_
_
_
_
_

El papa Francesc: “Déu no té por de les novetats”

Jorge Mario Bergoglio reafirma la seva voluntat d'obertura en la beatificació de Pau VI

El papa Francesc i Benet XVI se saluden en la beatificació de Pau VI.
El papa Francesc i Benet XVI se saluden en la beatificació de Pau VI.Getty

A la plaça de Sant Pere, sota el sol d'octubre —potser, el mes més bonic de Roma— i davant un gran retrat de Pau VI, que aquest diumenge va ser proclamat beat, el papa Francesc es va apropar a Benet XVI i li va estrènyer les mans, van intercanviar somriures, van donar fe pública de la seva complicitat. No va ser —res ho és al Vaticà— un simple gest. Són unes quantes les veus que indiquen que, durant aquesta última setmana, quan el sínode dels bisbes es dividia davant l'obertura de Jorge Mario Bergoglio a les noves famílies i als homosexuals, alguns dels cardenals conservadors van enviar un missatge a Joseph Ratzinger perquè donés suport a les seves teories. La resposta no va deixar lloc a interpretacions: “El Papa és Francesc”. Un Papa que, tot i que propicia un debat obert sobre les qüestions més delicades de l’Església, tampoc no es priva de posar Déu com a testimoni de la seva línia: “Ell no té por de les novetats! Per això, contínuament ens sorprèn, mostrant-nos i portant-nos per camins imprevistos”.

El Sínode de la Família va certificar un full de ruta cap a la tolerància de gais i noves famílies

Sigui obra de l’Altíssim o una simple jugada del destí, la veritat és que els 191 pares sinodals s’enduen de record un document de treball —això i no una altra cosa són les conclusions del Sínode sobre la Família— que suposa un veritable tallafocs amb el passat. Perquè, amb independència del que l’Església determini en un futur proper sobre la comunió als divorciats que s’han tornat a casar, les parelles de fet o la manera d'integrar els gais en la comunitat cristiana, el que sí que certifica l'anomenat Relatio Synodi és un canvi radical de mirada i de llenguatge. Si, per posar un exemple, el bisbe d’Alcalá de Henares, Juan Antonio Reig Pla, torna a tenir la temptació diumenge que ve d'arremetre des del púlpit contra els gais, s'estarà situant molt lluny del llenguatge utilitzat pel sínode, que —molt al contrari de les seves teories— sosté que “els homosexuals tenen dons i qualitats que poden oferir a la comunitat cristiana”.

Durant la cerimònia de beatificació de Pau VI, un papa molt difícil d'enquadrar en una sola fotografia, conegut per la seva oposició al preservatiu i a la píndola anticonceptiva, però també per bastir ponts amb altres religions i per proclamar que la millor forma de buscar la pau és treballar per la justícia, Jorge Mario Bergoglio es va reafirmar en la bandera que va fer onejar només arribar a la cadira de Pere: “L’Església està cridada a fer-se càrrec, amb urgència, de les ferides obertes i a retornar l'esperança a les persones que l'han perdut, que són tantes”. Per això, en el seu discurs del divendres davant uns pares sinodals que van exercir la seva inesperada llibertat d'opinió fins arribar gairebé a la batussa, va censurar de la mateixa manera els que, des de posicions tradicionalistes, segueixen lligats a les pedres de la llei “sense deixar-se sorprendre per Déu”, com els que, sota l'etiqueta de progressistes, practiquen una “misericòrdia enganyosa que fa que embenin les ferides abans de guarir-les”.

Benet XVI va mostrar durant la cerimònia de beatificació de Pau VI la seva complicitat amb Bergoglio

La diferència, no obstant això, entre aquell papa nouvingut que parlava de viatjar a les perifèries, espirituals i humanes del món, a aquest d'ara és molt més que un any i mig. El sínode, a més de servir per confirmar un full de ruta cap a la tolerància, ha deixat constància que Jorge Mario Bergoglio va complint el que diu. Després d'ordenar la neteja de les finances vaticanes, de deixar molt clar amb fets que els pederastes i els seus còmplices seran perseguits, ara tracta de compassar la doctrina de l’Església amb un món en dificultats. Cap d'aquests objectius són fàcils, i de fet molts van creure que seria impossible sense trencar l’Església. La seva abraçada amb Benet XVI sota la mirada controvertida i històrica de Pau VI vol confirmar aquella resposta senzilla a qui li va preguntar, al retorn de Rio de Janeiro, si se sentia còmode amb la presència d'un altre papa al Vaticà: “Esclar! És com tenir a l'avi a casa”. Un avi que, des de la vellesa del seu retir, ha recordat a alguns cardenals indòcils que Roma, sota el sol d'octubre, no paga traïdors.

  

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_