Selecciona Edició
Connecta’t
LLIGA DE CAMPIONS | 3a JORNADA

El Barça doblega l’Ajax

El conjunt de Luis Enrique venç amb comoditat els holandesos amb gols de Neymar, Messi i Sandro (3-1)

Sandro, en un moment del partit. Ampliar foto
Sandro, en un moment del partit. AP

No hi ha res millor per combatre la tensió dels jutjats que anar al Camp Nou i admirar el joc de Messi i els gols de Neymar. Els jugadors no saben res de plets, en tots cas són els pares els qui els fiquen en embolics que acaben als tribunals, escenari últimament molt habitual per als directius i exdirectius del Barça. No hi ha dia en què no surti una notícia d'una demanda, de la mateixa manera que no passa partit sense que Messi i Neymar no siguin protagonistes al Barcelona. Així funcionen les coses al Camp Nou. Un clàssic des que va arribar Luis Enrique. L’actiu blaugrana més important és la parella que formen el 10 i l’11. La rutina no necessàriament és dolenta en el futbol. L'afició feia molt de temps que esperava el duo Messi-Neymar.

Messi es va passar cinc minuts com a espectador del Camp Nou. Fins i tot va semblar que mastegava un xiclet, o així es va explicar en la transmissió de Puyal a Catalunya Ràdio, i si hagués pogut segurament hauria buidat una bossa de pipes, per utilitzar el comentari d'un espectador impacient de tribuna. El 10 mirava com defensava l’Ajax i pensava de quina manera havia d'atacar el Barça. Els ajacied estaven molt ben posats, fidels al 4-3-3, es movien de forma molt acadèmica, la seva pressió era alta i el joc de posició evocava els millors rondos de l’època del Dream Team, quan manava un holandès decisiu en la història del Barça de nom Cruyff. Molt pocs equips tenen la devastadora personalitat de l’Ajax. Sorprenia la quietud de Messi.

El 10 esperava el moment d'executar la jugada processada després d'escrutar l’Ajax i el Barça. Va agafar la pilota a la línia de tres quarts, es va ajudar de Pedro i quan la va reprendre va accelerar de manera vertiginosa per esquarterar els centrals i assistir Neymar, ràpid en el desmarcatge, infal·lible en el tir: 1-0. El guió va ser inalterable durant tot el partit: tot i que tímid, l’Ajax es movia bé, i el Barça jugava. Hi havia bones estones per mirar les entrades d’Alba i les recuperacions de Mascherano, al mateix temps que els entesos parlaven del talent de Schöne, Klaassen i Sigthorsson. Fins que s'activava Messi. Les intervencions del 10 eren desequilibrants, com en el 2-0, quan va rebre una passada filtrada excepcional d’Iniesta i va doblegar les mans de Cillessen.

L’Ajax és avui un equip molt tou per a la Champions. Ja sap que no la guanyarà, així que es dedica a jugar-la, de vegades bé i d’altres malament, sempre recognoscible, pendent en qualsevol cas del rival, i ahir el FC Barcelona va ser un equip seriós, competent en el control i govern de l’enfrontament, selectiu en els atacs, resolutiu com no ho havia estat mai a la Lliga. Els blaugrana van jugar de manera molt responsable per la necessitat de la victòria després de la derrota a París. Els culers van passar una nit agradable en vigílies del clàssic a Madrid. Fins i tot Pedro va millorar actuacions anteriors i va decréixer la preocupació per la pubàlgia de Busquets després de veure que Mascherano juga estupendament com a volant central, el 5 clàssic a Argentina.

Ara mateix, i després de donar per descomptat que tornarà Mathieu, no se sap si Luis Enrique farà entrar Xavi a l'onze de Chamartín. La nit va anar tan i tan bé que va donar per fer tota mena de càbales. El sarau només s’aturava quan agafava la pilota Messi. Va haver-hi una jugada en què va disparar una canonada, va regatejar d'esquerra a dreta tres rivals a l'àrea i va rematar a l'exterior de la xarxa. Igual d'intervencionista tenia el dia Neymar, com si competissin perquè Luis Enrique no els canviés. I el tècnic els va substituir tots dos, primer l'11 i després el 10, que per primera vegada no va acabar un partit, una mesura que va semblar consensuada després de la joiosa escena amb l’Eibar.

El partit va decaure i va costar arribar al final, més que res perquè la primera hora havia estat interessant i completa per al Barça. Encara que discontinu, l'equip va combinar bé els ritmes i les transicions van resultar entretingudes, suficients per mantenir l’Ajax a ratlla. La roda de canvis va deixar el xoc a peus de nois tan joves que feia la sensació que al Camp Nou s’hi jugava la UEFA Youth League i no la Champions. El millor terreny per l’Ajax. La productivitat de l'escola ajaccied és infinita i El Ghazi va posar el 2-1. Absents Neymar i Messi, el Camp Nou es va posar nerviós amb la canalla de Frank de Boer. Al Barça l’espera el Madrid i Luis Enrique va administrar esforços abans d'hora.

Als nois que van arribar del Miniestadi els va doldre que es qüestionés la seva presència al Camp Nou i van acabar per esvair els dubtes després d'una excel·lent contra muntada per Rafinha i Munir i rematada pel precís Sandro. Segurament, cap serà titular al Bernabéu. L'afició espera que l’Agència Tributària no es pronunciï encara sobre els comptes de Messi, i el jutge Pablo Ruz no resolgui tampoc sobre el fitxatge de Neymar. Una altra cosa serà comprovar què pensarà Luis Suárez sobre la feliç parella que avui formen Neymar i Messi. Un duo no és el mateix que un trio, i bé que ho saben a Chamartín.