Selecciona Edició
Connecta’t

El Centre d’Art de Fabra i Coats es fa gran

L'espai de Sant Andreu destinat a les creacions contemporànies s'amplia mesos abans de les eleccions

Un dels espais de l'ampliació del Centre d'Art de la Fabra i Coats de Barcelona. Ampliar foto
Un dels espais de l'ampliació del Centre d'Art de la Fabra i Coats de Barcelona.

Després d'estar dos anys en aturada tècnica, el Centre d'Art de Fabra i Coats torna a caminar i afronta l'ampliació pocs mesos abans de les eleccions municipals. El centre, instal·lat en una de les naus de l'antic complex fabril de Sant Andreu, va començar a funcionar com un nou espai expositiu de l'art contemporani el setembre del 2012, concretament a la planta baixa d'uns 600 metres quadrats. Però la seva capacitat potencial era molt més gran: les tres plantes superiors més un espai d'unió amb un altre edifici del complex. En total, prop de 3.000 metres quadrats, uns 2.400 dels quals serien nets com a superfície expositiva.

Aquesta segona fase de les obres és la que ara –aquest mes– s'ha reiniciat. La previsió és que les tres plantes superiors estaran a punt per funcionar a la primavera, mentre que l'espai d'unió entre els dos edificis –des del qual es veu la nau que acull la Fàbrica de Creació– s'acabarà durant el proper mandat municipal, segons va puntualitzar el regidor de Cultura, Jaume Ciurana, amb un nou marc d'inversions a la mà. L'actual, que expira el 2015, ha concentrat la part del lleó –dos de cada tres euros– en l'obertura i el funcionament del Born Centre Cultural i en l'amplíssima agenda cultural entorn del Tricentenari.

L'ampliació del Centre d'Art de Fabra i Coats no suposa una inversió ingent –1.012.000 euros més 200.000 d'anuals de pressupost de continguts– i ha tingut “molt bona acceptació”, en paraules de Ciurana, per part dels veïns de Sant Andreu i, sobretot, pels creadors d'art contemporani que ara tenen un altre referent més a Barcelona –la columna vertebral és el Macba i La Capella, en ple centre històric–  després que el consistori descartés fer servir per a aquesta finalitat les instal·lacions del Canòdrom de la Meridiana.

El 2012, el centre de Fabra i Coats va tenir 10.000 visites, el mateix nombre l'any passat, mentre que aquest any, fins a l'agost, l'havien visitat poc més de 2.000 persones. L'aparent baixada no és tan greu, en opinió de Llucià Homs, director de Promoció dels Sectors Culturals, per qui és a partir del setembre quan “s'acceleren les visites”.  Fins que no estigui acabada l'ampliació, el centre de Fabra i Coats funcionarà sense director i la seva gestió continuarà en mans d'una taula directiva amb representants de Cultura –de l'Ajuntament i la Generalitat– del Macba, de l'Icub i de La Capella.

El que es pot veure a partir d'avui i fins a l'octubre del 2015 a la Fabra i Cots és el programa d'exposicions comissariat per Martí Peran. Futurs abandonats. Demà ja era la qüestió (del 18 d'octubre al 18 de gener del 2015), After Landscape. Ciutats Copiades (de febrer a maig del 2015) i Indisposició General i imprecisa. Elogi de la Fatiga (juny/agost 2015). Un programa que reflexiona sobre un eix central, la pobresa d'experiència amb la qual s'ha definit la contemporaneïtat i la dificultat de pensar els futurs.

La primera de les exposicions reuneix les propostes de tretze artistes, vuit dels quals són catalans. Treballs que aborden la necessitat de pensar el futur i l'aparent esgotament del pensament. “Estem acostumats a la cultura del present i ja sigui per por, per dependència tecnològica o perquè la societat del benestar ens ha estovat el cervell; el que s'està fent és mirar cap al passat, és buscar en el passat les possibilitats del futur”, explicava Peran.

Les formes d'incitar a aquesta reflexió són interessants. La d'Oriol Vilanova, El passat del futur, 2011-en curs, és una postproducció de pel·lícules que imaginaven el futur des de perspectives molt diferents. Un retrofuturisme que són les formes passades d'imaginar el futur amb imatges que poden resultar divertides com una policia del futur (se situava el 2000) que s'ajudava de "màquines voladores per detenir delinqüents".