_
_
_
_
_

La presó turca de Dràcula

Un grup d'arqueòlegs creu que ha descobert on va estar pres el príncep Vlad

Castell de Tokat, on es creu que va estar pres Dràcula.
Castell de Tokat, on es creu que va estar pres Dràcula.Getty Images

Una de les moltes ombres que acompanyen la llegenda del temible Dràcula està a punt de difuminar-se. No se sabia gaire cosa de la seva joventut, encara que la majoria dels estudiosos coincidien que ell i el seu germà van ser ostatges polítics de les autoritats otomanes durant diversos anys per assegurar la col·laboració del seu pare. Però, on van estar? Un grup d'arqueòlegs turcs creu que ha descobert el lloc que va servir de llar forçosa de qui amb el temps es convertiria en Vlad l'Empalador: l'antic castell de Tokat, que s'alça en un penyal al costat d'aquesta ciutat a la part nord del centre de Turquia. “El castell està completament envoltat de túnels secrets; és molt misteriós”, va descriure a la premsa local Ibrahim Cetin, un dels arqueòlegs que asseguren que van ser aquestes masmorres les que van allotjar el jove Vlad. “És difícil saber en quina sala es retenia Dràcula, però ell va estar per aquí”, va afegir Cetin.

Va ser suposadament durant els anys que va passar com a pres polític quan Vlad va desenvolupar el seu caràcter violent i l'odi cap a l'Imperi Otomà. S'explica que el 1462 el príncep Vlad i els seus homes van deixar els cossos empalats de 20.000 persones als afores de la ciutat de Târgovište, llavors capital de Valàquia, perquè els trobessin les forces otomanes que s'aproximaven des de Constantinoble, l'actual Istanbul. Com a comparació, el vampir de Bram Stoker, que al llibre tot just mossega unes quantes persones, sembla gairebé entranyable.

Nascut a Transsilvània el primer terç del segle XV, se'l coneixia com a Vlad Draculea (de drac) i més tard va ser el príncep Vlad III de Valàquia, una regió al sud de la Romania actual. Com a príncep, Vlad va liderar tropes romaneses cristianes durant la guerra contra l'Imperi Otomà, que volia expandir-se cap a Europa, i es va guanyar fama de ser extremament cruel i de torturar i deixar empalats al camp de batalla milers d'enemics.

El centre, envoltat de túnels secrets, serà restaurat i servirà d’atracció turística

Els otomans l'anomenaven Lord Empalador. Anys després de morir, entre el 1476 i el 1477, la seva fama s'havia estès per tot Europa. El mite i la llegenda van anar enriquint la seva història, que segles més tard va inspirar l'escriptor irlandès Bram Stoker per imaginar el 1897 la figura del comte Dràcula, el vampir més literari, que recull el nom original del príncep Vlad. Malgrat que la idea general del vampir existeix des de l'Antiguitat i la seva figura moderna sembla que va néixer al sud-est europeu al segle XVIII, va ser aquest Dràcula de novel·la gòtica qui va popularitzar la imatge del vampir immortal que s'alimenta de la sang de les seves víctimes. A Occident, llibres i pel·lícules han reinterpretat la seva història fins a l'avorriment, i diferents regions de Romania, Bulgària, Sèrbia i ara també Turquia miren d'apropiar-se de la seva història per motius culturals o de vegades turístics.

“El castell de Tokat està construït sobre la ciutat en un pendent molt inclinat per a la seva defensa. Més tard, durant el període otomà, es va fer servir com a presó i hi va haver presos destacats: també es rumoreja que el comte Dràcula va estar en aquestes masmorres durant set anys”, va explicar a la premsa local Abdurrahman Akyuz, director provincial de Cultura i Turisme a Tokat.

Akyuz va afegir que una vegada restaurat completament el castell servirà d'atracció turística i inclourà un çay bahçesi, un establiment enjardinat amb petites taules i tamborets per prendre el te. A Turquia, el te se serveix tradicionalment en gotets acampanats de vidre i és de gust fort i color vermell fosc, potser com la sang que alimentava el comte Dràcula i que segles abans van vessar copiosament les tropes de Vlad l'Empalador.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_