Mèxic horroritzat
La desaparició d'estudiants a Iguala és ara el major repte que afronta Peña Nieto
La indignació que segueix creixent a Mèxic a mesura que es coneixen nous detalls sobre la desaparició de 43 estudiants a la localitat d'Iguala està col·locant el president, Enrique Peña Nieto, davant el desafiament més important a què s'enfronta des que va començar el seu mandat, el desembre del 2012.
La verinosa connivència entre el poder polític local, la policia i el narcotràfic és un mal que afligeix la imatge de Mèxic i la seva estabilitat com a societat democràtica. De res serveixen els esforços reformadors i l'ampli consens polític per modernitzar el país si no s'atura, sense cap tipus de mirament, una situació de violència intolerable. Es tracta d'un autèntic repte a l'Estat i a la llibertat de la societat mexicana, que no pot admetre l'existència de zones del territori nacional al marge de la llei en les quals el xantatge, la impunitat, la por i la mort són les normes que regeixen sobre el ciutadà honrat.
El lloc al qual està cridat Mèxic és l'avantguarda social i democràtica americana i global. Això és incompatible amb un país sembrat d'enterraments clandestins els cadàvers dels quals ningú sap a qui corresponen: així ha passat amb els 28 cossos trobats mentre es tractava de localitzar els estudiants desapareguts. Cap d'aquests 28 cossos pertany al grup dels estudiants desapareguts, de manera que ja no hi ha 43 casos sense resoldre, sinó 71. Els ciutadans es pregunten, amb raó, quants morts més jauran en tot el país mentre els seus assassins segueixen impunes.
L'organització política mereix una menció a part en tot aquest cas. La implicació d'alcaldes i funcionaris mostra fins a quin punt la corrupció ha penetrat en les estructures de l'Estat, que es troba en massa ocasions que els seus representants locals donen la seva lleialtat al crim organitzat i deixen desemparats, per no dir que converteixen en víctimes, els mexicans que se suposa que han de representar i defensar.
L'afartament i l'ira popular no poden ser la resposta a una situació tan terrible. Episodis com l'assalt i incendi del Palau de Govern de Chilpancingo no solucionaran el problema. Al contrari. El crim organitzat busca precisament el caos i el desordre per estendre el seu poder. És l'Estat el que ha de respondre, i fer-ho amb la força de la llei i el suport ciutadà.
