Selecciona Edició
Connecta’t

Un regidor del PP a Barcelona es nega a casar parelles homosexuals

Óscar Ramírez al·lega “objecció de consciència” per no celebrar les unions

Óscar Ramírez
Óscar Ramírez

A. i E. són una parella de noies que es volen casar. El seu casament, si no passa res extraordinari, serà a mitjans de novembre, al districte barceloní de Sarrià. L'oficiarà un regidor diferent al que, pel torn de rotació propi de l'Administració, li correspondria. Óscar Ramírez, regidor del Partit Popular i president d'aquest districte, va al·legar “objecció de consciència” per no oficiar la cerimònia.

La celebració del casament civil és una potestat que el Codi Civil dóna als jutges i alcaldes. La mateixa norma estableix que aquesta obligació pot ser delegada en els regidors, cosa que també està estipulada a la Carta Municipal de Barcelona. Cada consistori és autònom per determinar com es reparteix l'ofici de les unions.

El 2013, a Barcelona, es van celebrar 1.138 casaments a l'Ajuntament. Aquest volum fa que la ciutat hagi dividit la celebració en onze rodes de torns: un al Saló de Cent del Consistori i deu més a les diferents seus de districtes.

A l'edifici de la plaça de Sant Jaume les cerimònies les oficien l'alcalde, els cinc tinents d'alcalde i els presidents dels grups municipals. Als districtes, en canvi, aquesta responsabilitat es delega als presidents de districte (tots de diferents forces de l'oposició) o als regidors de districte (tots de CiU). En casos excepcionals, qualsevol regidor pot casar, prèvia petició dels nuvis i el vistiplau de l'alcalde.

L'Ajuntament insisteix que mai no s'ha deixat d'oficiar un casament

Els mateixos regidors s'organitzen per celebrar els casaments —gairebé sempre en cap de setmana— d'una manera molt informal i d'acord amb les seves agendes personals, sempre amb certa antelació. Des de l'Ajuntament insisteixen que no és obligatori per als regidors casar i que mai es deixen d'efectuar cerimònies. “S'atenen totes les peticions”, explica una portaveu municipal.

A la programació de matrimonis d'un dels caps de setmana de novembre, a Ramírez li corresponia celebrar la unió d'A. i E. El regidor popular s'hi va negar i el personal del districte va haver de fer canvis d'última hora en les agendes per poder trobar un altre regidor disponible que s'avingués a celebrar aquest casament.

El malestar per la decisió de Ramírez va ser portada fins a l'últim ple del districte, on el grup d'Iniciativa va preguntar sobre el tema durant l'informe del regidor. El president del districte va al·legar “objecció de consciència” per no oficiar aquest casament, segons van explicar alguns dels assistents al ple.

Ramírez va insistir ahir que es tractava d'“un tema personal”. Des del grup municipal del PP van explicar que des que es va aprovar el matrimoni entre parelles del mateix sexe el 2005 el partit va donar llibertat als seus regidors perquè “cadascú faci el que cregui” i insisteixen que sempre es busquen fórmules perquè els casaments se celebrin amb normalitat.

L'incident ha molestat als grups de l'oposició. Iniciativa, per exemple, ho portarà al proper Consell Municipal de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals (LGTB), on demanarà que la seva presidenta, Francina Vila —regidora de drets civils—, es reuneixi amb Alberto Fernández Díaz, president del grup municipal popular, perquè s'aclareixin els fets. “No es pot impedir l'exercici d'un dret civil paradigmàtic, pel qual l'alcalde i els regidors de Barcelona s'han de comprometre a autoritzar un matrimoni independentment de la identitat sexual dels contraents”, assegura la regidora Janet Sanz (ICV), que també es queixa de la falta d'assistència del PP al Consell LGBT.