Selecciona Edició
Connecta’t

‘30 minuts’ celebra 30 anys amb el reportatge ‘Èxodes’

El programa d'informació de TV3 emetrà aquesta nit el documental de producció pròpia d'una hora de durada

Imatge de 'Balseros', un dels 30 Minuts més exitós.
Imatge de 'Balseros', un dels 30 Minuts més exitós.

Era l'any 1984 quan el divendres 19 d'octubre una Televisió de Catalunya acabada d'estrenar emetia per vegada primera 30 minuts, un programa que sorgia amb el propòsit conscient d'informar i formar la societat catalana de manera escrupolosa sobre què passava dins i fora de les seves fronteres. Guerres, migracions, desastres naturals, política catalana i espanyola… durant trenta anys el popular programa d'informació de TV3 no ha perdut la vocació de narrar, mitjançant la forma del reportatge audiovisual, la realitat del temps actual amb solidesa i valentia. Ara després de 1.574 documentals, 980 dels quals de producció pròpia, la veterana transmissió catalana celebra el seu trentè aniversari amb Èxodes, el reportatge número 1.575.

“Filosòficament tinc un deute amb aquest programa per tot el que m'ha ensenyat. Al llarg de 30 anys hem tractat d'explicar i explicar-nos la història i l'actualitat a través d'un tipus de periodisme compromès que seguim reivindicant cada setmana”, va afirmar Eduard Sanjuán, director i presentador de 30 minuts des del 2008, any en què el periodista català va substituir Joan Salvat. Durant aquestes tres dècades el programa, els documentals del qual s'han emès en 104 cadenes de televisió pels cinc continents i que des del 1986 es distribueix a escala internacional, sempre ha manifestat una afició especial per la temàtica de l'emigració, que no per casualitat és protagonista del reportatge de realització pròpia d'una hora de durada que 30 minuts presentarà aquesta nit a TV3 en el seu horari habitual, a les 22.00 hores. “Decidim celebrar aquest aniversari relatant i buscant les històries d'individus que viuen o han viscut en primera persona l'experiència de l'èxode que es produeix per causa dels conflictes armats”.

El documental Èxodes, realitzat pels periodistes Jordi Regàs i Mireia Pigrau, no és merament un reportatge sobre la situació del poble sirià, que avui dia representa el cas més significatiu de migració massiva forçada a altres països des de l'època de la Segona Guerra Mundial (el nombre de refugiats sirians actualment supera els 6 milions), sinó també una temptativa més àmplia d'examinar les arrels d'un problema que ha afectat, una vegada rere una altra, l'existència de milions de persones obligades a buscar hospitalitat fora del seu país natal a causa de les guerres. “Volíem parlar de l'èxode, tema al qual el programa ha dedicat molts reportatges durant aquests anys, mirant al mateix temps a aquells pobles que ja han passat per circumstàncies semblants, en particular als bosnians. Es tracta d'agafar un tema etern, com és la qüestió dels refugiats, i mirar d'actualitzar-lo”, va declarar Regàs que per a la producció del reportatge, conjuntament amb Pigrau i l'equip tècnic de 30 minuts, ha recorregut els campaments de refugiats a Jordània i  Melilla i ha tornat a Sarajevo, on ha trobat els mateixos protagonistes que el programa ja havia entrevistat a principis dels noranta, amb motiu dels documentals L’enemic invisible (1992) i Les roses de Sarajevo (1995).

En el projecte l'actualitat de la guerra siriana i la història del conflicte bosnià, que va durar ininterrompudament des de l'abril del 1992 fins al desembre del 1995 i va generar gairebé 2 milions de desplaçats, s'ajunten i deixen clar que l'experiència de l'èxode no s'acaba amb la finalitat de la guerra, més aviat s'assimila de manera gradual i reapareix constantment en forma de trauma en els records de la gent que ha sobreviscut al conflicte. “A través de la Guerra de Bòsnia hem intentat buscar algunes de les claus per interpretar el que podria passar ara amb Síria”, va aclarir Sanjuán, que ha assegurat també sentir-se “orgullós” d'un programa que, entre altres coses, ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Comunicació el 2009, el Premi Ciutat de Barcelona a la trajectòria el 1987 i el 2009 i la Medalla FAD (Foment de les Arts i el Disseny) el 2004.

Des del 1984 molts aspectes en la difusió de la informació han canviat. No obstant això, segons Sanjuán, més enllà dels progressos tècnics, el reporterisme segueix tenint la mateixa eficàcia. “Encara que en aquests anys la forma ha anat evolucionant i ens deixa fer coses que abans no ens podíem permetre, l'objecte d'un reportatge es manté ferm. La força d'un testimoniatge ben explicat i l'emoció que comporta no s'ha alterat”, va observar després d'haver subratllat també el paper clau que 30 minuts ha complert per a la constitució d'una consciència crítica per als catalans.