_
_
_
_
_

El soterrament de la Gran Via a les Glòries arrencarà el 2015

La primera fase del túnel s'acabarà el 2017 i la infraestructura costarà 170 milions

Primer va ser la reordenació d'un trànsit de 150.000 cotxes diaris. Després, l'enderrocament de l'anella viària. I ara ve la grossa (i cara): la construcció dels túnels per on el trànsit de la Gran Via travessarà la plaça de les Glòries, a Barcelona. L'alcalde, Xavier Trias, i la plana major de l'àrea d'Hàbitat Urbà han presentat aquest migdia el projecte dels túnels, que si es compleixen els terminis –i tot indica que sí– es començaran a construir entre el gener i el març de l'any que ve i seran transitables el 2017. A més, han assegurat, hi ha diners per fer-ho. I el PP i ERC diuen que no s'hi oposaran. Després d'incomptables anys de retards acumulats, els veïns creuen els dits perquè no falli res i les màquines hi entrin abans de les eleccions del maig del 2015. En cas contrari, temen l'eventualitat que el Consistori que surti de les eleccions no consideri prioritària una obra que costarà 170 milions.

Els túnels, dos tubs independents, començaran al carrer de Castillejos i finalitzaran a la rambla del Poblenou, encara que en la primera fase, la difícil, tindran sortida a Badajoz, a l'altura de la torre Agbar. En total, gairebé un quilòmetre de Gran Via de sis carrils per sentit que baixaran fins a una profunditat de 25 metres, per sota del nivell freàtic. La profunditat s'explica perquè els túnels del trànsit rodat estan obligats a baixar a una cota menor que la de la resta d'infraestructures que creuen el subsòl de la plaça: dos col·lectors enormes, la línia 1 del metro i túnels d'Adif. El trànsit mitjà que suportaran diàriament és de 90.000 vehicles (un 15% menys que abans de derrocar el tambor). Uns cotxes que, en aquest cas i gràcies a la generació d'energia per fricció, facilitaran amb el seu pas alimentació per il·luminar els mateixos túnels, han presumit els responsables municipals.

Seran dos tubs independents a 25 metres de profunditat

El pressupost total de l'obra és de 170 milions: 98 per a la primera part (fins a Badajoz) i 72 per a la segona, molt menys complicada tècnicament. "El problema de l'obra no és el pressupost", ha celebrat l'alcalde, que anys enrere rebutjava el túnel de les Glòries però ho va reconsiderar el 2012. Trias ha precisat que la primera fase es repartirà en tres anys: 15 milions al pressupost del 2015, pel qual l'alcalde no té suport assegurat; 36 milions el 2016 i 47 el 2017. D'acord amb el pla presentat avui, el conjunt de l'obra estarà finalitzat el 2019. És a dir, s'executarà i es pagarà durant el proper mandat, però amb fons propis.

"Està tot a punt per prémer el gallet", ha afirmat el tinent d'alcalde Antoni Vives en una compareixença en la qual han estat tot elogis tant pel bon funcionament de les obres com per les perspectives de futur. El calendari és el següent: si no hi ha sorpreses en la comissió de dijous que ve, s'aprovarà el projecte executiu. El PP exigirà, això sí, que es garanteixi que s'executaran les dues fases de l'obra i que es construiran els equipaments previstos, adverteix un portaveu. ERC també hi votarà favorablement i PSC i ICV ho estan estudiant, segons els portaveus respectius.

Després de l'aprovació, l'obra es licitarà abans del 15 de novembre i les màquines entraran a perforar els túnels d'atac abans de cinc mesos, assegura el consistori. No hi hauria d'haver sorpreses perquè l'Ajuntament segueix el compromís signat amb veïns (dels barris del Poblenou, Fort Pienc, Clot-Camp de l'Arpa i Sagrada Família), entitats i partits el 2007 i perquè ahir a la nit el va tornar a presentar als mateixos interlocutors, han explicat. "Malgrat el retard d'anys acumulat, estem contents, encara que veiem insuficient destinar-hi 15 milions el 2015, i ens estranya que no es pugui executar més obra si les màquines entren abans del març", afirma Miquel Catasús, del Clot-Camp de l'Arpa, parlant en nom de la resta d'associacions.

L’obra s’executarà i es pagarà durant el proper mandat, però amb fons propis

Una de les qüestions que han subratllat Vives i l'alcalde és que les obres de reurbanització de la plaça per convertir-la en "un gran parc urbà" –Canòpia va ser el nom del projecte guanyador–continuaran en paral·lel als treballs al subsòl. L'únic tros de la zona que es mantindrà inaccessible és l'ametlla central (el que queda entre els actuals carrils per a cotxes i bicis), on es construiran els dos pous d'atac del túnel. Al tram més profund, el més delicat, es perforarà excavant, un sistema més sensible davant de possibles enfonsaments; a les sortides cap a la superfície es construirà amb el sistema de pantalla, ha explicat l'enginyer i responsable de Bimsa, Ángel Sánchez.

Així, a la superfície, el primer que es condicionarà serà el costat muntanya (on se situaven els antics Encants), i en una segona fase el costat mar (el que toca a l'edifici del Disseny Hub). Mentrestant, està en obres al carrer de Consell de Cent el nou edifici de l'escola dels Encants, ara en barracons. Dels 17 equipaments previstos en el Compromís per Glòries, a més de l'escola, es construirà a partir del desembre l'edifici de 105 habitatges socials del carrer de Bolívia. Entre els usos provisionals, al costat mar, enganxat als Encants, es resituaran les alzines recuperades de la part central de la plaça; s'habilitarà un pavelló amb un punt d'informació i una pèrgola per fer ombra.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_