Selecciona Edició
Connecta’t
A L'AGUAIT

Sanglots per la independència

La setmana va arrencar amb l'enterrament del 9-N i el naixement del Nou 9-N de la mà d'Artur Mas i ha acabat amb els sanglots d'Oriol Junqueras implorant les plebiscitàries per proclamar ja la independència. "Quan ho fem ens retrobarem, però fem-ho d'una vegada, si us plau, ho demano amb esperança i angoixa", va balbucejar divendres en una entrevista amb Mònica Terribas a El Matí de Catalunya Ràdio.

El llançament del Nou 9-N ha desencadenat grans maniobres per crear una llista unitària "de país" al voltant de Mas per guanyar unes eleccions en clau de plebiscit. Les "definitives", segons el president, que encara aspira a la "majoria excepcional" que li va ser negada el 2012. La política catalana crema tots els temps a velocitat de vertigen i segueix el camí cap al desconegut.

"Ara a votar, ja sigui amb el DNI o el carnet del RACC, ja sigui en una escola o en un esbart dansaire", clamava Jordi Basté des d'El món a RAC1 en plena ressaca matinal després del miracle del Nou 9-N. Les ones bullien de desconcert després de la cerimònia de prestidigitació que ha convertit un referèndum d'autodeterminació encobert en una crida per a la recollida de signatures per la independència. Tot això televisat des del Palau en una compareixença de dues hores.

"Els jocs de mans i els prestidigitadors m'agraden, però dubto que tal com estan els hospitals públics, els llocs de feina i les finances de la Generalitat, siguin la professió que s'hagi de reverenciar en aquests moments", escrivia amb sorna Joan Tapia a El Periódico. "Encara que compte, potser el mag té més cartes amagades", afegia amb raó. Sens dubte tot està més obert que mai, un cop trencat el sortilegi de la mítica data, sobre la qual no obstant això reneixen les il·lusions.

Malgrat la fractura de la coalició de porcellana fina i la decepció i la incredulitat de propis i estranys, Basté animava a participar en "aquesta costellada o botifarrada" com a pas previ per a "unes eleccions on s'haurà de jugar el partit a cara descoberta". Basté va sentenciar que "el fons està per damunt de les formes", per si en quedés algun dubte, i va traduir en poques paraules l'abast del nou invent: "El 9-N serà un 11 de setembre en ple mes de novembre". L’astúcia presidencial era això.

A l'altre costat de la Diagonal, Mònica Terribas confessava la seva decepció fins i tot abans que Mas revelés el seu tantes vegades desmentit pla b. "De qui som captius, president? Del compromís de posar urnes siguin quines siguin, encara que es redueixin a una gigaenquesta sense cens electoral? A hores d'ara, no ho entenem ", es lamentava Terribas des d’El matí de Catalunya Ràdio. Un cop conegut el pla, però, la periodista va fer contrició i va animar l'audiència a secundar el nou artefacte dissenyat pels enginyers del "procés" de l’equip Homs.

"No ens podem permetre deixar passar dues oportunitats: sentir-vos, saber què penseu, i fer-ho allunyant qualsevol soroll que us despisti d'una idea: sou sobirans", deia a la seva "portada" del dia. "El procés de transició d'aquest país és a les vostres mans, de ningú més", sentenciava.

El rebrot d'eufòria després del desencís inicial s'estén entre algunes de les firmes estrella del "procés". "Jo no menystindria el que la gent d'aquest país és capaç de fer el nou 9-N", escrivia Antoni Bassas a l'Ara, considerant que al cap i a la fi "la gent" podrà votar d'alguna manera per la independència. Pilar Rahola també proclama des de la seva invencible columna a La Vanguardia que "la imatge de Catalunya el 9-N serà la d'un país que, davant d'una paret , busca un martell i obre esquerdes". La unitat s'ha esquerdat però les metàfores romanen intactes.

Des del portal VilaWeb, el seu director, Vicenç Partal, també aborda la qüestió. "Quan hi ha un procés revolucionari les situacions anecdòtiques de sobte poden esdevenir volcans en erupció", escrivia el periodista. "Jo no negligiria res, cap possibilitat, en el moment en què som, perquè –afegeix– no és igual si va a votar només un milió de persones que si n'hi van tres, ni si el Govern espanyol el tolera o si envia la Guàrdia Civil a retirar les urnes ".

A la premsa de paper la tinta corre també amb intensitat. "Mas reinventa el 9-N", titulava La Vanguardia. "Les eleccions anticipades són sempre legítimes, però com va quedar demostrat l'any 2012, no sempre aclareixen el panorama i de vegades el confonen encara més", alertava l'editorial. Al mateix temps, el director Màrius Carol aconsellava a Rajoy rellegir "L'art de la prudència" de Baltasar Gracián per afrontar el nou 9-N: "Els dies que resten seran llargs i sorollosos i caldrà intel•ligència política", escrivia en el seu "bitllet" del dia.

El Periódico també apuntava interrogants sobre el "simulacre de Mas". "És el primer pas de la seva campanya electoral, una maniobra per empènyer Junqueras a acceptar una llista unitària", deia. "Mas corre el perill que la iniciativa es torni en contra seva si es queda sol davant les urnes de pega", afegia igualment l'editorial.

Al diari Ara, però, preval el rescat del consens patriòtic. "El no-partidisme ha sigut un valor central dels avenços aconseguits i caldrà recompondre aquest esperit", deia l'editorial. "És necessari refer ponts entre partits i entre líders, tornar a cosir si no una unitat d'acció, sí un consens de mínims i seguir endavant", insistia.

L'exabrupte de Miquel Àngel Rodríguez a l'espai Espejo Público d'Antena 3 va enterbolir el debat sobre el nou repte de Mas. "El que li falta és un afusellament", va dir el desaforat antic portaveu de la Moncloa amb Aznar al programa conduït per Susanna Griso. L'escàndol ha estat majúscul.

Casualitat o no, l'expresident també hi ha dit la seva en un to no menys aspre. "Catalunya és avui un paisatge de ruptura, de divisió i de frustració", va dir Aznar com a avís a Rajoy perquè no pacti amb Mas. "Si d'altres busquen la confrontació, haurem de assumir-la, però no podem quedar-nos aquí", va afegir. Uf!