Selecciona Edició
Connecta’t

Cabré i Monzó, entre els 350 escriptors que demanen la independència

“En un estat propi tindríem l'oportunitat de fer-ho millor”, diu el text

Jaume Cabré i Quim Monzó, dos dels grans escriptors catalans del moment i de reconegut impacte internacional, són alguns dels més de 350 destacats autors signataris del manifest Diem sí a la consulta; Direm sí a la independència. El document va ser presentat ahir en un escenari de forta simbologia cultural (la Biblioteca de Catalunya) i amb la presència de la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals.

El llistat d'escriptors, consultable al web Diremsi.info, manifesta una heterogènia procedència cultural i generacional: al costat de Cabré i Monzó signaven el document noms com els narradors Josep Maria Espinàs, Albert Sánchez-Piñol, Marta Rojals (l'autora de L’altra, 30.000 exemplars venuts), Maria de la Pau Janer, els dramaturgs Josep Maria Benet i Jornet i Sergi Berbel; els poetes Joan Margarit, Feliu Formosa, Enric Casasses... i així fins a 350 escriptors, que al costat d'entitats com l'Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Gremi de Llibreters de Catalunya, han decidit plasmar la seva signatura en el manifest en el qual consta la seva voluntat de votar i de fer-ho per la independència.

“Volem viure fora del bucle de l'autonomia resignada i ploramiques”

“Estem convençuts que amb un estat propi tindríem l'oportunitat de fer-ho millor. Volem viure fora del bucle avorrit de l'autonomia resignada i ploramiques. Serà millor si tots junts escrivim com ens plagui la pàgina en blanc que tenim dret a estrenar”. Així conclou l'escrit que va presentar Oriol Izquierdo, exdirector de la Institució de les Lletres Catalanes i que també ha subscrit la seva successora, Laura Borràs.

Izquierdo va ser el primer a intervenir: “Després dels esdeveniments polítics d'aquests dies —en referència a la substitució de la consulta oficial per part del president Artur Mas per un procés participatiu— creiem que no hi ha millor moment que aquest per fer públic el nostre manifest”. El també escriptor i crític literari va assegurar que el document s'ha anat forjant durant diversos mesos, primer a títol personal, i més tard van anar-s'hi incorporant la resta d'escriptors. “El proper dia 9 de novembre votarem. Primer es va anomenar referèndum, més tard consulta i ara procés participatiu. Sigui quin sigui el nom, el 9 de novembre deixarem constància dels nostres somnis”, va concloure.

Espinàs, Magarit, Janer, Casasses i Borràs també signen el text

Sánchez-Piñol, per la seva banda, va assegurar que són dos els requisits per arribar a la independència: una majoria social que la vulgui i perseverança, perquè “ningú no ens regalarà res”. L'autor del celebrat Victus va assegurar que se sentia orgullós de participar d'un moment històric de Catalunya: “No tinc gaire tirada a signar manifestos, però crec que aquest reflecteix el que he pensat tota la vida sobre el nostre país en un moment clau de la nostra història”.

Més emotives van ser les paraules del veterà Espinàs: “Vaig néixer en temps de la República, vaig créixer en la dictadura, vaig madurar en la democràcia i ara que sóc vell sóc a temps de votar la independència”. Va recordar també quan en ple franquisme va actuar al Palau de la Música i va canviar els versos de la cançó A la vora de la mar. “Vaig eliminar el mar i la donzella, i en el seu lloc vaig cantar: ‘A la vora de la nit, el dia es lleva’”. Una clara protesta que al·ludia a la llarga nit franquista.

“Sóc xarnega, de pares andalusos, però la meva llengua és el català; la llengua en la qual m'expresso i en la qual comunico”, va explicar la narradora Bel Olid (premi Documenta 2010) evocant els seus orígens. “M'agradaria que el ministre Wert s'enorgullís d'això”, va concloure.

Va ser l'actriu Sílvia Bel qui va llegir l'escrit, i va donar pas a Casals: “El nostre país necessita escriptors catalans que construeixin les bases per al nostre país”. El manifest dels escriptors s'uneix al d'Artistes visuals pel dret a decidir, signat al maig per tres centenars més d'artistes visuals, si bé en aquell no es va explicitar el sí a la independència.

MÉS INFORMACIÓ