Merkel s’enroca tot i el risc de recessió de la Unió Europea
Berlín aviva el risc de conflicte amb París per les regles fiscals El BCE es veu obligat a avalar el deute de Grècia
Una sensació de déjà vu recorre la columna vertebral d'Europa i es deixa notar amb intensitat als mercats des de fa uns dies. El món sencer demana un canvi de rumb a l'eurozona, que està a punt d'entrar en una tercera recessió autoinfligida a causa del que l'FMI o el G-20 jutgen com a greus errors de gestió en la política econòmica. Però la cancellera alemanya, Angela Merkel, es resisteix a virar ni un mil·límetre: “Tots els països —insisteixo: tots— han de complir les regles fiscals”, va dir ahir a la cambra baixa del Parlament, en el que sembla un nou pas cap a una col·lisió amb França i Itàlia, segona i tercera economies de l'euro.
París i Roma, amb el suport del BCE, exigeixen una mica de màniga ampla a causa de l'enèsim despertar de la crisi. Berlín, que havia donat senyals d'afluixar, insisteix ara en l'austeritat sense pal·liatius, en les reformes rigoroses, encara que això agreugi els mals d'Europa a curt termini. Aquest conflicte i la paràlisi en la política continental tornen a deixar l'economia europea davant una preocupant aturada que ha generat una sacsejada als mercats amb sensacions semblants a les del 2012, a les dels anys de plom de la crisi de l'euro.
Els problemes s'acumulen: l'atur continua en màxims a tota la UE, la inflació està en mínims respecte a l'últim lustre, la banca no s'acaba de recuperar i d'aquí a 10 dies haurà de passar uns durs exàmens a Frankfort. I ningú, absolutament ningú, no ha fet cas de les contínues crides a l'activisme del BCE. La crisi, a més, ha tornat a Grècia, que pretén superar el programa de rescat sense cap més ajudes i s'enfronta a unes eleccions en què l'esquerra radical de Syriza mana en les enquestes amb un programa basat en la reestructuració del deute. “La por ha tornat”, resumia anit una font europea, “però Merkel fa com si res”.
Tot i que com a mínim el memorial de danys es va contenir respecte a la jornada anterior, en part pel suport del BCE a la baula més feble, Grècia, que va directa cap a una crisi política esquitxada d'elements econòmics i financers amb molt mala pinta. L'Ibex espanyol va perdre fins a un 4%, encara que al final les pèrdues es van moderar fins a l'1,7%. La sagnia a les borses va ser general —tret de lleugers guanys a Alemanya—, tot i que els danys van ser més importants a la perifèria. Torna la por. I de retruc les primes de risc: Grècia ja paga pels seus bons a 10 anys un 8% d'interès, i el deute espanyol i italià registra les primeres dècimes de febre.
Amb prou feines hi ha noves dades estadístiques que justifiquin aquest càstig, més enllà de les explicacions de sempre: recollida de beneficis després de dos anys de pujades, conflictes internacionals, enfonsament del preu del petroli, esgotament dels estímuls monetaris i, en fi, aquest calaix de sastre de la desconfiança a què s'agafen els analistes per explicar la garrotada, associat en aquest cas als temors de pèrdua de força de la recuperació global. Tots aquests símptomes s'agreugen a Europa, a conseqüència d'una gestió de la política econòmica si fa no fa “desastrosa”, segons els economistes Jean Pisani-Ferry i Marcel Fratzscher, que assessoren els governs francès i alemany, respectivament. A l'enfonsament de la producció industrial i les caigudes dels índexs de confiança es va sumar ahir la inflació de l'euro, que es va tornar a situar en el 0,3% al setembre, segons l'Eurostat. S'aviven així els riscos de deflació.
Malgrat les crítiques que rep de dins i fora del país, Berlín continua obstinada. La cancellera Merkel va deixar clar que no està disposada a renunciar a la política d'estalvi dins de casa —i, per tant, no posarà en marxa grans plans d'inversió— ni a deixar d'exigir als seus socis europeus que facin el mateix. El dur discurs de Merkel arriba en un moment especialment complicat. La cap de Govern alemany fa un cop de puny damunt de la taula just quan la recuperació que s'albirava a començament d'any sembla que s'esfuma i un dia després que França desafiés la Comissió en enviar-li un pressupost que incompleix l'objectiu de reduir al 3% el dèficit per a l'any vinent. La cancellera insisteix en el seu conegut discurs que solament amb la consolidació fiscal i les reformes estructurals tornarà un creixement sostenible.
Per reforçar els seus arguments, Merkel posa com a exemples Espanya, Irlanda i Portugal, on creix la productivitat, la balança comercial ha millorat i s'està reduint el dèficit. “Que des del principi hem agafat el camí correcte ho demostren els primers èxits assolits als països més afectats per la crisi”, va assegurar la líder democristiana. Les primes de risc en aquests països, no obstant això, han pujat quan els mercats han ensumat problemes. L'altra cara de la moneda és Alemanya, amb tipus d'interès negatius al seu deute públic en tots els terminis fins a tres anys, cosa que suposa un sensacional estalvi al llarg de l'any.
Els “èxits” que Merkel atribueix a Espanya, Irlanda i Portugal topen amb les dades estadístiques. Espanya continua amb creixement i inflació al voltant del 0%, l'atur en el 25% i el deute públic en el 100% del PIB i pujant a tota velocitat.
Grècia, un altre dels països que ha rebut un rescat multimilionari a canvi de dures retallades i reformes, va patir ahir al mercat de deute, fins al punt que la Comissió Europea va haver d'assegurar que farà “tot el calgui” per ajudar financerament Grècia, segons el vicepresident Jyrki Katainen, que va emprar una retòrica que recorda perillosament els anys de plom de la crisi. També el BCE va tornar a les decisions d'emergència, amb una ajuda per a Grècia —relaxant les exigències— que va suavitzar el càstig als mercats. Dramatisme en els discursos i mesures desesperades del banc central davant el risc que la crisi vagi més enllà i torni per on solia: una vegada més, déjà vu.
