Selecciona Edició
Connecta’t

Nova York s’enamora de la complexitat de Gaudí

Una escola d'arquitectura exhibeix la Sagrada Família com una obra mestra col·lectiva

Una de les imatges de l'exposició de Nova York. Ampliar foto
Una de les imatges de l'exposició de Nova York.

Julio Salcedo té avui un somriure especial. Com a professor de l'escola d'arquitectura Bernard and Anne Spitzer del City College de Nova York, no cada dia té l'oportunitat d'explicar als alumnes el geni d'un compatriota, per més que morís atropellat per un tramvia a Barcelona fa 88 anys. La prestigiosa institució novaiorquesa acull aquests dies una mostra i un programa d'estudis molt especial, Sagrada Família, la inconclusa obra mestra d'Antoni Gaudí, el primer que se celebra en sòl nord-americà, segons l'arquitecte George Ranalli, comissari de la mostra. “Quina manera tan meravellosa d'iniciar la temporada de tardor”, va proclamar durant la inauguració la presidenta del City College, Lisa S. Coico.

“Aquesta escola entén l'arquitectura com un procés cívic i urbà, i l'arquitectura de Gaudí és precisament això. Les seves obres són complexes i aquí donem suport a aquest estil. No entenem l'arquitectura com una cosa formal, de modes, sinó com un fenomen social. És per això que Gaudí és aquí ara”, declara Salcedo orgullós mentre els alumnes contemplen embadalits les maquetes, les fotos, els plànols i altres materials sobre la catedral barcelonina.

Sunny Fok, estudiant d'últim any, n'és un. “És impressionant, aclaparant. Aquest sentit de la naturalesa és meravellós, els colors… L'any passat vaig passar un mes a Barcelona admirant l'obra de Gaudí. Va ser una experiència fantàstica”, explica sota l'atenta mirada de la seva amiga Katrina Duran, nouvinguda a l'escola. “Encara no he pogut anar a Barcelona, però en tinc moltes ganes. És emocionant veure el que Gaudí va fer fa tants anys”, comenta.

Billy Schaefer, un dels estudiants amb més talent, recorda la seva experiència quan era petit a la capital catalana: “Amb 10 anys vaig anar-hi i recordo aquelles estructures increïbles. Gaudí agrada molt als nens. És una cosa lúdica. Les seves estructures, les inclinacions del Park Güell, són com parcs d'atraccions”. Schaefer ja no és petit. Ara veu el mestre amb uns altres ulls: “És interessant que una ciutat com Nova York contempli l'obra d'un geni com Gaudí. Aquí hi ha molts estils, des del més racional fins al més creatiu. Gaudí és una connexió amb el passat però sempre mirant al futur, perquè va ser un pioner”.

“Gaudí és fonament, cultura, símbol de creació, i la Sagrada Família és tot això fins a un nivell sorprenent”, diu el comissari de la mostra

Salcedo corrobora la reflexió del seu pupil: “La nostra escola mira molt aquesta connexió històrica entre el passat i el futur. Gaudí representa innovació, però també historicisme, un passat que ve fins i tot de l'Àfrica. Tota aquesta amalgama, aquesta complexitat, forma part d'aquesta escola. La idea d'aquesta exposició és que els estudiants fiquin els dits a la ferida, coneguin el gènere, que vegin que tot el que s'explica és cert. Es tracta d'entrar en un univers geomètric, social i cultural”.

L'exposició està organitzada en cinc categories o plafons, segons explica l'arquitecte argentí Fabián Llonch, comissari adjunt. La primera està dedicada a la figura de Gaudí, al personatge i la seva transcendència. La segona, a l'edifici, a la Sagrada Família i la seva relació amb la ciutat de Barcelona. La complexa geometria del geni català ocupa el tercer espai. Els dos últims són per a les seves construccions i per a l'obra gairebé acabada.

L'exposició, que es pot visitar fins al 15 de maig del 2015 i està patrocinada pel Banc Santander, és una oportunitat per reivindicar la generositat d'un creador únic. Ranalli va recordar les paraules del mestre català (“Els grans temples no són obres d'un sol arquitecte. Sé que el gust personal dels que em succeeixin influirà en el resultat final, però m'és igual. Tot serà en benefici de l'obra. Un treball com aquest ha de ser el fruit d'una llarga era. Com més temps, millor”) per posar en valor el treball en equip: “La Sagrada Família està impregnada de l'obra de Gaudí, però el projecte ha anat evolucionant molt bé a través de les aportacions innovadores dels altres. El treball de Gaudí està connectat a les aportacions més recents de forma exquisida. Sens dubte, l'èxit de la Sagrada Família s'oposa a la noció d'única autoria com un ideal arquitectònic”.

L'exposició es pot veure fins el 15 de maig del 2015 a l'escola d'arquitectura Bernard and Anne Spitzer

Per Ranalli, “Gaudí és fonament, cultura, símbol de creació, i la Sagrada Família és tot això fins a un nivell sorprenent”. Però no només. El veterà arquitecte considera que la forma en què el mestre relaciona les seves obres amb l'entorn és un exemple per a les noves generacions de professionals. “La mostra incideix en el fet que una icona arquitectònica pot formar part integral de l'entorn. La resposta general de la nostra època ha estat l'oposicionisme, que ha generat ambients poc integrats. Espero que aquesta exhibició animi els estudiants a considerar acuradament l'obra del costat a l'hora de fer el seu treball”.

Per això, durant els mesos d'octubre i novembre, professionals relacionats amb la construcció de la Sagrada Família impartiran conferències a la Bernard and Anne Spitzer School. Es tracta dels arquitectes Josep Gómez Serrano, Jordi Bonet, Jordi Faulí, Judith Rohrer, Maria Rubert de Ventós, Xisco Llabrés i Mark Burry.

Per George Ranalli, la presència de Gaudí a Nova York és una reivindicació de la complexitat en una ciutat molt particular, única. Ho confirma el seu col·lega Salcedo: “Ranalli és molt crític amb l'arquitectura sòbria. Defensa les obres que tenen un sentit de massa, de solidesa, de detall i de complexitat. La ciutat de Nova York és complexa, però actualment es nota aquesta falta de complexitat en l'arquitectura. Gaudí és un exemple per a tots.”