Selecciona Edició
Connecta’t

Neix el rebesnét del 'Covarrubias'

La Reial Acadèmia presenta la 23a edició del 'Diccionario de la Lengua Española'

Presentació de la 23a edició del 'Diccionario de la Lengua Española'. Ampliar foto
Presentació de la 23a edició del 'Diccionario de la Lengua Española'.

Després de 13 anys de feina, la Reial Acadèmia Espanyola ha presentat avui dijous la 23a edició del Diccionario de la lengua española, en un acte presidit pel director de la institució, José Manuel Blecua, i amb la presència dels responsables de diverses acadèmies americanes. Com és el nou diccionari?: té 93.111 entrades enfront de les 88.431 de l'edició anterior, la de 2001. Suma 195.439 accepcions i s'hi han introduït 140.000 esmenes que han afectat uns 49.000 articles, "ja sigui per canviar-los solament una coma en la definició o per refer-les de dalt a baix", ha destacat el director d'aquesta magna obra, Pedro Álvarez de Miranda, que també ha subratllat els 18.712 americanismes —acceptats només si es feien servir en almenys tres països— que representen el castellà que no es parla a Espanya.

Sobre aquest assumpte, el secretari general de l'Associació d'Acadèmies de la Llengua, el cubà Humberto López Morales, va assenyalar "l'entusiasme infantil" i la "col·laboració constant" que s'ha posat a l'altre costat de l'Atlàntic per fer prosperar aquest projecte. No obstant això, Álvarez de Miranda va explicar que precisament la tasca més àrdua van resultar aquests americanismes, recollir i garbellar la informació que arribava de les altres 21 acadèmies. 

"Ens trobem davant un fenomen insòlit, que des de fa gairebé tres segles es publiqui una edició i una altra d'aquesta obra", ha afegit Álvarez de Miranda, que va subratllar que en els últims tres anys s'han accelerat les tasques per a la culminació del llibre.

El secretari general de la RAE, Darío Villanueva, ha recordat en la roda de premsa "els primers passos dels vuit il·lustrats" que van elaborar un diccionari a principis del segle XVIII. "D'aquella iniciativa de la societat civil va sorgir el Diccionario de autoridades, amb 40.000 entrades, que va començar a publicar-se el 1726, anomenat així perquè cada accepció anava acompanyada de la cita d'un autor per explicar-la".

"És un fenomen insòlit que des de fa gairebé tres segles es publiqui una edició i una altra d'aquesta obra", diu el director del diccionari

Gairebé tres segles després arriba un diccionari —al preu de 99 euros a Espanya— que és, va precisar Villanueva, "el rebesnét del Covarrubias", el primer diccionari del castellà, que es va publicar el 1611, fita d'aquesta llengua. En aquest repàs per la història de la RAE i els seus diccionaris, Villanueva va lamentar que la celebració dels centenaris de la institució mai van arribar en bon moment: "El 1813 per la guerra d'Independència. La RAE estava dividida entre afrancesats i patriotes. El 1913 es van anunciar uns actes que es van suspendre per la Gran Guerra europea. Tampoc ara és el millor moment... però aquest és el diccionari del tricentenari", i així apareix destacat en la coberta del volum, que ja és a les llibreries.

Les autoritats de la RAE també han posat l'accent en la nova presentació d'aquesta obra: paper semi-bíblia, un sol volum de 2.376 pàgines i una tipografia nova per a un tiratge a Espanya i Amèrica de 100.000 exemplars. La nounada edició del paper tindrà la seva versió a Internet "d'aquí dos o tres mesos", va precisar Villanueva, que va agregar que "també serà una versió més usable". La web de la RAE va tenir al setembre 43.000.000 de consultes i 8.000.000 d'usuaris únics.

Quan s'ha preguntat a Blecua sobre si el nou Diccionario de la lengua española és políticament correcte i ha eliminat termes despectius amb alguns col·lectius, el director de la RAE ha contestat: "Som científicament correctes, i després ve la resta. Els diccionaris no són fotos de la realitat, sinó un model aproximat de l'estructura d'una llengua en aquest moment".

Un parell d'exemples d'això últim dit per Blecua és que la paraula escrache, que ja s'usava a l'Argentina, no s'ha recollit amb l'accepció que ha pres a Espanya, la d'acudir a la porta de les cases de polítics o banquers per increpar-los perquè se'ls considera culpables de la situació econòmica. I si voleu consultar el que s'ha publicat sobre aquesta presentació buscant a Google, o sigui, guglear, sapigueu que aquesta paraula tampoc apareix en la nova edició perquè com va admetre Álvarez de Miranda, "els diccionaris sempre van per darrere de la societat".

MÉS INFORMACIÓ