Selecciona Edició
Connecta’t

Marta Ferrusola, el poder a casa dels Pujol

La dona de Jordi Pujol va ser durant dècades el model perfecte del nacionalisme català conservador

Però ara la seva imatge ha saltat en mil bocins després del frau fiscal de la seva família i els problemes jurídics de tres dels seus fills

Marta Ferrusola surt del despatx de Jordi Pujol (al fons) al Parlament, abans del seu últim debat de política general, l'octubre del 2002. Ampliar foto
Marta Ferrusola surt del despatx de Jordi Pujol (al fons) al Parlament, abans del seu últim debat de política general, l'octubre del 2002.

"Hola. Què li sembla que el seu marit no comparegui abans del dia 22?”, li va preguntar un periodista de l'agència Atlas a Marta Ferrusola, el 3 de setembre, quan sortia de casa seva, a la ronda General Mitre de Barcelona, per agafar un taxi. El reporter es referia al fet que Jordi Pujol havia anunciat que compareixeria al Parlament català per explicar el seu frau fiscal després que el seu fill Jordi declarés a l'Audiència Nacional. Ferrusola va ignorar la pregunta, va entrar al cotxe i abans de clavar un cop de porta va deixar anar un sonor: “Vagi-se'n a la merda!”. Set dies després, l'esposa de l'expresident de la Generalitat es va topar de nou amb els periodistes que feien guàrdia davant casa seva i va dir: “Avui parlo jo! Qui de vostès dos hi havia el dia que els vaig enviar a la merda? Faci'm el favor de dir-li que em disculpo, però és que vostès em posen molt nerviosa. La veritat és que ell va ser molt atrevit perquè va ficar el cap [es referia al cotxe, però no ho va fer] i li vaig dir: ‘Vagi-se'n a la merda’. Diguin-li que em perdoni”.

Els dos vídeos, penjats a la xarxa, van deixar estupefacte més d'un per la mal educada i intempestiva reacció inicial de Ferrusola i pel sorprenent desvergonyiment amb què, repetint l'insult, va demanar perdó després. Però no va sorprendre tant els qui coneixen bé aquesta dona dura que es va passejar 23 anys (del 1980 al 2003) com a primera dama de Catalunya. I després, una altra dècada més com a esposa de l'honorable Pujol. La seva aurèola li va permetre ser tertuliana de Catalunya Ràdio en temps del tripartit. Va ser per al nacionalisme català un model a seguir sota la cèlebre proclama això és una dona! amb la qual els convergents l'aclamaven quan sortia a saludar les victòries de CiU des del balcó del palau de la Generalitat.

Tot aquest món ha saltat en mil bocins després de la confessió de Pujol i els problemes judicials de tres dels seus set fills: Jordi, Oriol i Oleguer. Un jutge de Barcelona investiga tota la família per trobar l'origen de la seva fortuna. Amb un milió d'euros a Andorra, Ferrusola va declarar un patrimoni de 685.099 euros. Hisenda va ser miop: el 2013 li va retornar 2.137 euros.

Nascuda a Barcelona el 1935 en una família de la petita burgesia —el seu pare tenia una botiga de teixits—, Ferrusola es va convertir en una figura tan popular com Pujol. El seu perfil va ser el de la nacionalista conservadora perfecta que va a missa els diumenges i torna a casa amb un tortell de pasta fullada. Molt catalanista, molt religiosa i excursionista. I també esquiadora —de nena la seva foto va aparèixer a l'anunci de l'estació de Núria— i amb coratge per, amb gairebé 60 anys, tirar-se en paracaigudes o coronar el Montblanc. De tracte amable i proper en les distàncies curtes, Ferrusola va jugar amb aquesta propera familiaritat i gosadia —va arribar a anar a la ràdio per desmentir el rumor que Pujol tenia una amant— mentre feia i desfeia com volia a l'òrbita de la Generalitat.

Ferrusola, el 1987, davant els retrats dels seus fills penjats a casa seva. ampliar foto
Ferrusola, el 1987, davant els retrats dels seus fills penjats a casa seva.

Va ser ella mateixa la que es va delatar el 2004, en la presentació del llibre Marta Ferrusola. L'ombra del poder, de Maribel Juan, que dóna infinitat de detalls de la seva biografia, en descriure com va encaixar que el tripartit desplacés CiU de la Generalitat: “Tot i que vam guanyar les eleccions ens van robar el Govern. És com si entren a casa teva i et trobes els armaris regirats perquè t'han robat”. “Sentia la Generalitat com el seu mas”, diu un conegut de la família. “Sempre ha pensat que els seus fills tenien dret a treballar a l'Administració pel sacrifici que Pujol va fer per Catalunya. Ell mai no era a casa i no es va veure amb autoritat moral per frenar-la. I ara l'ha obligat a immolar-se per salvar-los”.

Aquesta relació va quedar cristal·litzada amb denúncies del PSC i ICV els anys noranta contra el nepotisme dels Pujol: Marta, la filla gran, arquitecta, va aconseguir sis contractes d'adjudicació directa, i Oriol, que va ser secretari d'Indústria, va suavitzar les condicions perquè el seu germà Pere construís un parc eòlic. La mateixa Ferrusola veia natural col·laborar amb la Generalitat: té una floristeria —atenia la clientela— i va ser accionista d'Hidroplant, la firma que va subministrar plantes al port de Barcelona i a quatre departaments de la Generalitat. Més d'una vegada va usar cotxes públics per als seus trasllats. El tripartit va cancel·lar els contractes. El 1994, Hidroplant va plantar aquella gespa del Camp Nou que va haver de ser arrencada: les arrels decreixien.

Compromesa amb el nacionalisme des del seu matrimoni amb Pujol —durant el franquisme passava a màquina, amb guants, els fulls de mà catalanistes—, Ferrusola té gravats els seus viatges en el seu dos cavalls a Saragossa, amb els seus dos fills, per visitar Pujol a la presó, condemnat pel seu activisme. Després el van confinar a Girona. Ell li va deixar clar que Catalunya era la seva prioritat i ella va ancorar el matriarcat. “Més que el clan Pujol, és el clan Ferrusola”, diu un amic de la família.

Utilitzava els escortes per als seus encàrrecs. “La meva feina no és passejar gossos”, li va replicar un mosso

Militant convergent activa —mítings inclosos— i independentista de pota negra —“Catalunya no és Espanya”, va dir el 1998 en promoure les seleccions catalanes—, hi ha controvèrsia sobre fins a quin punt va influir en les decisions de Pujol. Sí va contribuir a defenestrar Miquel Roca i apostar per Artur Mas, en detriment de Josep Antoni Duran Lleida, com a delfí del seu marit. “Mas era un bon noi i complidor”, apunta la mateixa font. Va ser ella qui va encoratjar el retorn a Catalunya de Josep Maria Flotats, llavors actor de la Comédie-Française. I qui reprenia els consellers quan es divorciaven i coneixia les seves noves parelles.

“Així que vostè parla català”, va dir Ferrusola una vegada a un cambrer vestit amb camisa blanca i pantalons de tergal al restaurant Els caçadors de Queralbs, al Pirineu, on té la casa que va heretar del seu pare. “Sí senyora”, va respondre. “I francès també”. El cambrer era el ja exlíder d'ERC Joan Puigcercós, que passava els estius treballant en aquest poble de postal per pagar-se la universitat. No va ser l'únic gest classista de Ferrusola. Loquaç, aquesta dona que té la Bíblia com a llibre de capçalera va alertar el 2001 que amb tanta immigració les esglésies acabarien sent mesquites. La cirereta va ser una frase que la perseguirà tota la vida: “Quan els meus fills eren petits, em deien: ‘Avui no puc jugar, mare. Són tots castellans”. Després va enviar als diaris cartes aclarint que és partidària de la integració. El 2008 va dir que li molestava molt que el president de la Generalitat fos “un andalús amb nom castellà” (José Montilla) i que no parlés amb fluïdesa el català. Pujol se'n va desmarcar.

Ferrusola i el seu marit al Premi Planeta del 2012.
Ferrusola i el seu marit al Premi Planeta del 2012.

Molt radical, més d'un es va quedar de pedra quan en una nit electoral, el 1999, va sentir aquest exabrupte contra el periodista Carles Francino que conduïa el programa de TV3: “Cada vegada que el veig em surt urticària. Com pot ser que tinguem aquest socialista presentant els informatius de la nostra televisió?”. “Sempre ha estat molt tancada. Si no eres dels seus, quedaves fora”, se sincera un amic independentista. Trencat en mil bocins l'oasi català, ara afloren els seus tics autoritaris. No guarden bon record els mossos que van treballar amb ella com a escortes. “Els preguntava pel seu origen i si tenien un pare o mare de fora se'ls treia de sobre. Calia portar-li les borses, passejar el gos, canviar la bombona de butà o anar a la bugaderia a recollir-li els vestits. Confonia la seguretat amb ser el seu secretari o majordom”, revelen fonts properes als mossos. Un exagent explica que un dia ella li va donar el seu gos Queralt perquè el passegés. “Senyora: la meva feina no és passejar gossos”, recorda que li va dir. En una altra ocasió, un dia de Santa Marta, mentre patrullava, el van obligar a anar al Palau de la Generalitat a cuita-corrents perquè carregués en una furgoneta els regals que havia rebut Ferrusola i els portés a casa. “M'hi vaig negar i em van amenaçar amb un expedient. Només vaig conduir el vehicle per no ficar en un embolic un altre company”, afegeix. “Això era malgastar fons públics”, lamenten fonts properes als policies autonòmics. Segurament, també devia ser-ho quan anava de viatge oficial amb Pujol i desapareixia si li agradava la destinació. En un viatge al Marroc va anar a fer turisme per l'Atles.

“Aquí mana ella… també. És tremenda. Té més caràcter que jo”, va confessar Pujol a El convidat, de TV3, en què el periodista Albert Om passa un cap de setmana amb un personatge. “Oh! Quin comediant!”, va replicar Ferrusola. Semblaven un matrimoni d'avis catalans discrets i austers que no ha canviat el menjador en tota la vida. Impressiona veure el programa ara —es va emetre el setembre del 2012— i sentir Pujol com afirma que encara és a temps d'espatllar la seva biografia o... de millorar-la. “Vejam”, reflexiona un funcionari. “Si ella, amb 80 anys, en les seves hores baixes, és capaç d'enviar un periodista a la merda, com devia ser quan estava en les altes?”.