Selecciona Edició
Connecta’t

Caja Madrid va ocultar al jutge Andreu les ‘vises’ en l'informe sobre els sous

Rato va duplicar el 2010 el límit de les targetes per als nous consellers

Miguel Blesa, a la sortida de l'Audiència Nacional dijous.
Miguel Blesa, a la sortida de l'Audiència Nacional dijous.

L'escàndol de les targetes opaques de Caja Madrid i Bankia, que van utilitzar sense control 82 consellers i directius de les dues entitats entre el 1999 i el 2012, està esquitxat d'episodis d'obscurantisme intern i ocultació a les autoritats externes, segons els documents incorporats al sumari obert a l'Audiència Nacional.

El malbaratament de fons amb càrrec a aquestes targetes, creades pel president Jaime Terceiro a finals dels vuitanta per a “despeses de representació” de consellers i directius, es va triplicar sense justificació aparent durant el mandat de Miguel Blesa (1996-2010), i es va duplicar en arribar Rodrigo Rato (2010-2012).

El 1999, tres anys després de l'arribada de Blesa a la presidència de Caja Madrid, els consellers tenien un límit de despesa mensual de 900 euros que va passar un any després a 1.250. El 2003, els consellers van signar nous contractes de les seves targetes que limitaven la despesa a 2.500 euros. Quan Rato va succeir Blesa, els nous consellers que van entrar a Caja Madrid van signar els seus corresponents contractes de les vises amb un límit de 6.000 euros al mes.

De totes aquestes despeses autoritzades pels responsables de Caja Madrid no en queda constància a les actes del consell d'administració de l'entitat incorporades al sumari. Alguns exconsellers assenyalen que com que es tracta d'un tema delicat no figurava al document del consell, encara que s'hagués tractat. Hi ha una mínima referència, sense establir quantitats, en un consell d'administració de final del 1995, amb Jaime Terceiro de president.

En aquest document oficial es detalla que el president va prendre la paraula per informar sobre les dietes de consellers i les despeses en general. Terceiro va comentar que la targeta visa d'empresa que tenien els membres de la comissió de control i els del consell era “exclusivament per a les despeses de representació”. Aquest criteri coincideix amb els Estatuts de la caixa, que diuen que les despeses han d'estar relacionades amb l'activitat empresarial i s'han de documentar per cobrar-les.

Les actes de Caja Madrid van ser citades a les declaracions que va realitzar Miguel Blesa davant el jutge Andreu com a argument principal de la seva defensa. Segons va comentar a l'Audiència, hi ha una comissió executiva al maig del 1988 en què es discuteix el problema de les retribucions perquè les dietes estaven limitades pel Banc d'Espanya.

Blesa, va explicar, segons fonts presents a l'interrogatori, que el 24 de maig del 1988, per resoldre el problema dels pocs diners que cobraven els consellers, es va trobar una solució mitjançant la targeta de despeses. També va dir que això torna a aparèixer en un acta del 1994 que distingeix despeses de representació enfront d'altres despeses que podien tenir els consellers.

Els contractes de les targetes que van signar els consellers demostren que va ser l'arribada de Blesa la que va disparar els límits de despesa amb les vises i la falta de control sobre aquestes despeses.

La sospita sobre els pagaments als consellers està present des del principi en la querella presentada per UPyD pel cas Bankia al juny del 2012. El 4 de juliol del 2012, el magistrat va sol·licitar a totes les caixes que s'havien fusionat a Bankia, entre les quals hi havia Caja Madrid, informació de les retribucions cobrades per directius i consellers. Ho va fer a través d'un escrit en què detallava així la seva petició: “Desglossament de les retribucions de qualsevol naturalesa abonades als membres del consell d'administració, comitè de direcció i personal d'alta direcció de l'entitat des de l'1 de gener del 2007 fins avui, inclòs el sou, obligacions contretes en matèria de pensions, primes d'assegurances i dietes”.

El 17 d'agost del 2012, amb prou feines un mes i mig després de la seva petició, el jutge Andreu va rebre un informe de 63 pàgines de Bankia en què figuraven les retribucions de consellers i directius de Caja Madrid i Bankia per múltiples conceptes. En aquesta relació no figura en cap cas la despesa en targetes que tant Blesa com Rato han atribuït a una retribució complementària que rebien a través de les vises.

Fonts de Bankia van indicar a EL PAÍS que van enviar al jutge tota la informació que tenien llavors. “En aquella data desconeixíem tot el que feia referència a les targetes opaques, per això no es van incloure a la resposta al jutge, com tampoc es van enviar a la CNMV en l'informe de govern corporatiu ni apareixen a la memòria de l'exercici”, assenyalen aquestes fonts. El jutge només va tenir coneixement del malbaratament sense control amb les targetes opaques a l'octubre del 2014, dos anys després que sol·licités aquesta informació. Segons Bankia, tot va començar al desembre del 2013 quan eldiario.es va publicar un correu de Blesa (dels que havia demanat el jutge Elpidio Silva) en què parlava d'unes targetes opaques a efectes fiscals per als consellers. Eren paraules d'Enrique de la Torre, exsecretari general del consell de Caja Madrid, cosa que va disparar les alarmes de Bankia.

L'entitat va encarregar un informe a l'auditora interna que va rebre l'ajuda de la firma nord-americana Herber Smith. Es van rastrejar tots els comptes de despeses fins a trobar el problema: d'una banda, les despeses personals dels consellers i membres de la comissió de control es barrejaven amb els de representació en el compte “Despeses d'òrgans de Govern”. De l'altra, els comptes de les targetes dels directius s'apuntaven manualment a la partida “Administració Circular 50/99”, prevista per a problemes que tenien els clients amb els caixers, així com furts i altres pèrdues.

Blesa i Rato van sostenir que això ja es feia abans de la seva arribada i ells ho van mantenir.

A l'“Informe anual de Govern Corporatiu de Caja Madrid” corresponent al 2008, l'entitat assegura que la comissió de retribucions s'encarrega d'informar el consell d'administració de la política general de retribucions i incentius als consellers i directius, a més d'“informar sobre quantes qüestions hi sotmet el president de Caja Madrid en matèria de sistema retributiu i compensatori, quanties i actualitzacions”.

Unes pàgines més endavant, aquest informe dóna compte de les remuneracions percebudes per “el personal clau de la direcció i els membres del consell d'administració”. Les quantitats que assenyala són la suma de totes les que van rebre consellers i directius com a “sou”. Però tampoc donen compte en aquest informe intern dels diners rebuts a través de la despesa que feien de les targetes opaques.