Selecciona Edició
Connecta’t
CHAMPIONS | LIVERPOOL-REIAL MADRID

Moment Isco

Un vendaval rep el Madrid a Liverpool, on el malagueny es perfila com la gran alternativa a Bale

Cristiano crida durant l'entrenament d'ahir, marcat per la pluja i el vent. Ampliar foto
Cristiano crida durant l'entrenament d'ahir, marcat per la pluja i el vent. Getty

El Reial Madrid va arribar ahir a Liverpool enmig d'un vendaval. Vents de més de 100 quilòmetres per hora van causar despreniments en algunes de les artèries principals de la ciutat, entre les quals la de l'hotel on s'allotja l'expedició madridista, al costat de l'Albert Dock, davant del riu Mersey. El carrer, igual que molts dels circumdants, el va tallar la policia cap a mitja tarda, cosa que va deixar encapsulada la ciutat. No li va gens bé al Madrid a Liverpool. El remolí d'ahir ja es va reproduir sobre la gespa d'Anfield el 2009, quan els reds van derrotar l'equip espanyol per 4-0 en els vuitens de la Champions en la que ha estat la seva única visita fins a la d'aquesta nit. El futbol és tan capritxós que dos equips que sumen 15 Copes de Europa només s'han enfrontat tres vegades. Tampoc li ha anat millor a Cristiano Ronaldo, que després de cinc visites mai ha marcat a The Kop.

Avui, els temps són uns altres i aquest Madrid té poc a veure amb el club moix que presidia Vicente Boluda, aquell dirigent que va vaticinar que al seu rival li cauria una "mà de gols", i entrenava Juande Ramos. Tampoc el Liverpool és el mateix, malgrat que el curs passat va fer el gest d'aconseguir una remuntada cap al cim des del qual es va estimbar després de guanyar el 2005 una de les finals de la Copa d'Europa més sorprenents de la història. Per a disgust de Carlo Ancelotti, llavors tècnic del Milan, que no va saber blindar un 3-0 al descans contra un adversari que dirigia Rafa Benítez. L'italià es va venjar dos anys després i va repetir l'èxit que ja havia tingut el 2003 amb els milanistes. Després de guanyar la décima, està en disposició de convertir-se en l'entrenador amb més títols. Ara com ara, amb tres trofeus, comparteix el tron amb Bob Paisley, precisament un mite del Liverpool que va aconseguir la seva última conquesta davant el Reial Madrid, el 1981. El seu substitut, Joe Fagan, va augmentar el palmarès el 1984, quan el Roma es va convertir en el primer equip que perdia al seu estadi una Copa d'Europa. Ho va fer amb un jove migcampista maleint a la graderia que una lesió l'apartés del camp: Carlo Ancelotti.

En la seva única visita a Anfield, el 2009, els blancs van ser derrotats per 4-0

Però tot això ja és història i ara són uns altres els qui intenten canalitzar el seu propi relat. Isco, per exemple. La baixa de Bale —a Liverpool tampoc no hi són Ramos ni Coentrão—, li obre les portes de la titularitat en una setmana de fortes emocions per al Madrid. Des que va arribar al club l'estiu del 2013, el malagueny, de 22 anys, es busca i es busca, tant a l'equip com a la selecció, i no acaba de posar arrels. Després d'abandonar La Rosaleda, el futbol ha estat una porta giratòria per a ell.

Futbolista d'enorme classe, la temporada passada Isco es va veure perjudicat per la seva falta de substància per donar equilibri a un conjunt que allibera els seus tres distingits atacants. No era al que l'exjugador malaguista estava acostumat. Se'l va fitxar pel virtuosisme prop de l'àrea rival, no com a volant d'anada i tornada. Di María li va guanyar la partida, com semblava que ho havia de fer aquest curs el colombià James, un fitxatge de 80 milions que també havia de canviar els seus hàbits futbolístics. Amb Espanya, on hi ha jugadors del seu perfil, com Iniesta o Silva, a Isco el van reclutar després del Mundial, però finalment Del Bosque li va fer ser el guia dels sub-21. Va ser el millor en la patacada contra Sèrbia i, coses del futbol, quan encara no havia digerit que es perdria el proper Europeu de la categoria i que Espanya es quedés sense els Jocs de Rio 2016, una lesió de Bale l'ha repescat.

Tant Isco com James s'han activat per tapar la seva zona quan l'equip perd la pilota

Abans del seu partit excel·lent de dissabte passat contra el Llevant, Isco només havia disputat 464 minuts en partits oficials. Al Ciutat de València, sense el gal·lès, el malagueny es va sumar a un mig camp més poblat de l'habitual, al costat de Kroos, Modric i James. El resultat va ser un Madrid més harmònic, amb les pauses oportunes, més àgil en l'atac estàtic i més ben protegit per contenir.

Isco i James són futbolistes proclius a travessar la frontera i mirar al davant, però tots dos van guanyant experiència i semblen haver-se conjurat per activar-se quan l'equip perd la pilota i tapar la seva zona amb obstinació. Contra el Llevant, Isco, que va recórrer 10 quilòmetres, va tapar, va temperar i va golejar. També va fer que el Madrid corregués, com en el segon gol de Cristiano, assistit per Isco després d'una gran arrancada des del seu propi camp. Està com mai i cal pensar que li ha arribat el  moment, encara que Ancelotti, de males puces ahir a la roda de premsa oficial, no ho ha volgut confirmar. Si li dóna allargues, Isco sap que amb Bale de tornada no en tindrà prou amb un parell de partits correctes, haurà de pujar la nota, i molt. La competència és màxima i a la passarel·la hi ha embús. Si cada partit suma, ja no diguem contra el Liverpool i el Barça.

MÉS INFORMACIÓ