Selecciona Edició
Connecta’t

ETA aposta per segellar els zulos i ajorna el desarmament

El Govern basc i Bildu consideren irreversible la fi del terrorisme

Un quiosc de Sant Sebastià el dia que ETA va anunciar la fi de la violència.
Un quiosc de Sant Sebastià el dia que ETA va anunciar la fi de la violència.

Tres anys després de la declaració de cessament definitiu de la violència, ETA ha corroborat en la pràctica aquest compromís i tant l'esquerra abertzale com el Govern basc creuen irreversible el final del terrorisme. Però a ETA li queda pendent el desarmament i la dissolució. La Comissió Internacional de Verificació, que coordina Ram Manikkalingam, amb el suport de l’Executiu basc, pressiona la banda perquè culmini el desarmament abans que s’acabi l'any a fi d'evitar l'etapa preelectoral, tot i que “no hi ha garanties que es produiexi”. No obstant això, del que sí que tenen constància tant el Govern basc com l'esquerra abertzale és que “ETA procedirà a segellar els zulos”, previsiblement abans de final d'any.

En aquesta distinció, entre segellat dels zulos i lliurament d'armes, ETA segueix la pauta d'altres organitzacions armades com l’IRA o les FARC. Fonts del Govern basc creuen que ETA es limitarà a procedir a segellar-los i ajornarà el desarmament esperant un canvi en la relació de forces en el Govern central, després de la celebració de les eleccions generals del 2015. “ETA segueix volent tenir una interlocució governamental per desarmar-se i el Govern del PP no hi està disposat”.

Però, malgrat que el desarmament segueix pendent, no deixa de tenir un caràcter simbòlic. La banda no només ha cessat la seva activitat sinó que, a més, s'ha desmarcat de la kale borroka que hi ha hagut en els últims mesos. Igual que Sortu, successor del braç polític de ETA, legalitzat fa més de tres anys, després de rebutjar la violència. La pressió de Sortu i la debilitat d’ETA —poques desenes de militants assetjats— fan irreversible la fi del terrorisme.

També queda pendent el compromís dels presos de la banda del 28 de desembre passat d'assumir la legalitat penitenciària i la reinserció individual. Fins avui s'han limitat a sol·licitar l'acostament a les presons basques dels més grans de 70 anys i els malalts greus. El col·lectiu de gairebé 500 presos —400 a Espanya i 100 a França— no ha sol·licitat progressions de grau perquè implica assumir la legalitat penitenciària promesa. La minoria radical —un 20%— impedeix que el col·lectiu assumeixi la reinserció individual, ja que comporta el reconeixement dels danys causats i el compromís d'indemnitzar les víctimes, a més de rebutjar la violència.

Tampoc el Govern del PP, que té la competència en política penitenciària, no ha fet cap pas per afavorir la reinserció dels presos, començant per la trentena de reclusos acollits a la via Nanclares. Al juliol, Joseba Urrusolo, acollit en aquesta via, va ser sancionat per Institucions Penitenciàries espanyola, arran d'una intervenció a la Cadena Ser, en què va rebutjar el seu passat terrorista i va instar els presos etarres que s’acollissin a la legalitat penitenciària. El Govern del PP, així mateix, ha recorregut contra el decret de l’Executiu de Patxi López que reconeixia les víctimes d'abusos policials durant la Transició.

Les reiterades crides del lehendakari actual, Iñigo Urkullu, al president Mariano Rajoy perquè activi la política penitenciària i apropi a presons basques els presos d’ETA reinseribles no ha tingut ressonància. En la seva última trobada amb Rajoy, el 15 de setembre, li va donar fins a Cap d'Any perquè respongués.

No obstant això, la pressió de les presons disminueix perquè durant l'últim any els presos etarres han passat de 600 a 500. D'aquest centenar, bona part s'ha beneficiat de l'anul·lació de la doctrina Parot i d’altres han acabat de complir la condemna. El Govern basc calcula que d’aquí a quatre anys sortiran 300 presos d’ETA més per compliment de condemna i en quedaran menys de 200.

El compromís recent del president de Sortu, Asier Arraiz, de fer “una revisió crítica del passat” pot tenir, si es consuma, un efecte sobre els presos d’ETA: els reclusos de la banda tindrien un aval polític per assumir la legalitat penitenciària i demanar progressions de grau.

Una declaració autocrítica de l'esquerra abertzale sobre la complicitat passada amb el terrorisme tindria, també, efectes favorables per a la convivència a Euskadi. Les víctimes del terrorisme necessiten aquest reconeixement per avançar en la convivència. EL PAÍS va publicar el diumenge un reportatge en què els regidors del PSE i el PP, perseguits en el passat per ETA, denunciaven la falta d'empatia amb les víctimes de molts edils de Bildu, amb els quals comparteixen tasques municipals. Una autocrítica de Sortu facilitaria la convivència.