins que la indústria suposi el 20% de la nostra activitat, en rendiment i en treball; garantir energia assequible per a empreses i famílies, estable en la seva ordenació i ambientalment sostenible.

Treballaré per un país socialment més just i solidari en l'atenció al benestar dels ciutadans.

Un país en el qual la garantia de la protecció de la salut, l'educació universal, l'accés a la cultura, l'atenció al dependent, la dignitat dels ancians, no siguin manifestació de viure per sobre de les nostres possibilitats, sinó que siguin drets reals, efectius, plens de contingut per a tots.

Treballaré per un país tolerant i decent. En el qual els diferents se sentin iguals. Que garanteixi la igualtat bàsica de cada ciutadà en els seus drets i llibertats. Que empari el feble i el desposseït. Que elimini la pobresa. Que integri els qui presenten discapacitats.

Un país en el qual les regles de la democràcia es respectin i s'acatin. Un país en el qual les obligacions dels ciutadans es compleixin i s'exigeixin per igual.

Un país en el qual la corrupció i el frau rebin càstig, menyspreu, exclusió.

Un país en el qual els que més tenen contribueixin més al benestar col·lectiu.

Un país que tingui en compte específicament les dones, les seves aspiracions i drets.

Treballaré per un país de cultura federal. En el qual la convivència sigui possible i desitjada. En el qual la igualtat de drets no sufoqui les singularitats. En el qual el poder i la responsabilitat es reparteixin. En el qual la lleialtat sigui regla intocable i l'interès general l'objectiu compartit.

Un país en el qual la política guanyi cada dia legitimitat davant els ciutadans, als quals sigui útil, que els serveixi per viure millor. En el qual la utilització de recursos públics sigui austera, sotmesa a control, responsable. En el qual l'Administració es transformi i el sistema de justícia es vegi absolutament renovat. Un país que prengui consciència que necessitem protagonisme directiu en una Europa en expansió.

Per això, recentment, he cridat a una nova transició. Transició política i transició econòmica.

Una transició política per refundar, amb urgència, la nostra democràcia. Per fer-ho sense por i amb confiança en les nostres capacitats per al diàleg, l'acord, el pacte. Per superar la desconfiança entre la política i els ciutadans.

Una transició econòmica que respongui ja a la pregunta de com es guanyarà la vida Espanya demà. Necessitem un canvi profund del nostre patró de creixement. Un salt modernitzador similar al que vam fer als anys vuitanta i que va portar el nostre país a situar-se entre les economies més avançades del planeta.

Aquest és el projecte en el qual estem treballant. Per la nostra banda, ho farem amb l'ajuda d'aquells que creuen que l'esforç per la vida col·lectiva val la pena, els que volen aportar sense reclamar cap compensació per a ells. Ens hi juguem l'avui i el demà del nostre país. Ens hi juguem el nostre avui i el nostre demà.

Pedro Sánchez és secretari general del PSOE.