Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Aprofitar l’ocasió

Espanya ha de fer servir l'entrada al Consell de Seguretat per reconstruir la política exterior

Que Espanya hagi hagut d'arribar fins a la tercera votació per confirmar la seva elecció com a membre no permanent del Consell de Seguretat de l'ONU deixa entreveure com ha estat de complicat accedir a un dels llocs de més ressonància –encara que de poca influència– en la política internacional. Un triomf del qual cal felicitar-se, perquè permet elevar el perfil exterior d'Espanya i dóna al nostre país una certa capacitat de pronunciar-se a partir del gener del 2015 sobre assumptes rellevants de la seguretat mundial dels quals els últims anys està bastant aliè.

Dit això, sobra tot triomfalisme. En primer lloc, és necessari esmentar que no és la primera vegada que Espanya ho aconsegueix (és la cinquena). És obligatori recordar també que es tracta d'un lloc rotatori per blocs de països pel qual ahir mateix en van ser triats d'altres com Veneçuela, Angola i Malàisia.

L'assoliment no pot ocultar, a més, una realitat preocupant: la progressiva pèrdua de pes d'Espanya en l'escena internacional. La política exterior es caracteritza des de fa anys per la passivitat i la indefinició –salvada amb retòrica– sobre moltes de les grans qüestions europees globals. Aquesta absència d'impuls polític es nota en el marc europeu, amb la disminució d'influència i presència a Brussel·les; també en moments concrets, com la recent cimera de l'OTAN a Cardiff, on Espanya es va quedar fora del grup de països que prenien les decisions importants. I es nota en una àrea teòricament estratègica en política, economia i cultura com és Llatinoamèrica, on predomina la inèrcia en les relacions, tant les bilaterals com les que es produeixen a través d'unes cimeres iberoamericanes reduïdes a trobades pràcticament protocol·làries.

Cal esmentar en aquesta ocasió el titular d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, en part responsable que es mantingui aquesta indefinició en política exterior mentre ell mateix es pronuncia amb una contundència en ocasions sorprenent –i de vegades inadequada– en termes de política interior.

Assumir un lloc de responsabilitat al Consell de Seguretat és, en tot cas, una oportunitat per reconstruir la política exterior, definir-la amb claredat i defensar-la amb coherència en un món més complex, multipolar i enfrontat a seriosos problemes de seguretat. El lloc al Consell és temporal; però aquesta ocasió és única i no es pot deixar escapar.