Selecciona Edició
Connecta’t

La gran estafa del petit Fran

La policia deté un jove de 20 anys vinculat a les Noves Generacions del PP que va fabular tota una vida i es va fer passar per agent del CNI per estafar 25.000 euros

Francisco Nicolás Goméz Iglesias amb José María Aznar.

Ningú sabia realment d'on havia sortit ni de qui era amic. Però la majoria, per si de cas era veritat alguna cosa del que explicava, li seguia el corrent al petit Francisco Nicolás. D'aspecte acriaturat, sempre ben vestit i de paraula fàcil, es movia pels cercles del PP de Madrid com un peix a l'aigua. Era fàcil veure'l ben situat en actes amb empresaris i polítics, amb els quals es feia sempre fotografies que després utilitzava per acreditar les seves suposades influències. Però era només un nen i la gran estafa de la seva vida el va acabar desbordant. La policia va detenir dimarts passat Francisco Nicolás Gómez-Iglesias, de 20 anys, per fer-se passar per assessor de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, i agent del CNI per cobrar 25.000 euros a canvi d'intercedir en la venda d'una propietat a Toledo. Fins i tot, com va informar El Confidencial dijous, va arribar a demanar diners a l'advocat de Jordi Pujol en nom del CNI a canvi d'alleujar la seva situació judicial.

Segons la policia, es movia en cotxes d’alta gamma, fins i tot amb xofer, per donar versemblança a les seves fabulacions”

Però fins aquest moment, en Fran, com el coneixien als cercles de Noves Generacions del PP, des d'on va començar a ordir la seva gran mentida, ja s'havia fet passar per agent del Govern espanyol, assessor de diversos càrrecs polítics o enllaç entre la Casa Reial i la Moncloa a canvi de favors o diners. O fins i tot només per alimentar la història de meteòric triomf que feia anys que construïa. Quan la policia va escorcollar casa seva dimarts passat va trobar diversos informes falsificats del CNI, autoritzacions falses per a vehicles al Palau de la Moncloa, una sirena de policia que utilitzava en alguns desplaçaments per estalviar-se embussos i una placa de la Guàrdia Civil i una altra de la Policia Municipal autèntiques que, segons va explicar a la jutgessa que instrueix el cas, li havien regalat els seus titulars.

Francisco Nicolás Gómez Iglesias saluda Felip VI el dia que el van coronar. ampliar foto
Francisco Nicolás Gómez Iglesias saluda Felip VI el dia que el van coronar.

Ningú entén ara com va aconseguir enganyar tothom durant els anys que va construir la mentida. Ni tan sols la magistrada del Jutjat d'Instrucció número 24 de Madrid. “En primer lloc, manifesto que aquesta instructora no aconsegueix comprendre com un jove de 20 anys, amb la seva mera xerrameca […] pot accedir a les conferències, llocs i actes als quals va accedir sense alertar des de l'inici de la seva conducta ningú, per més que digui que és de les Joventuts del PP”, sosté la jutgessa en la interlocutòria. L'informe forense va més enllà i hi observa “una florida ideació delirant de tipus megalomaníac”.

Però la carrera d'aquest mini Zelig de les influències polítiques, els favors i les corrupteles d'estar per casa va començar molt ràpid. Fill d'una família de classe mitjana i nét de militars, va començar a freqüentar l'agrupació del PP a Chamartín, de la qual els seus pares eren afiliats, als 15 anys. Sempre amb el pretext irrebutjable de “donar un cop de mà” i la seva capacitat de fabulació, va començar a tenir accés a diverses figures rellevants del partit. Es va convertir en part del paisatge habitual del PP i ningú es va preguntar exactament què feia aquell noi omnipresent. Va aconseguir també que el nomenessin president del Club de Joves del PP del districte de Moncloa Aravaca i va començar a inventar tota una xarxa d'influències colant-se en tota mena d'actes i deixant-se veure en llocs exclusius com la llotja VIP del Santiago Bernabéu. “Es vanagloriava dels seus bons contactes, sempre disparava amunt. Però fa uns mesos vam començar a notar que es podia estar ficant en embolics”, expliquen fonts de Noves Generacions.

Francisco Nicolás Gómez Iglesias amb Esperanza Aguirre i Ana Rosa Quintana.
Francisco Nicolás Gómez Iglesias amb Esperanza Aguirre i Ana Rosa Quintana.

El seu Facebook és un autèntic club de fans del PP –té com a amics diversos consellers i assessors polítics– i un gran àlbum de fotos amb personalitats com Esperanza Aguirre, José María Aznar, Ana Botella o empresaris com Juan Miguel Villar Mir. La seva última gran actuació va ser en la coronació de Felip VI, a la qual va assistir –ningú s'explica ara com ho va fer– i es va fer fer la fotografia corresponent donant-li la mà al Rei. Una magnífica targeta de visita que, de nou, va anar directa a les xarxes socials.

Alguns càrrecs del PP van començar a sentir certa enveja de la seva bona col·locació en tots els actes. “De vegades jo arribava i ell estava assegut a primera fila, quan a mi m'havien posat a la tercera o la quarta”, relata un regidor del consistori madrileny. “Semblava el típic friki, tot el partit el coneixia, però ningú sabia exactament qui l'havia apadrinat o de part de qui anava als llocs”, recorda un altre edil que va parlar amb ell “moltíssimes vegades”. Moltes de les persones a les quals anava a saludar de forma familiar li seguien el corrent. Per educació o per si de cas alguna cosa del que explicava era veritat. A alguns fins i tot fingia avançar-los bones notícies sobre possibles ascensos. "A un company li va deixar anar que Rajoy pensava convertir-lo en diputat del Congrés", explica un assessor del PP.

Freqüentava els actes del PP, dinars amb empresaris o la llotja VIP del Santiago Bernabéu”

Se'l va veure en esdeveniments públics amb Jaime Mayor Oreja o amb el president de CEIM, Arturo Fernández, amb qui va col·laborar en les eleccions d'aquesta patronal. També va aconseguir que un regidor madrileny fos padrí en la seva confirmació i va participar en xerrades amb José María Aznar a Faes. Algunes fonts assenyalen que fins i tot Ana Botella el va arribar a rebre a l'Ajuntament de Madrid. Començava a teixir una petita xarxa de clients fictícia a imatge i semblança de la d'un gran aconseguidor. No obstant això, tot es va torçar quan, segons expliquen fonts de l'Ajuntament de Madrid, va començar a demanar diners a tercers a canvi d'intervenir en la concessió de llicències. Les seves aventures van arribar a l'orelles d'alguns alts càrrecs del partit i es va tallar tota relació amb ell.

Francisco Nicolás Gómez Iglesias (dreta), amb l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella.
Francisco Nicolás Gómez Iglesias (dreta), amb l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella.

L'estiu passat, aquest estudiant de finances al centre CUNEF va fer córrer la veu a Ribadeo (Lugo) que el Rei aniria a dinar al restaurant San Miguel. Segons es va publicar en diversos mitjans llavors, tot el poble es va preparar per rebre'l. Fins i tot l'alcalde, Fernando Suárez, es va desplaçar fins al restaurant per donar la benvinguda al Monarca. L'únic que van trobar va ser el petit Fran dinant amb un empresari. Però aquestes relacions inventades amb la Casa Reial van arribar a l'orella del servei de seguretat, que va començar a fer tasques d'investigació.

En aquesta època, en Fran, a qui un veí descriu com un noi tranquil i més aviat "mosqueta morta",  combinava les fantasies d'alta volada amb treballs més propis del seu estatus i edat. Durant els últims temps s'havia dedicat a oferir els seus serveis com a falsificador de notes al Col·legi Fomento, prop del seu domicili familiar. Pel que sembla, aquest nou negoci va ser denunciat a la policia, que ja li anava al darrere. La investigació policial la va dur a terme Assumptes Interns del Cos Nacional de Policia i, segons l'informe elaborat, Francisco Nicolás es desplaçava per Madrid en cotxes d'alta gamma llogats. Algunes vegades fins i tot amb un xofer, com en el cas de l'estafa que li va costar la detenció. Va anar a aquesta última cita amb un informe fals del CNI que havia elaborat en una copisteria i que incloïa la suposada signatura del secretari d'Estat de Presidència. Va aconseguir canviar-lo per 25.000 euros. Va ser la seva última obra. La jutgessa l'acusa ara de falsedat i estafa, encara que no pot entendre com va aconseguir enganyar tanta gent. Pot ser que tan o més difícil d'explicar que les mentides d'un jove impostor, sigui la normalitat amb la qual van ser acceptades per polítics i empresaris veterans.