Selecciona Edició
Connecta’t

L’ultimàtum de l’independentisme contraria els plans de CiU

Les entitats sobiranistes demanen eleccions en tres mesos a canvi de donar suport al 9-N

Una imatge de la concentració independentista a plaça Catalunya.
Una imatge de la concentració independentista a plaça Catalunya.

L'independentisme català va fer ahir una nova exhibició de força mobilitzadora, demostrant que no pensa fer-se enrere ni després de la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la consulta del 9 de novembre, ni tampoc després de les disputes sobre les eleccions anticipades, que reclama tota l'oposició. Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), va llançar ahir un ultimàtum a Artur Mas: va condicionar el seu suport total al 9-N alternatiu ideat pel president català a la celebració d'uns comicis plebiscitaris en un termini de tres mesos. L'ultimàtum contraria els plans de Convergència i Unió (CiU), que preferiria dilatar la convocatòria tot el possible per remuntar en els sondejos, que en bona part donen el triomf a Esquerra Republicana, formació que les passades europees ja va signar el sorpasso.

En una nova concentració multitudinària, aquesta vegada a la plaça de Catalunya, a Barcelona, i davant desenes de milers de persones —110.000, segons la Guàrdia Urbana—, Forcadell s'hi va mostrar taxativa: “President, convoqui eleccions! Volem votar en els propers tres mesos. Volem iniciar la primavera del 2015 amb un nou Parlament constituït!” La petició no va tenir el to que la mateixa Forcadell va utilitzar després de l'última Diada —“President, posi les urnes”, va demanar aleshores—, sinó que va semblar gairebé una ordre —va citar la paraula president en cinc ocasions—. La plaça va respondre-hi amb una ovació, però va ser visible que el missatge va incomodar la cúpula de Convergència, que no va aplaudir el requeriment. A la primera fila de la concentració hi havia els consellers Ferran Mascarell (Cultura) i Irene Rigau (Ensenyament) i l'esposa d'Artur Mas, Helena Rakosnic.

La petició de l'Assemblea i d'Òmnium Cultural es va decidir dissabte i suposa pressionar al màxim Mas perquè convoqui eleccions abans del 9-N, cosa que implicaria votar al gener o febrer. Mas està disposat a convocar uns comicis plebiscitaris, és a dir, que qui acudeixi a les urnes digui en funció del partit que esculli si vol la independència o no. Però no vol cedir la gestió del calendari a Forcadell i a Muriel Casals, presidenta d'Òmnium. I encara més: no pretén fer-ho fins que no tingui una llista conjunta amb Esquerra. Els republicans rebutgen l'aliança que Mas vol encapçalar perquè es veuen guanyadors i temen l'efecte del cas Pujol.

El calendari corre en contra del president, que ahir, en una entrevista a El Punt Avui, va defensar que la data electoral no és rellevant. Sí que ho és per l'ANC que, a més de no conformar-se amb el nou procés participatiu que suplirà la consulta —“És veritat que no és la consulta que volíem però tampoc ho eren la data i la pregunta del 9-N i l'acceptem”, va admetre Forcadell— vol que es voti com més aviat millor. “Ni res ni ningú evitarà que aquest país sigui independent si una majoria de ciutadans així ho vol”, va sostenir. El suport de l'ANC al 9-N està condicionat també a una mobilització massiva per rebutjar el veto del PP a la consulta; a l'ampliació del nombre de locals per votar; al fet que es denunciï la situació davant els tribunals europeus i al fet que hi hagi unitat política.

Un Estat català independent no sobreviurà si no és pactant amb Espanya i la UE", avisa Duran

L'ultimàtum sobre els comicis pressiona seriosament CiU, molt sacsejada a les enquestes ja des d'abans del cas Pujol, però també evidencia l'abismal fractura en el si de la federació nacionalista. Mentre centenars d'estelades i una marea groga, el color de l'ANC com a símbol de la secessió, inundava Barcelona, la cúpula d'Unió va clausurar ahir el Congrés de Joves a Mataró, a 30 quilòmetres de Barcelona. Josep Antoni Duran Lleida, que predica al desert en advocar per un pacte amb el PSC, ja gairebé es resigna a un avançament electoral, quan dimarts va defensar esgotar la legislatura. El democristià va mostrar el seu complet desacord amb Oriol Junqueras, president d'Esquerra, que aposta per una declaració unilateral d'independència si a la Cambra que sorgeixi de les eleccions s'hi imposa una majoria independentista. CiU i ERC han sumat majoria absoluta en bona part de les 10 legislatures del Parlament. “Un Estat català no podrà sobreviure si no és pactant amb Espanya i escoltant i parlant amb la UE”, va dir Duran, deixant clar que no farà mai un pas que deixi Catalunya fora d'Europa.

La relació entre Unió i Convergència penja d'un fil. Duran va defensar la federació, tot i que va acceptar que els convergents s'hagin plantejat canviar de soci. Però en un punt sí que coincideixen: mentre Esquerra i l'ANC advoquen per aquesta declaració unilateral, Convergència optaria per negociar amb l'Estat un cop celebrats els comicis. Junqueras no vol saber-ne res, d'això. “Els temps s'han accelerat. L'autonomisme no té ni present ni futur. Les coses bones no s'han de fer esperar”, va emfatitzar ahir el líder republicà.

Un clam a favor de la unitat

Després de la ruptura del front proconsulta, la concentració d'ahir es va convertir en un clam a favor de la unitat dels partits sobiranistes. “Aquesta revolució democràtica aspira a un país millor. Volem unitat, urnes i independència”, va dir la presidenta de Òmnium Cultural, Muriel Casals, que va anomenar tots els noms de pila dels polítics que han negociat perquè reconstrueixin la unitat. Amb el lema Ara és l’hora, l'acte va consistir en la lectura de la declaració sobiranista que va aprovar el Parlament el 2013, que defineix Catalunya com a subjecte sobirà polític i jurídic.

Acompanyats al piano per Lluís Llach i davant una gran pantalla, van anar llegint el text les actrius Sílvia Bel i Carme Sansa, el cantautor Cesk Freixas, l'economista Germà Bel, Eduardo Reyes, de Súmate (col·lectiu de ciutadans procedents de la resta d'Espanya) i l'escriptor Roc Casagran. Els manifestants van aplaudir especialment Reyes, que va llegir les seves frases en castellà, per constatar que l'aspiració no és d'arrel identitària. L'acte va culminar quan Sílvia Bel va recitar el poema Ara mateix, de Miquel Martí Pol, acompanyada per Llach, i que va completar Freixas cantant. El poema és una crida simbòlica al dret d'autodeterminació de Catalunya.