Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona amplia centres comercials als districtes amb més locals buits

La Maquinista guanyarà 10.000 metres quadrats tot i que a Sant Andreu un de cada cinc establiments està desocupat

Centre comercial Heron City, a Barcelona. Ampliar foto
Centre comercial Heron City, a Barcelona.

El centre d'oci Heron City vol guanyar 6.000 metres quadrats de superfície comercial, tot i que al districte on se situa, Nou Barris, el 22,7% dels locals comercials estan buits. L'Ajuntament de Barcelona ha concedit a La Maquinista 10.000 metres més de sostre malgrat que Sant Andreu —on també es construirà el centre comercial de la Sagrera, amb 26.000 metres quadrats— té el 24,8% dels espais amb la persiana abaixada. I a Sant Martí, al qual li espera una ampliació del recinte de Glòries de 13.700 metres quadrats, el 17,5% dels locals tampoc tenen llogater. Aquestes dades expliquen el malestar que regna entre el petit comerç i el Consistori, i el fet que avui dilluns l'eix comercial de Sant Andreu planti l'Ajuntament en la tradicional gala de La millor botiga del món.

La crisi ha forçat el tancament de molts comerços, però l'eix comercial de Sant Andreu considera que els nous metres quadrats que tindran aquests centres comercials perjudicaran “de forma irreparable el comerç dels barris de l'entorn”, segons la carta que han enviat a l'Ajuntament. Les dades recaptades per l'observatori econòmic Eixos, encarregades des de fa dos anys per l'equip de l'alcalde Xavier Trias, posen de manifest que justament on es produiran aquestes ampliacions és on el comerç de proximitat està més castigat. De fet, molt més que la mitjana de Barcelona, que se situa en el 17,1%. Només Horta-Guinardó, amb un 29,1% de persianes abaixades, i Sants-Montjuïc (21,5%) estan pitjor. “Són zones molt castigades, de classe treballadora, que han vist com es buidaven els carrers del barri”, explica el secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miquel Àngel Fraile, que qualifica de “barbaritat” la política d'ampliacions plantejada per l'Ajuntament. En part, argumenta, perquè “és una tendència generalitzada que els grans centres són els que ho passen pitjor”.

Els comerços qualifiquen de “barbaritat” la política comercial de Trias

Un factor més que descriu la situació comercial d'aquests districtes és el nombre de locals amb ús comercial per cada 100 habitants, que es redueix fins a l'interval de 2,2 a 2,6, quan a Barcelona aquesta ràtio és de 3,19. També és molt més baix el percentatge de comerços no quotidians —equipaments per a la llar i les persones i cultura i oci—, que descriu l'oferta més enllà de botigues d'alimentació i de primera necessitat. A Sant Martí és del 18,5%, per un 19,7% a Sant Andreu i un 20,5% a Nou Barris. La mitjana de Barcelona és del 24,1%, segons les dades elaborades per Eixos, juntament amb Idealista, BBVA Data & Analytics i MIT Senseable City Lab.

Glòries i La Maquinista, tots dos propietat d'Unibail-Rodamco, no són centres comercials qualsevol. La seva àrea d'influència supera, per molt, Barcelona i tenen un radi d'atracció de més de quatre milions de clients potencials. “La Maquinista és el centre regional per excel·lència de Barcelona, amb un nivell de comercialització i de visites (uns 15 milions) altíssim”, explica José Manuel Llovet, director de l'àrea comercial de JLL Espanya i membre del comitè executiu de l'Associació Espanyola de Centres Comercials. Segons el seu parer, la reconfiguració de Glòries (11,6 milions) està vinculada a la reurbanització de tota la zona i al fet d'aprofitar un disseny original “molt complex i absolutament ineficient”.

Llovet destaca que “Barcelona és una ciutat atípica perquè normalment els centres comercials se situen a l'extraradi i, en canvi, aquí s'han construït centres regionals urbans”, com serien els dos casos esmentats i el de Diagonal Mar, també al barri de Sant Martí. L'escassetat de recintes provoca que “Barcelona tingui molt de recorregut per fer i quan hi ha un centre comercial en venda hi ha molta concurrència”, explicava fa uns dies Anna Gener, directora d'Aguirre Newman a Barcelona, en referència a la venda de Diagonal Mar.

A les antípodes dels tres districtes afectats per les obres en centres comercials hi ha els districtes de Ciutat Vella i Gràcia, que tenen les millors ràtios d'ocupació comercial. Ciutat Vella, centre històric, comercial i turístic de Barcelona, té el 88,9% dels locals amb comerços actius i 5,6 establiments per cada 1.000 habitants. A Gràcia, l'ocupació arriba al 88,7% i té una ràtio de quatre botigues per cada mil habitants.