Selecciona Edició
Connecta’t

El Banc d’Espanya va alertar del poder absolut de Blesa

El supervisor va denunciar el 2006 la falta de control sobre inversions milionàries

Des del 2006, quan el governador del Banc d'Espanya era Jaime Caruana, el supervisor va alertar de l'immens poder “presidencialista” que tenia Miguel Blesa al capdavant de Caja Madrid. En un informe de supervisió d'aquell any, al qual ha tingut accés EL PAÍS, el Banc d'Espanya va destacar que Blesa tenia les mans lliures per invertir 2.000 milions en participacions estratègiques, sense donar explicacions ni a la comissió executiva ni al comitè d'inversions ni al consell d'administració. És a dir, que tenia mans lliures per fer el que volgués i només després informava de les decisions que havia pres.

El Banc d'Espanya destaca en els escrits enviats a l'entitat que aquest sistema “no té gaire sentit i suposa buidar de cert contingut les funcions de control previ” d'aquests òrgans. En la mateixa acta es critica aquesta situació amb duresa: “S'està buidant de contingut les funcions d'informació prèvia de la comissió d'inversions i del mateix consell, amb l'argument de la confidencialitat i augmentant la concentració de poder en el president executiu”.

Les actes del Banc d'Espanya mostren com Blesa va anar guanyant un poder absolut. L'expresident, amic de José María Aznar, va teixir aparentment una xarxa de consellers i directius agraïts i acrítics a través de les altes retribucions i de les quantitats que disposaven lliurement amb les targetes opaques. Emparat sempre per la necessitat de discreció, l'organisme dirigit per Caruana en aquell moment va denunciar que la comissió d'inversions s'havia assabentat de la compra del 4% d'Endesa (on va invertir 726 milions d'euros) i del 4,95% d'Indra (amb 106 milions) en el mateix moment que ho va fer el públic general, quan es va enviar la comunicació de fet rellevant a la CNMV. Fins i tot es detalla que, en el cas d'Endesa, la comissió d'inversions en va ser informada un dia després, i el consell d'administració, sis dies més tard.

L'escrit del supervisor denuncia que hi ha tres inversions que haurien d'haver passat per la corresponent comissió i no ho van fer: les adquisicions del 15% del famós aeroport de Castelló, el 29% d'Applus i el 25% d'Inhova.

El president de Caja Madrid no va informar el consell ni els executius de la compra d'Endesa i Indra

La resposta oficial de Blesa davant aquesta situació va ser la següent: “Considerem que la discreció, confidencialitat i flexibilitat que cal aplicar en aquestes operacions aconsella que la recomanació que ens efectuen en la seva carta només sigui aplicada quan, per part d'aquesta presidència, es consideri que aquest informe previ no perjudicaria el normal desenvolupament de l'operació que es tracti”.

El Banc d'Espanya també va alertar que la comissió d'inversions i la de retribucions “no presenten actes ni informes al consell”. No figuren ni les votacions ni si hi havia discussions sobre els afers tractats. El Banc d'Espanya lamentava que Caja Madrid continués amb aquesta actitud després que “es transmetés a l'entitat en diverses ocasions en el passat exercici que aquesta operativa no era del tot conforme amb les millors pràctiques sobre govern corporatiu”.

En un altre escrit, la recomanació que li remeten a Blesa, el desembre del 2006, des del Banc d'Espanya deia així: “S'estima que ha de documentar formalment les seves deliberacions i acords a través de les seves corresponents actes. Li prego que informi internament d'aquesta comunicació al consell d'administració i la comissió de control”.

Ho va fer Blesa? Va seguir pressionant el Banc d'Espanya per combatre els riscos del presidencialisme de Blesa? És difícil saber-ho. El que ara s'ha conegut és que durant anys els consellers i directius de la caixa van gaudir de targetes de crèdit opaques per al seu ús personal, mentre Blesa governava l'entitat a rampells.