_
_
_
_
_

A la gihad des de Ladbroke Grove

Una desena de veïns musulmans del cèntric i cosmopolita barri de Londres s'ha unit a l'islamisme més radical durant l'última dècada

Pablo Guimón
L'edifici Princess Alice House al barri de Notting Hill.
L'edifici Princess Alice House al barri de Notting Hill.CORDON PRESS

Una senyora amb gel·laba negra i hijab entra per una gran reixa metàl·lica blava al bloc de cases Princess Alice House.

—Coneix en Tarik Hassane?

—No... però sé que és un bon noi, veurà com no troben res—respon mentre tanca la reixa davant del periodista.

La matinada del 7 d'octubre la policia va entrar per aquesta mateixa reixa, va pujar a la primera planta i va tirar a terra la porta del pis on vivia, amb la seva mare i la seva germana, Tarik Hassane. El jove de 21 anys, segons la policia, va oferir resistència, però el van reduir amb una pistola elèctrica i se'l van endur pres. Hassane continua detingut, acusat de pretendre cometre actes terroristes o assistir d'altres per cometre'ls.

Això és Dalgarno Way, un tranquil carrer residencial a la zona de Ladbroke Grove, als límits de Notting Hill. Hi ha una església i blocs de pisos amb un preu mitjà al voltant dels 360.000 euros, la meitat de la mitjana del districte de North Kensington, a què pertany. És un barri cosmopolita, amb la concentració més important de població marroquina d'Anglaterra. Però no és Lavapiés, ni el Raval, ni la banlieue parisenca. No s'hi veuen teteries, ni locutoris, ni carnisseries halal. 500 metres més avall, al carrer de Kingsbridge, hi ha la casa on vivia David Cameron abans de traslladar-se a Downing Street.

Scotland Yard ha detingut 218 persones aquest any per terrorisme

Mohamed Ali Ahdash és director del centre de cultura islàmica i de la mesquita Al-Manaar, a Ladbroke Grove. Rep EL PAÍS a les instal·lacions d'un centre que ha assistit a un degoteig de fidels que han sucumbit a la crida de l'extremisme. Dos, també de Dalgarno Way, van participar en els atemptats del 2005, que van causar més de 50 morts. Dos més van morir a Síria el 2012. Un altre va ser capturat a l'Afganistan. Així, fins almenys una desena en 10 anys.

Hassane jugava a futbol a l'equip de Kensington. L'anomenen el cirurgià perquè volia ser metge. En acabar l'escola va sol·licitar una plaça a King's College, però la nota no li arribava i va marxar a estudiar al Sudan. El diumenge 5 d'octubre va tornar a Londres per celebrar l'Eid al Adha (la festivitat més important dels musulmans) amb la seva família. Dilluns, hores abans de ser detingut, va publicar una misteriosa piulada: "Ei, col·legues... faig pudor de guerra".

Segons la policia, Hassane i quatre amics arrestats el mateix dia havien jurat fidelitat a l'Estat Islàmic (EI). Van descarregar i van distribuir la fàtua que convoca a l'assassinat de civils a Occident. Van desenvolupar un mètode secret de comunicació i van aconseguir una pistola. Recollien fotografies d'agents de policia a Instagram i van utilitzar Google Street View per localitzar una comissaria i una caserna de l'Exèrcit. "Un cas bastant greu", segons la policia, que sumat a altres detencions recents augmenten la preocupació.

Tarik Hassane.
Tarik Hassane.

El nivell d'alerta terrorista és "greu", el segon més alt, i l'activitat policial per prevenir un atac és la més important des dels dies posteriors als atemptats del 2005 a Londres. La radicalització de joves musulmans britànics, segons experts antiterroristes, ha crescut a mesura que els extremistes s'han fet forts a l'Iraq i a Síria.

El Regne Unit va poder escoltar amb horror el marcat accent londinenc de l'encaputxat que amenaçava Occident després de la decapitació amb un ganivet d'un periodista nord-americà. Ciutadans i autoritats es pregunten què pot provocar que actuï així un veí d'una de les capitals del món amb més tradició de tolerància i integració.

Mark Rowley, màxima autoritat de Scotland Yard en lluita antiterrorista, va assegurar la setmana passada que s'han frenat diversos plans aquest any per assassinar diverses persones al Regne Unit. Hi ha hagut 218 detencions relacionades amb el terrorisme, segons Rowley, un nombre excepcionalment alt. Hi ha 66 persones desaparegudes sobre les quals les seves famílies han expressat a la policia la seva preocupació que puguin haver anat a la gihad a Síria. Es calcula que 500 britànics han viatjat a aquell país a lluitar amb l'EI. "La radicalització a través d'Internet de joves és un risc creixent", diu Rowley. "Els extremistes utilitzen les xarxes socials de maneres altament sofisticades per reclutar individus".

El temor de la radicalització fa que el Govern demani més poder

La ministra d'Interior, Theresa May, va defensar la necessitat de "donar més poder a la policia" per investigar l'activitat a Internet dels ciutadans. "La capacitat per obtenir les dades que necessitem decreix perillosament. Caminem cap a una societat en què el crim no pot ser investigat i els terroristes poden tramar les seves maquinacions sense cap fre".

Ahdash, el director del centre islàmic, apunta a Internet i a l'educació com a claus d'un problema complex. "Si tenen alguna pregunta, van a Google. No pregunten a un estudiós. D'altra banda, les escoles imparteixen el coneixement islàmic tradicional en un sentit restringit, i el missatge no connecta amb la joventut. Qui omple aquest buit? Aquells que ofereixen una mala interpretació de l'islam. A la joventut li agrada desafiar les normes. I aquest discurs extremista atreu, sobretot quan els assassins són retratats com herois".

Per Ahdash, la solució passa per un "acostament inclusiu" amb tots els implicats. "Cal comptar amb la comunitat musulmana", opina, "que té la responsabilitat de treballar amb el Govern i amb tota la societat. Així es combatrà l'arrel del problema. Cal comunicació: entre generacions, entre tota la societat. Hem d'escoltar-los i conèixer-los. És una carrera de fons".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pablo Guimón
Es el redactor jefe de la sección de Sociedad. Ha sido corresponsal en Washington y en Londres, plazas en las que cubrió los últimos años de la presidencia de Trump, así como el referéndum y la sacudida del Brexit. Antes estuvo al frente de la sección de Madrid, de El País Semanal, y fue jefe de sección de Cultura y del suplemento Tentaciones.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_