La Xina aborda la reforma de la justícia per garantir la pau social
El Partit Comunista busca donar més poder als jutges enfront dels polítics
Un discret hotel de l'oest de Pequín es convertirà aquesta setmana en el cor polític de la segona potència mundial. L'elit del Partit Comunista xinès es reuneix a porta hermèticament tancada en el seu plenari anual, que per primera vegada es dedicarà a la reforma del poder judicial i a l'Estat de dret. És un projecte que el president Xi Jinping considera imprescindible per consolidar la legitimitat del Partit al capdavant del país. I urgent, en vista de l'enorme desprestigi del sector dins de la societat i el desencantament dels seus professionals. El dubte és si els canvis que s'anunciïn permetran un sistema més just i independent o si —tenint en compte l'enduriment de la campanya contra les veus dissidents— o tot plegat es reduirà a simples formalitats.
“Hi veurem un augment de llenguatge positiu sobre reforma judicial, professionalització judicial; opinions positives sobre el paper dels tribunals, la importància de l'Estat de dret i d'un Govern subjecte a les lleis. Però aquest tipus de llenguatge ja és bastant comú i ja apareixia en el document final del plenari anterior. La qüestió és què suposarà a la pràctica”, afirma Jacques de Lisle, catedràtic de Dret i director del Centre d'Estudis d'Àsia Oriental de la Universitat de Pennsilvània (els EUA).
Per això cal tenir en compte que el llenguatge polític xinès, l'expressió traduïble com Estat de dret (“yifazhiguo”) no significa el mateix que a Occident: tres poders independents que en cas de conflicte és la llei qui hi té l'última paraula. A la Xina, l'autoritat suprema és el Partit, que és qui defineix i aplica la llei.
No és pot, doncs, conjecturar sobre una reforma que condueixi en el futur a un sistema judicial similar a l'occidental o que tracti qüestions com els drets humans o els processos extrajudicials. Més aviat, s'anticipen una sèrie de canvis encaminats precisament a reforçar el control del Govern central i la seva legitimitat, mitjançant noves mesures que lluitin contra la corrupció, per exemple. L'esperança és que les innovacions introdueixin també una major seguretat jurídica per als ciutadans i una major transparència dels tribunals.
“Encara no es compleixen els requisits per a una reforma l'objectiu de la qual sigui la independència judicial”, opina el catedràtic de Dret He Weifang, de la Universitat de Pequín, que veu les reformes com a mers “arranjaments tècnics” i es confessa “pessimista”. “Es queden sense tractar”, diu, “qüestions importants, com la relació entre el Partit i l'administració de la justícia. No s'ha reflexionat gens ni mica sobre l'enorme influència negativa que ha tingut en el desenvolupament del sistema legal l'època de Zhou Yongkang [l'antic cap dels serveis de seguretat que va dotar aquestes forces d'un enorme poder, molt superior al dels tribunals]”. Zhou està sent investigat per corrupció i precisament durant el plenari se'n podria anunciar l'expulsió del Partit.
Aquest estiu la Comissió de Reforma, que presideix el propi Xi Jinping, ja va avançar una sèrie de línies generals per als canvis. Al juliol, el Tribunal Suprem va publicar un pla quinquennal de reforma d'aquesta institució —i dels tribunals que en depenen—, encaminat a augmentar les competències dels jutges i a reduir el poder de les autoritats polítiques locals sobre unes corts judicials que veuen més d'11 milions de casos l'any.
Els afiliats al PCX acusats de corrupció sotmesos a detenció extrajudicial
Un procés que queda fora del sistema judicial a la Xina és el conegut com shuanggui, una forma de detenció per a membres del Partit Comunista (PCX) sospitosos d'haver comès "violacions de la disciplina", generalment un eufemisme per a casos de corrupció.
És el procediment al qual es va sotmetre durant més d'un any a Bo Xilai, l'antiga estrella del PCX caigut en desgràcia el 2012 després que la seva dona assassinés un empresari britànic. Actualment hi està sotmès, aparentment des d'agost de l'any passat, el seu antic protector, Zhou Yongkang, que va arribar a ser un dels nou dirigents més poderosos de la Xina.
La campanya contra la corrupció que ha emprès el president xinès, Xi Jinping, des de la seva arribada al poder, garanteix que aquest sistema no quedi en desús: només a Pequín, el nombre de casos de possible corrupció entre funcionaris va arribar als 772 en els primers vuit mesos d'aquest any, segons el diari Nou Pequín.
El shuanggui, un procés envoltat de secret, es posa en pràctica quan la Comissió de Disciplina, el braç de control intern del PCX, detecta irregularitats en el comportament d'algun dels 85 milions de membres del Partit. Detingut pels investigadors de la comissió, el sospitós queda aïllat en un lloc desconegut, sense contacte amb advocats, amics o família.
Durant la detenció, que pot allargar-se mesos fins que és posat en llibertat o lliurat a la justícia ordinària perquè se'l jutgi, l'afiliat és sotmès a constants interrogatoris perquè confessi. L'ús de tortura no és desconegut, segons organitzacions pro drets humans. L'ONG com Dui Hua, amb seu a San Francisco (Califòrnia, els EUA), parlen de pràctiques com “privació de son, simulació d'ofegament, cremades a la pell amb cigarrets i pallisses”.
Un enginyer sospitós de corrupció, Yu Qiyi, va morir ofegat l'abril de l'any passat mentre se'l sotmetia a shuanggui. El seu cos mostrava lesions externes i internes. Els seus sis interrogadors van ser portats a judici i al setembre de 2013 van rebre penes d'entre quatre i 14 anys de presó.
L'advocat de la família de Yu, Pu Zhiqiang, tenia previst llançar una campanya contra el shuanggui. Però Pu, un dels lletrats més cèlebres a la Xina per la seva defensa de casos de drets civils —ha estat advocat també, entre altres, de l'artista i dissident Ai Weiwei—, es troba detingut des del maig, acusat de "crear aldarulls i obtenir informació sobre persones per mitjans il·legals".
Fins ara, són les autoritats municipals les encarregades del nomenament i promoció dels jutges, als quals poden manipular, d'aquesta manera, amb facilitat. Sovint, el resultat d'una causa ja s'ha decidit en secret abans que en comenci l'audiència. Un jutge té, en realitat, molt poc poder. L'opinió del fiscal, o de la Policia, pot pesar més que la seva. Ni tan sols té independència per emetre la sentència d'un judici en el qual ha vist les proves i escoltat els testimonis: un consell judicial ha de donar el vistiplau a la sentència.
Com a resultat, l'actitud dels ciutadans cap als tribunals és, si més no, de suspicàcia. Els milers de peticionaris que ronden els carrers de Pequín vinguts de tota la Xina amb l'esperança d'explicar el seu cas a algun dirigent i que aquest hi intervingui per sobre dels jutges en donen fe.
Les reformes apuntades pel Suprem posen els nomenaments dels jutges en mans de les autoritats provincials, la qual cosa teòricament evitaria les pressions locals. També els permetrà emetre sentències —tot i que no en tots els casos; els políticament delicats en quedaran exclosos— sense comptar amb el consell judicial.
S'obre també la possibilitat de crear tribunals especials per a litigis sobre medi ambient —una de les qüestions que generen més mobilitzacions de protestes, de les desenes de milers que es produeixen a la Xina cada any— o sobre la protecció de la propietat intel·lectual, un dels temes que més preocupen als inversors estrangers.
El president del Tribunal Suprem, Zhou Qiang, ha apuntat també que augmentarà la transparència “per millorar la credibilitat pública dels tribunals” i es permetrà que els estrangers acudeixin amb “regularitat” a judicis que afectin empreses foranes. Ara no poden assistir sense permís del jutge.
Són canvis que arriben massa tard per a l'advocat Li, de 32 anys i que només accedeix a ser identificat pel cognom. Va ser jutge durant dos anys. Llavors amb prou feines ingressava 3.000 iuans (uns 400 euros) mensuals i patia “una sobrecàrrega de treball, un excés de casos, molta pressió, poc reconeixement i cap sentit de l'honor”. Ara es dedica a defensar casos mercantils i civils als tribunals pequinesos. Encara que no vol divulgar el seu salari actual, sí que precisa amb rotunditat que és “molt millor que el dels jutges”.
Li no tornaria a ser jutge. Però té clar què recomanaria al plenari del Partit: “Un sistema judicial més complet, que concedeixi més drets i competències als magistrats amb la finalitat de promoure l'equanimitat i la transparència de la justícia al servei del poble”.
Sobre la firma
