_
_
_
_
_
FUTBOL | 8a JORNADA DE LLIGA

El Madrid fa el que vol

L'equip blanc vola cap al clàssic després de sotmetre el Llevant amb bon joc i grans gols

José Sámano
James Rodríguez celebra el seu gol, davant la mirada de Chicharito.
James Rodríguez celebra el seu gol, davant la mirada de Chicharito.Manuel Queimadelos Alonso (Getty Images)

Quan li va donar la gana i com li va donar la gana. El Reial Madrid va sotmetre el Llevant, equip que en èpoques recents sempre li havia significat un calvari, sense necessitat d'explotar les seves múltiples facetes. Amb el Liverpool i el Barça a la vista, els blancs en van tenir prou amb un Madrid a mig gas, que ja és moltíssim, per derrotar un rival anèmic, un conjunt que ha perdut l'armadura i s'ha quedat en la pell i l'os. Res a veure amb aquell Llevant aspre i ingrat per als grans de les últimes temporades. Bé que l'hi va fer pagar el grup d'Ancelotti, que es va fer un altre tip de gols, gairebé tots a l'altura d'un campió de Europa, i que es va organitzar molt bé entorn de la pilota, aquesta vegada el seu millor argument. Fins i tot amb una versió rebaixada, aquest Madrid sembla desfermat. Anfield i els blaugrana donaran la mesura del nivell més real.

LLEVANT, 0; R. MADRID, 5

Llevant: Mariño; P. López, Rodas, Juanfran, I. López; Diop, Camarasa; R. García (Xumetra, m. 75), Gavilán (V. Pérez, m. 46), Morales; Casadesús (Barral, m. 67). No utilitzats: Jesús, Adoua, Ivanschitz i Sissoko.

Reial Madrid: Casillas; Carvajal, Pepe, Nacho, Marcelo (Arbeloa, m. 73); James Rodríguez, Modric (Medrán, m. 79), Kroos (Illarramendi, m. 68), Isco; Chicharito i Cristiano. No utilitzats: Keylor, Llorente, Khedira i Bale.

Gols: 0-1. M. 13. Ronaldo, de penal. 0-2. M. 38. Chicharito. 0-3. M. 61. Ronaldo. 0-4. M. 66. James Rodríguez. 0-5. M. 82. Isco.

Àrbitre: Ignacio Iglesias Villanueva. Va amonestar els locals Juanfran, Camarasa, Gavilán i Pedro López.

Estadi Ciutat de València, davant 23.506 espectadors.

Mai han estat fàcils de gestionar els partits de Lliga després de l'interruptor internacional, cosa que sovint despista els grans, que assisteixen a una espantada d'emigrants. El Madrid en va prendre nota, i en tres minuts ja s'havia acostat al gol en dues ocasions de Cristiano, que va començar i acabar com un colós. El portuguès ja suma quinze gols, xifra que ningú en la història havia aconseguit en vuit jornades. És un futbolista d'un altre món. Ancelotti va donar descans a Bale, i va permetre a l'equip agrupar quatre migcampistes, per més que Isco i James sempre intentin travessar la frontera. Sense el talent velocista del gal·lès, el format va exhibir un Madrid que es va vertebrar com gairebé mai a partir de la pilota. Menys explosiu, i amb el Llevant refugiat, l'equip es va veure obligat a fer joc curt, a l'atac en estàtic. Va passar l'examen de forma excel·lent, amb Kroos, Isco, Modric i James esquivant obstacles. Quatre jugadors exquisits.

Amb un joc geomètric, el Madrid va governar el partit com va voler, amb pausa i diligència fins que va trobar l'escletxa final. Així, James va descobrir aviat Chicharito, que en cursa li va treure un peu al veterà Juanfran, que per més que es queixés a l'àrbitre no va poder dissimular el clar penal sobre el mexicà. Mariño, el porter local, no es va creure capaç d'evitar el gol de Cristiano, tot i que la seva estirada gairebé li va dur la contrària. James també va intervenir en el segon gol. La seva centrada bombada des de la dreta la va connectar de cap Chicharito de meravella, amb la pilota picada sobre l'herba i els defenses granota caçant musaranyes, atabalats pel seu pèssim inici de campanya i perquè poc abans del segell del chícharo, Camarasa havia estat a un dit de fer l'empat. Modric, sota el travesser, ho va evitar en la que va ser la millor i única parada d'un madridista en tota la tarda. Amb Keylor Navas a l'ombra en la seva tornada a casa, l'única cosa que va molestar Iker Casillas va ser el sol.

Cristiano suma 15 gols, xifra que ningú havia aconseguit en vuit jornades

Sense feina per al porter visitant, no hi va haver cap company que no complís amb la seva funció, inclosos els que tenen el cartell indiscutible de suplents. Excepte una badada en el primer acte, Nacho, relleu de Varane i Sergio Ramos, es va comportar com ho acostuma a fer, com un defensa rigorós, com un recluta d'allò més fiable. Si hi hagués un rànquing dels millors suplents del campionat, aquest noi optaria a ser capità. Igual que Chicharito, fitxat perquè sigui un golejador provisional, a torns, quan li toqui. Ja en suma tres i davant els granota, amb Benzema amb febre, ell va ser l'obrellaunes.

De la reserva també intenta fugir Isco, un d'aquells futbolistes que certifiquen les variants artístiques d'aquest joc. Davant el Llevant va deixar alguns solos exquisits, com el desplegament des de la defensa per assistir CR en el tercer gol visitant. El que va fer després el portuguès va ser demolidor per a Héctor Rodas i Juanfran, que al seu pas van acabar espatarrats. En dues marxes, els va treure la cadena, es va plantar davant de Mariño i va resoldre com ho fa Cristiano: golàs. Una rutina ronaldesca.

Malgrat la superioritat aclaparadora del Madrid, mai va fer la sensació que l'equip jugués a totes. Avui, a mig gas, la seva distància amb aquest desconegut Llevant de garrafa, que defensa amb el serrell i ni pestanyeja en atac, és abismal a totes les zones del camp. Sense angúnies davant de Casillas i sense pólvora davant de Mariño, el migcamp va ser colonitzat pels blancs, amb Kroos al capdavant. L'alemany es va fer un fart de fer tocs i toquets, de ventilar rivals amb una passada o donar sintonia al joc amb serveis d'aparença irrellevant. Amb la seva primera partitura, una assistència fantàstica sobre el clatell dels centrals adversaris, va habilitar James cap a la quarta diana. El colombià va executar un control d'alta escola amb el pit que li va permetre orientar la rematada cap a la xarxa sense que la pilota acariciés la gespa. Un d'aquests gols que mereixen un brindis general, com el d'Isco per tancar la jornada. Ja era al camp fins i tot Medrán, un jove del planter. Era un dia per a tot, un dia en què el Madrid va fer el que va voler quan va voler. I molt bé, amb el clàssic a la vista.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

José Sámano
Licenciado en Periodismo, se incorporó a EL PAÍS en 1990, diario en el que ha trabajado durante 25 años en la sección de Deportes, de la que fue Redactor Jefe entre 2006-2014 y 2018-2022. Ha cubierto seis Eurocopas, cuatro Mundiales y dos Juegos Olímpicos.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_