Selecciona Edició
Connecta’t

L’Executiu no troba encara la manera d’actuar contra la nova consulta

Justícia analitza el registre de votants, que no serà operatiu fins aquell dia

Cospedal i Rajoy, en la reunió del Comitè Executiu Nacional del PP, ahir.
Cospedal i Rajoy, en la reunió del Comitè Executiu Nacional del PP, ahir.

El president del Govern, Mariano Rajoy, que en el passat, sota la pressió perquè demanés el rescat d'Espanya, va reivindicar que no prendre decisions és en si una decisió, ha optat per no moure's ni un mil·límetre per actuar políticament a Catalunya almenys fins passat el 9-N i, sobretot, fins que s'aclareixi la guerra entre Convergència i ERC, que l'Executiu veu molt cruenta.

Rajoy, segons fonts del Govern central, està en espera dels moviments d'Artur Mas, del qual no sap què pensa fer i a qui veu molt volàtil, amb pressions de diferents fronts. “Estem en una etapa plena de despropòsits, una cerimònia de la confusió. Cal demanar a Mas que es posi a governar i deixi de perdre el temps”, va explicar ahir el president als membres del Comitè Executiu Nacional del PP.

Rajoy tampoc vol unes eleccions catalanes anticipades, i treballa per evitar-les perquè creu que no interessen a ningú: ni a Mas, que s'enfonsaria; ni a ERC, que espera obtenir més poder en les municipals del 2015 i des d'aquí conquistar la Generalitat amb més garanties; ni a Unió; ni al PSC, que busca opcions per recuperar un paper decisiu. Tampoc al PP. L'únic que realment les vol és Ciutadans. “No es pot sotmetre Catalunya al martelleig constant d'unes eleccions contínues. Catalunya necessita seguretat, certitud i un horitzó”, va dir Rajoy a la cúpula del seu partit. En aquest context, tant Rajoy com especialment la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, estan treballant per buscar sortides en l'escenari del 10 de novembre i posar-ho fàcil a Mas.

Santamaría ha parlat tant amb Josep Antoni Duran, capdavanter d'Unió, com amb Miquel Iceta, primer secretari del PSC, tots dos amb molt bona imatge a la Moncloa com a homes amb visió d'Estat, per preparar amb tots dos una sortida per al president de la Generalitat per si algú el convenç que ha de trencar definitivament amb ERC i evitar els comicis. El PSC està disposat a donar-li suport perquè tingui una via de fuita, el Govern dóna suport a l'operació i el PP català ajudaria en el que fos necessari. L'operació està preparada, i aquí Rajoy sí que sembla disposat a oferir propostes en el camp del finançament i de les 23 mesures que va plantejar Mas en la seva última reunió a la Moncloa.

Però de moment, mentre espera que arribi el moment de prendre la iniciativa política, si és que arriba, l'Executiu ha de dir què fa en la seva estratègia jurídica. I aquí també l'ordre de Rajoy és no moure's si no és imprescindible. El president ha donat instruccions de minimitzar el succedani de consulta i es planteja la possibilitat de no recórrer. Políticament, creu que deixar que CDC i ERC continuïn en la seva batalla és millor que actuar davant el Tribunal Constitucional i tornar a unir els sobiranistes contra l'enemic exterior.

Jurídicament, el Govern no veu encara motius per actuar contra la convocatòria de succedani de consulta de Mas pel 9-N i intentar impedir-la, segons diferents fonts de l'Executiu. Si no hi ha canvis fins a aquest dia, només hi haurà actuacions polítiques, però no jurídiques ni executives.

El Govern espanyol no ha trobat cap decisió administrativa de la Generalitat que permeti impugnar de nou davant el Constitucional com ja va fer amb la llei de consultes i amb la convocatòria inicial de referèndum no vinculant. Una vegada que Mas ha rebaixat aquesta convocatòria, l'Advocacia de l'Estat no ha trobat res contra què recórrer, perquè una decisió política anunciada en roda de premsa no té eficàcia jurídica, segons el Govern central. Mas ha optat per una via en la qual intervindran voluntaris en lloc de funcionaris de la Generalitat i, per tant, no es necessita cap decisió administrativa per organitzar qualsevol acte aquest dia.

Cada setmana, el Consell de Ministres escolta un informe del titular de Justícia sobre la situació legal de Catalunya, incloent l'anàlisi de les accions legals de particulars o partits com UPyD contra el president de la Generalitat i anàlisis d'alternatives d'actuació. També s'exposa un informe de l'Advocacia de l'Estat que s'elabora en una reunió setmanal a Justícia i d'aquest últim es dedueix que contra aquest pas de Mas no hi ha, de moment, cap possibilitat d'impugnació. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va assegurar ahir a TVE que està estudiant el registre de dades personals creat per la Generalitat perquè s'apuntin els que vulguin votar el 9-N. Podria arribar a recórrer contra aquest registre "si és un cens electoral alternatiu i si aquest cens està associat amb una consulta que està suspesa pel Constitucional”. No obstant això, el portaveu del Govern català, Francesc Homs, va assegurar que l'arxiu estarà operatiu aquell mateix dia i no abans: "Amb això no vull dir res més; és un arxiu degudament regularitzat". Segons aquesta versió serà impossible el recurs del Govern abans del 9-N.