Selecciona Edició
Connecta’t

Treva política entre escriptors

El patró de Planeta va aconseguir reunir a la seva taula sobiranistes i unionistes, moros i cristians

Pastor, Zepeda i Mas, a Barcelona.
Pastor, Zepeda i Mas, a Barcelona. AFP

Els costums són importants per a la supervivència de les espècies. Els ritus suposen un agafador o almenys una il·lusió d'estabilitat en temps canviants. Potser per això, encara que el present sigui turbulent i el futur fa l'efecte que serà incert tant en el panorama editorial com en el polític, José Manuel Lara, patró de Planeta, va aconseguir reunir ahir a la nit a la seva taula sobiranistes i unionistes, moros i cristians del Conflicte per antonomàsia. Cap no va voler perdre els bons costums. Si van parlar de política, us podeu jugar el coll, els únics ganivets que van emprar van ser els de la coberteria d'alpaca. Tothom semblava agrair una treva mundana enmig del fragor de la contesa.

El president de la Generalitat, Artur Mas. El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. La ministra Ana Pastor. El secretari general del PSC, Miquel Iceta. La presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho. Menys algun representant de l'esquerra sobiranista, la resta de l'espectre polític català i madrileny va compartir xerrameca i estovalles de fil mentre tots feien com si ningú sabés qui guanyaria el més suculent dels premis literaris en la cita més tradicional de l'any. A prop, dotzenes d'escriptors de la casa, que hi van assistir com un sol esbirro a la trucada del cap, semblaven assumir la seva condició d'actors secundaris en semblant intriga política fins que el mestre de cerimònies va anunciar el guanyador del xec de 601.000 euros i va posar cadascun al seu lloc.

Es tractava de mantenir la litúrgia. En temps de tribulació, com les que pateix el sector del llibre, millor no fer mudances. Tot està lligat i ben lligat en aquests premis. Amb el més pompós dels llaços d'un presumpte paquet sorpresa,però preparat fins a l'últim detall. Hi ha coses que no canvien a Planeta, com que surt el sol cada dia a l'altre planeta Terra. La desfilada dels autors de la casa: des de Risto Mejide a Carme Riera; des de Juan José Millás a Arguiñano; des de Miguel Ángel Revilla a Irene Villa­. El jurat vistós, amb Rosa Regàs i Carmen Posadas com a estrelles d'aquest any. El cava corrent a discreció abans, durant i després del sopar. I, apa, el redoblament per proclamar el guanyador al protagonista d'estar amb els estires i arronses de les 48 hores prèvies. Sent així, fa sentir tendresa pensar en els tres ajuntalletres que van enviar els seus originals des del Marroc, Indonèsia i Corea del Sud pensant, il·lusos, que això era un concurs.

D'altra banda, el mateix desplegament de cada any. Ho va admetre Lara: “El negoci del llibre admet poca facturació publicitària, així que es tracta que vostès en parlin”. Encara que sigui bé, li va faltar dir al llibreter als periodistes. I a fe que ho facilita. Un centenar llarg de cronistes culturals portats des de tot Espanya i tractats a boca què vols per un amabilíssim batalló de professionals de la casa va cobrir els dos dies de fastos previs a la concessió del premi. Esplèndidament menjats, complimentats i passejats en un autocar en què només faltava cantar qué buenas son las madres escolapias, qué buenas son, que nos llevan de excursión, els periodistes ocupaven, també, bona part de les taules del sopar.

La resta, homes i dones arregladíssims, elles més que no pas ells, i, per descomptat, el guanyador i la finalista del certamen, el molt mexicà Jorge Zepeda Patterson i la molt catalana Pilar Eyre. Una parella de fet que, a partir d'ara, compartiran un viacrucis de presentacions per ciutats de partit judicial en amunt. Alguns, queden amicíssims. D'altres, no es poden veure ni en pinutra. Ahir a la nit ja hi va haver alguns contactes. No consta encara si dels bons o dels dolents. Continuarem informant-ne. Sigui com sigui, passa una cosa que va dir Lara. Els músics encara poden contrarestar l'estocada de la pirateria cantant les cançons a les places de braus. Zepeda i Eyre potser capejaran el temporal fent-se carn mortal davant les seves parròquies respectives.

MÉS INFORMACIÓ