Selecciona Edició
Connecta’t

La icona més alta i la menys explotada

La torre de Collserola fa 288 metres d’alçària i és una de les 20 edificacions més altes del món. Tot i això, la seva promoció turística és mínima.

La torre de Collserola, una de les 20 edificacions més altes del món.
La torre de Collserola, una de les 20 edificacions més altes del món.

Diumenge, cinc de la tarda. Al pàrquing del parc d’atraccions del Tibidabo gairebé no hi cap ni un cotxe més. La zona d’atraccions és plena de nens i pares. Al mirador de la torre de Collserola només hi ha una família. A 560 metres d’altura, la panoràmica és immillorable: Barcelona al detall, també pots contemplar tot el Vallès. Segons la informació institucional, en un dia normal la vista arriba fins al Cadí. La torre de Collserola fa 288 metres d’alçària i és una de les 20 edificacions més altes del món. Tot i això, la seva promoció turística, en un moment en què el sector gaudeix del millor moment a Barcelona, és mínima.

La torre de Collserola és propietat d’una societat publicoprivada liderada per Abertis amb un 41,7% de les accions. Telefónica té un 30,4% dels títols; la Generalitat, un 22,8%, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, un 5%. Tot i aquesta participació municipal minoritària, la gestió comercial del mirador és responsabilitat del parc d’atraccions del Tibidabo –propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Els treballadors que atenen els visitants porten l’uniforme del Tibidabo, amb l'excepció del guàrdia de seguretat que controla l’entrada i el detector de metalls. Després de pagar l’entrada –de 3,10 a 5,60 euros, cal esperar a la sala de recepcions, un espai circular revestit de formigó on hi ha una breu informació sobre la construcció de la torre –inaugurada el 1992, obra de Norman Foster i imatges d’altres edificacions de gran alçària internacionals. En un panell informen que la torre de Collserola és la quinzena construcció més alta del món. Les dades, però, són antigues perquè hi falten obres com el gratacels Burj Khalifa de Dubai, el més alt del món, inaugurat el 2010. Aquesta sala, segons la web corporativa de la torre, es pot llogar juntament amb el mirador per a actes privats. No hi ha dades públiques de l’explotació d’aquest servei.

La icona més alta i la menys explotada

El passadís d’accés a l’ascensor té marques que informen dels temps d’espera que hauràs de fer segons el lloc on estàs aturat: "Des d’aquest senyal, són 60 minuts". En el cas de la meva visita, no hi ha ningú esperant. El trajecte amb l’ascensor és un espectacle perquè la cabina és de vidre i pots observar com Barcelona s’empetiteix als teus peus. El mirador té mapes que indiquen els principals punts d’interès que es poden trobar a la ciutat i a l’entorn. Aquest és el punt més elevat de la ciutat i en certa manera pot ser una compensació per la discriminació que va patir l’Observatori Fabra: aquest s'havia de construir en el punt més elevat del Tibidabo, però l’Església va imposar la seva exigència que l’edificació més elevada havia de ser religiosa. Efectivament, allà on havia d’anar l’observatori es va construir el temple del Sagrat Cor.

L’Observatori Fabra, un edifici modernista del 1904, ha gaudit el darrer any i mig d’una presència mediàtica notòria per la campanya de promoció dels seus sopars i sessions d’astronomia. Tret de les mencions que en fan a les guies turístiques, la torre de Collserola no està promocionada internacionalment com a punt de visita. No hi ha marxandatge de la torre ni res que s'hi pugui comparar amb l’exposició d’altres icones de la ciutat. Des d’Abertis avisen que qualsevol acció de promoció turística de la torre és responsabilitat dels gestors del parc d’atraccions, és a dir, de l’Ajuntament. Tot i això, un portaveu d’Abertis va advertir que es tracta d’una estructura cabdal per a les telecomunicacions del país i que això implica unes limitacions pel que fa al nombre de visites.

La icona més alta i la menys explotada

La torre de Collserola apareix com a part de les ofertes d’oci del parc del Tibidabo; des del parc s’ofereix que sallargui el recorregut per les instal·lacions fins a la torre. Tot i això, les xifres no enganyen: el 2013, el parc d’atraccions va rebre 556.700 visitants i la torre, només 8.439. A l’altra muntanya de la ciutat, el castell de Montjuïc va rebre el 2013 prop d’1 milió de visitants. L’Ajuntament admet que els visitants del parc ja gaudeixen des d’allà de vistes panoràmiques i sense haver de pagar. Per elevar el potencial turístic de la torre, l’Ajuntament té dos plans que vol aplicar en breu: descomptes en el talonari del bus turístic per visitar la torre i incentivar filmacions i accions dels mitjans de comunicació al mirador de la torre “perquè passi a formar part de l’imaginari col·lectiu dels mitjans, com ara ho és el turó de la Rovira”.

Gabriel Guilera, director de comunicació i estratègia de Turisme de Barcelona, opina que la clau seria promoure facilitats de transport per als turistes des del centre de Barcelona. L’estada mitjana del visitant a Barcelona és un cap de setmana, segons Guilera: “En aquest temps, el visitant es limita a voltar pel centre. Collserola li queda lluny”. Qüestionat per l’èxit turístic de Montserrat, que és lluny de Barcelona, Guilera opina que el potencial atractiu del monestir i la muntanya és molt superior al de la torre de Collserola, però també admet que el fenomen de l’Observatori Fabra demostra que si els gestors hi tenen interès, en aquest moment d’esplendor turístic de la ciutat, la torre de Collserola podria tenir un major rellevància.