_
_
_
_
_

Els més experimentats a Occident

Els metges del Carlos III són els que han atès més casos d'ebola fora de l'Àfrica

e. g. sevillano
Fernando de la Calle (esquerra) i José Ramón Arribas, dos dels metges que atenen Romero, anuncien la curació de la sanitària.
Fernando de la Calle (esquerra) i José Ramón Arribas, dos dels metges que atenen Romero, anuncien la curació de la sanitària.Samuel Sanchez

“És la primera vegada en la història que tractem pacients d'ebola en països desenvolupats”, va assegurar ahir José Ramón Arribas, cap de Malalties Infeccioses de l'Hospital de La Paz i un dels facultatius de l'equip mèdic que ha atès Teresa Romero, la primera persona contagiada d'ebola per contacte amb un malalt fora de l'Àfrica. Els casos són encara tan escassos fora dels països més castigats per l'epidèmia (Libèria, Sierra Leone i Guinea, que sumen més de 4.500 morts) que els metges han establert una xarxa per compartir dades clíniques dels seus pacients entre ells. Els facultatius de Medicina Tropical del Carlos III són sens dubte els més experimentats: són els que més pacients d'ebola han tractat fins avui: els dos missioners repatriats, que van morir, i Teresa Romero, des d'ahir oficialment lliure del virus.

Un equip de 50 persones s'ha ocupat de la seva salut des que va ingressar el 6 d'octubre, entre metges, intensivistes i especialistes en malalties tropicals. Aquests últims són els que han estat dia a dia amb la pacient i els que ahir van comparèixer davant els mitjans de comunicació per donar la bona notícia. Torns d'infermeres, auxiliars d'infermeria, zeladors i altres professionals també s'han encarregat d'atendre la malalta.

I ho han fet sota situacions de molt d'estrès, com va assegurar Marifé Bravo, cap de l'àrea de Psiquiatria i Salut Mental de l'Hospital La Paz-Carlos III. El seu servei ha tingut permanentment dues persones de guàrdia per atendre tant els aïllats per haver tingut contacte amb Romero com els familiars i els mateixos treballadors del centre. “Vam veure que era necessari treballar amb ells. La malalta era una companya amb la qual tenien un vincle, i hi havia evidències que havien estat en risc i que ho seguien estant”, va assenyalar ahir a EL PAÍS. “S'han donat situacions de molta ansietat”, va afegir.

La probabilitat de contagi, que semblava llunyana fins que es va infectar una auxiliar d'infermeria del centre, de sobte es va fer palpable. Tasques com posar-se i treure's el vestit de protecció per atendre Romero es van fer especialment dificultoses. “Treure's el vestit exigeix no només saber com fer-ho i estar entrenat, sinó també un control emocional important”, va explicar Bravo. “La situació era de molt d'estrès i esgotament perquè han tingut moltíssima feina, amb molta tensió i dificultats per fer el relleu de professionals”, va afegir. Per aquest motiu, va assegurar, el seu servei va insistir que la feina fos voluntària i que ningú entrés forçat a “donar una atenció de tant de risc”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

e. g. sevillano
Es corresponsal de EL PAÍS en Alemania. Antes se ocupó de la información judicial y económica y formó parte del equipo de Investigación. Como especialista en sanidad, siguió la crisis del coronavirus y coescribió el libro Estado de Alarma (Península, 2020). Es licenciada en Traducción y en Periodismo por la UPF y máster de Periodismo UAM/El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_