_
_
_
_
_

Mas mira de guanyar temps per a la convocatòria d'eleccions a Catalunya

CiU admet que hi haurà comicis “quan arribi el moment, que no és el present”

Miquel Noguer

Artur Mas va intentar ahir guanyar temps davant el carreró al qual l’han portat les entitats independentistes catalanes, que diumenge li van exigir unes eleccions anticipades abans de tres mesos. Amb el front de partits sobiranistes incapaç de recompondre la unitat i amb la pressió del carrer cada vegada més marcada, Mas només va poder enviar el missatge que està treballant per fer possible la consulta alternativa del 9 de novembre i deixar clar, sobretot, que li correspon a ell i només a ell decidir quan seran les eleccions. El president català té assumit que les eleccions anticipades són ineludibles, però vol posposar-les tant com sigui possible.

L'exigència de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural que les eleccions siguin d’aquí a tres mesos i serveixin per conformar una majoria que declari la independència ha creat serioses tensions a Convergència i Unió i especialment al nucli dur del president català. Aquesta intranquil·litat va quedar palesa en una conferència de premsa que va convocar d'urgència el conseller de Presidència de la Generalitat, Francesc Homs. Deixant clar que parlava en nom de Mas, Homs va ser taxatiu per intentar preservar l'autoritat del president. “La facultat de convocar eleccions és exclusiva i indelegable del president de la Generalitat”, va dir.

Más información
L’ultimàtum de l’independentisme contraria els plans de CiU
El Govern espanyol estudia si impugna el registre de votants del 9-N
Duran rebutja la declaració unilateral d’independència

El portaveu del Govern català va comparèixer mentre les cúpules d’Unió i de Convergència estaven reunides per intentar preservar la unitat de la federació, que s'ha ressentit molt dels últims moviments del procés sobiranista. Al final de la reunió l'únic missatge comú que van poder llançar tots dos també va ser en la línia de reforçar l'autoritat d’Artur Mas. Ramon Espadaler va dir que “quan arribi el moment, que no és el present, el president consultarà i escoltarà l'opinió de les forces polítiques sobiranistes i d’altres” sobre la possibilitat d'avançar comicis en format de plebiscit sobre la independència, però va insistir que “l'última decisió correspon solament al president Mas”.

Enfrontats per moltíssims aspectes del procés sobiranista, Unió i Convergència van convenir ahir que el discurs públic ha de centrar-se només a defensar Mas i el “procés participatiu” en el qual s'ha convertit la consulta suspesa del 9 de novembre. En la resta d'afers, començant per la necessitat d'unes eleccions anticipades o si els dos partits concorreran junts, no hi ha acord ni cap decisió presa. La consigna va ser, així doncs, prudència.

Francesc Homs va prendre la iniciativa i va anunciar un principi d'acord “tècnic” amb la CUP, que aquesta formació va desmentir

Fonts de CiU van assegurar que, en vista d'aquests desacords entre el partit de Mas i el de Josep Antoni Duran Lleida, es va decidir relegar el debat a òrgans del partit més restringits que la comissió executiva. No és estrany, doncs, que el secretari general de CiU, Ramon Espadaler, comparegués davant els mitjans per assegurar que els desacords vigents no es van abordar a l'executiva.

La Generalitat i la direcció de CiU van intentar contenir les demandes de l’Assemblea Nacional Catalana des d'un altre àmbit. L'entitat independentista i els seus seguidors van exigir diumenge que el front sobiranista (CiU, ERC, ICV i la CUP) recuperi la unitat perduda a causa del canvi de format de la votació del 9 de novembre. Francesc Homs va prendre la iniciativa i va anunciar un principi d'acord “tècnic” amb la CUP, el més petit dels quatre partits, per donar més garanties a la votació. Amb això pretenia exercir pressió sobre els altres partits i tornar a atreure Esquerra Republicana i Iniciativa a la taula de negociació. No ho va aconseguir. A més a més, la mateixa CUP, a través de la diputada Isabel Vallet, va desmentir l'existència d’aquest acord.

Convergència i Unió va reconèixer, posteriorment, que més que un acord amb la CUP el que hi havia era la coincidència d'opinions per adoptar deu mesures per donar garanties al 9-N. Es crearà una comissió amb representants dels partits per fer el seguiment dels preparatius i s'intentarà que hi hagi “observadors internacionals”. La CUP també havia exigit desobeir en cas que la nova consulta sigui suspesa pel Tribunal Constitucional. CiU no va acceptar aquesta condició, cosa que va tornar a posar en dubte qualsevol idea d'actuació unitària.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_