L’esquerra i la confluència
Volem votar, però amb les garanties d'informació i de llibertat d'expressió que en aquests moments no es donen
Per fi Artur Mas ha dit en veu alta allò que la retòrica ja no podia amagar: no hi haurà consulta el 9-N i mai ha existit un pla B amb credibilitat democràtica per substituir-la. Per aquells que des dels ajuntaments hem defensat el dret a decidir des d'una sensibilitat federal ens sembla lamentable que la pluralitat del món local, tranquil reflex de la pluralitat de la societat catalana, sigui, una vegada i una altra, la víctima propiciatòria del laberint jurídic polític de la no-consulta del 9-N.
La pràctica unanimitat a favor d'una consulta no hauria d'haver ocultat la diversitat de matisos de les diferents mocions aprovades als ajuntaments. Una diversitat a favor del dret a decidir que va ser ofegada en l'acte institucional dels alcaldes al Palau de la Generalitat pels crits a favor de la independència. Una vegada més se'ns va convocar a defensar la consulta, no per ressaltar la pluralitat, sinó per sumar-nos com a figurants silenciosos a l'aclamació entusiasta de la independència.
L'anunci del president Mas i la seva pretensió de sumar complicitats d'ajuntaments i gent voluntària per a un succedani de consulta suposa una interessada perversió del dret a decidir i un trist i potiner epíleg a un procés que es pretenia internacionalment exemplar. Els uns i els altres sabem que ja és totalment impossible que es compleixin les mínimes garanties democràtiques per a una consulta homologable en el fons i en la forma, una consulta on tota la ciutadania se senti cridada a votar. La suspensió certifica que el Govern català mai ha pres la consulta seriosament perquè mai s'ha sabut ni com ni on es votaria, ni la imparcialitat del control de dades i resultats, per no parlar de la impossibilitat del debat plural d'opcions ni de la clamorosa parcialitat dels mitjans de comunicació públics.
Es descobreix el full de ruta secret de Mas: transformar la Via Catalana i la gran V en la major i més massiva campanya preelectoral de la història a favor del president
La dificultat de l'itinerari del dret a decidir, que sempre ha estat evident, no pot ser ara pretext per buscar dreceres que prescindeixin de la voluntat majoritària i democràtica dels homes i dones de Catalunya. Volem votar, però amb les garanties d'informació i de llibertat d'expressió que no es donen, com ha evidenciat el vendaval d'intolerància que va desencadenar la coherent dimissió d'un membre de la Comissió de Control, per limitar-se a dir en públic el que es comenta en privat. Va dir en veu alta una veritat incòmoda per al secretisme dels presumptes rumors, les suposades astúcies i les suposades cartes sota la màniga, però sense llum ni taquígrafs. Els fets li han donat la raó.
El més dramàtic és que després de la surrealista proposta de votar sense censos, sense interventors, sense control, el dret a decidir, en paraules del nostre president, deixa de ser un noble i democràtic objectiu per devaluar-se en un referèndum de broma amb un objectiu gens unitari: obrir el camí a unes eleccions on es presentin juntes CiU i ERC. Es descobreix així el full de ruta secret d'Artur Mas: transformar la Via Catalana i la gran V en la major i més massiva campanya preelectoral de la història a favor del president. La consulta definitiva després de tanta èpica es disfressa d'una convocatòria electoral autonòmica gens heroica, on el gran desafiament real ja no serà un nou país sinó un nou Govern amb majoria absoluta.
Som on érem. En aquest llarg camí que va començar amb la manifestació contra la sentència de l'Estatut s'ha multiplicat l'agitació, però ara tornem a la casella de sortida; carregats, això sí, d'experiències i mobilització popular. L'agitació política sense moviment, sense avanços palpables, pot durar un any, pot durar-ne tres, però no pot durar per sempre. Necessitem moure'ns i avançar.
Nosaltres, regidors d'ICV dins de la coalició ICV-EUiA, vam seguir apostant clarament des dels nostres municipis pel dret a decidir, però creiem que ha arribat el moment d'abandonar definitivament l'escenari de la sorda batalla de CiU i ERC i el seu concurs de gestos per acostar la brasa a la seva sardina electoral. Tenim la responsabilitat d'encarar, al costat d'altres forces de l'esquerra catalana i de l'esquerra espanyola, la tasca d'aprovar una assignatura pendent: ser capaços de definir i consensuar un nou model d'Estat que des del federalisme plurinacional sigui capaç de donar una sortida creïble a l'encaix de Catalunya a Espanya.
Aquesta és, sens dubte, una tasca àrdua per la qual caldrà sumar més complicitats socials i polítiques. ICV pot aportar els seus valors, el seu present i la tradició unitària que l'acompanya des de la fundació del PSUC per eixamplar el territori històric de l'esquerra amb la confluència amb persones i forces que reclamen també profundes transformacions polítiques i socials.
José Luis Atienza és regidor de Viladecans. Signen també aquest article els regidors Aureli Calvo, de Sabadell, Gregorio Camacho, de Sant Adrià, Rafael Duarte, del Prat, Arnau Funes, de Cornellà, Joaquim Mestre, de Barcelona i Olimpia Sánchez, d'Esparreguera, tots d'ICV-EUiA
