Selecciona Edició
Connecta’t
CRISI ECONÒMICA A ESPANYA

Es registra la caiguda més gran en cinc anys de les exportacions espanyoles

L'aturada europea i la debilitat d'Amèrica Llatina van reduir un 5,1% la venda de mercaderies a l'agost

Un operari observa les tasques de càrrega d'un contenidor en un camió en un port.
Un operari observa les tasques de càrrega d'un contenidor en un camió en un port. EFE

“Gran part del manteniment de la recuperació a Espanya es juga a Europa”, va advertir fa un mes el ministre d'Economia, Luis de Guindos, davant l'estancament econòmic de la zona euro, sense senyals de creixement en el PIB del segon trimestre. Guindos va identificar dues vies d'impacte en l'economia espanyola: les transaccions comercials i les expectatives. I almenys en la primera, les dades ja evidencien l'efecte de la frenada en sec del principal mercat per a les vendes espanyoles. A l'agost, les exportacions de mercaderies van descendir un 5,1% en relació amb el mateix mes del 2013, mentre que les importacions van créixer un 0,5%.

Aquesta reculada anual és la més gran des dels mesos finals del 2009, quan el comerç mundial començava a espolsar-se les conseqüències de la gran recessió, que va originar una caiguda comercial al món sense precedents en les últimes dècades. Però en aquells mesos, el daltabaix de les importacions va ser encara més gran, de manera que el dèficit comercial, proper als 100.000 milions el 2008, va començar a reduir-se.

El descens gradual del dèficit comercial va prosseguir fins que el 2013 va baixar de 16.000 milions d'euros. Una correcció intensíssima a la qual va contribuir tant la millora de les exportacions espanyoles com la caiguda de la demanda després de dues recessions successives.

Però en els últims mesos, aquest patró ha canviat: el consum estira la recuperació espanyola, però també les importacions. I, al contrari, la falta de demanda dels mercats principals —Europa, però també l'Amèrica Llatina—, penalitza les exportacions. El resultat és que, des d'inici d'any, el dèficit comercial ha tornat a ampliar-se, fins a gairebé duplicar el que es va registrar en els vuit primers mesos del 2013 (16.480 milions enfront dels 8.420 milions acumulats l'any passat).

En la caiguda nominal de les exportacions registrada a l'agost influeixen dos factors més: les vendes espanyoles valen menys que fa un any respecte a altres divises per la devaluació de l'euro. I, com passa en els últims mesos, els preus de venda cauen. Però, corregits aquests efectes, les exportacions també baixen (un 1,3%), mentre que les importacions creixen (un 2%), respecte a agost del 2013.

La divergència real entre exportacions i importacions es confirma en les dades acumulades entre el gener i l'agost: respecte al 2013, i novament corregit l'efecte dels preus i les variacions estacionals, les vendes a l'exterior creixen un 1,8%, mentre que les compres ho fan un 8,4%.

El desglossament subministrat aquest dimecres pel Ministeri d'Economia detalla la destinació de les exportacions, la qual cosa permet rastrejar les raons de l'acusada caiguda de les vendes a l'exterior. Economia atribueix més del 70% de la reculada anual a l'agost al mercat europeu —amb França, el primer client espanyol, al capdavant—, i la resta, a l'Amèrica Llatina, on es registren descensos molt intensos, propers al 20% anual al Brasil i Mèxic.

Els mals resultats del comerç de mercaderies també penalitzen el comportament global del sector exterior, que inclou els serveis (com el turisme) i altres rendes. Segons les dades distribuïdes pel Banc d'Espanya, el saldo de les balances per compte corrent i de capital acumulat fins al juliol registra un resultat negatiu de 2.579 milions d'euros, la qual cosa es tradueix en una necessitat de finançament del 0,2% del PIB. En els primers set mesos del 2013, el compte tenia una capacitat de finançament (superàvit) propera a l'1%.

El dèficit exterior acumulat fins al juliol es produeix malgrat que els canvis estadístics tornen a ser favorables als comptes espanyols, com va passar amb el PIB. El supervisor va explicar que aquests canvis, que afecten sobretot l'estimació dels serveis, van elevar el superàvit del 2013 en 6.200 milions. I van transformar el lleu dèficit exterior del 2012 en un saldo positiu.

Els canvis estadístics també milloren la dada de deute extern. Al juny, arriba als 1,67 bilions d'euros, després de dos trimestres a l'alça. Si als passius espanyols se li resta el valor dels actius a l'exterior, la posició d'inversió internacional té un saldo deutor de 998.882 milions (99% del PIB), per sota del bilió calculat abans.

MÉS INFORMACIÓ