Selecciona Edició
Connecta’t

El tràfic d'éssers humans a la UE augmenta un 28% en tres anys

El nombre de casos entre el 2010 i el 2012 supera els 30.000

La majoria són dones majors d'edat, d'origen europeu i explotades sexualment

Dona, major d'edat, europea i explotada sexualment. Aquest és el retrat robot de les víctimes de tràfic d'éssers humans, una de les majors xacres que, en ple segle XXI, segueix sacsejant la Unió Europea (UE). L'Executiu comunitari va posar ahir xifres a un problema que cada vegada té més cares: entre el 2010 i el 2012, últim període de què es disposen dades, l'oficina estadística comunitària (Eurostat) va comptabilitzar 30.146 casos de tràfic, un 28% més que en el trienni 2008-2010. 80 de cada 100 són dones; 70 de cada 100 van acabar en xarxes d'explotació sexual i 4.500 —el 16% del total i en clara línia ascendent— són nens o adolescents.

“És increïble que això encara passi en el nostre continent”, va dir ahir la comissària europea d'Interior, Cecilia Malmström, que coordina la lluita contra aquestes pràctiques a la UE. “30.146 vides i somnis s'han trencat. Són persones que viuen en condicions terribles a l'Europa d'avui”. Les xifres —procedents de policia, ONG i vigilants de frontera— no deixen gaire marge de dubte: el fenomen segueix en ascens, i malgrat que està àmpliament estès al llarg del continent, es continua concentrant entorn d'un grapat de països que sumen una majoria de casos. Països Baixos, amb 7,9 per cada 100.000 habitants; Bulgària (7,7) i Romania (5,4) continuen ocupant els tres primers llocs en el gens honrós podi del tràfic d'éssers humans.

Al bàndol contrari, Portugal (amb 0,1 per cada 100.000 habitants); Croàcia (0,2), i Eslovàquia i Lituània (tots dos amb 0,6) es van situar com els països amb menys casos registrats. Espanya, amb un 6,5% del total europeu i 1,4 per cada 100.000 habitants, s'assenta entre els països amb menor incidència del tràfic d'éssers humans, notablement per sota de la mitjana europea (2) i del seu registre de l'any 2010 (3,5). Un resultat encoratjador que ho és menys quan s'analitzen les causes del descens: segons la Comissió tot pot ser per un simple canvi en la definició legal de víctima de tràfic.

“És probable que, en tots els països, les xifres siguin molt superiors”, va subratllar ahir la comissària d'Interior, en referència a la informació que reben de les autoritats policials i judicials. Més enllà de les xifres acumulades entre el 2010 i el 2012, l'informe comunitari fa un esment a part als països que registren un “descens sostingut” —República Txeca, Xipre, Irlanda i Romania— i a aquells que empitjoren —Bèlgica, Dinamarca, Malta i Àustria—.

Per països d'origen, les dades també tenen grans fluctuacions. El 65% de les víctimes són europees: 20 de cada 100, romanesos, i 10 de cada 100, búlgars. Entre els extracomunitaris, destaquen els nigerians (el 4% del total) i els brasilers i xinesos (tots dos a l'entorn del 2%). A Espanya, el 25% de les víctimes són romanesos i el 15% són brasilers.

El tràfic té especial incidència en sectors com la prostitució o la pornografia (el 70%, gairebé totes dones), mentre que 2 de cada 10 —en la seva majoria homes— són obligats a la realització de treballs al marge de l'economia legal, fonamentalment en el sector primari i en la construcció. En el 12% restant, la UE inclou activitats com el tràfic d'òrgans, la venda de nadons o el robatori forçós.

En el perfil dels explotadors, les dades es reverteixen. El 70% de les 8.551 causes judicials obertes per tràfic d'éssers humans corresponen a homes. En el període 2010-2012, el nombre de condemnes judicials a explotadors va augmentar lleugerament —de 3.709 a 3.786—. Per nacionalitats, el 14% dels explotadors són de nacionalitat romanesa o búlgara —la mateixa xifra en tots dos casos—, el 13% belgues i el 8%, alemanys.

En la lluita “sense descans” que, segons Malmström, l'Executiu comunitari lliura contra l'explotació, la comissària va remarcar la importància de la coordinació dels 28 per fer front a aquesta xacra. “Es tracta de delinqüència organitzada. Els Estats membres no poden fer res individualment, la lluita ha de ser conjunta”. La titular d'Interior també va retreure a dos Governs —l'alemany i el belga— la seva passivitat en la transposició de la directiva europea del 2011 contra el tràfic d'éssers humans, que homogeneïtza la severitat de les penes imposades als traficants i les ajudes i la protecció que s'atorga a les víctimes. Tots dos països, com la resta d'Estats de la UE, haurien d'haver incorporat la normativa europea a la seva legislació nacional l'abril del 2013 i encara no ho han fet. “En els últims anys han millorat els procediments europeus i s'han establert convenis de cooperació amb països de fora de la UE. Però encara hi ha molt per fer”, va admetre la titular d'Interior en el dia mundial contra el tràfic d'éssers humans. A la llum de les xifres, el treball pendent encara és ardu.