Selecciona Edició
Connecta’t

Flanagan s’imposa en el Booker

L'escriptor australià guanya el guardó, obert per primera vegada als autors dels EUA

L'escriptor Richard Flanagan. Ampliar foto
L'escriptor Richard Flanagan.

L'australià Richard Flanagan ha obtingut el premi Man Booker, obert per primera vegada en els seus 46 anys d'història també als autors dels Estats Units, amb una novel·la basada en les experiències del seu progenitor com a presoner de guerra dels japonesos i treballador forçós durant la Segona Guerra Mundial,  The narrow road to the deep north (L'estreta carretera cap al nord profund).

Nascut a Tasmània el 1961, Flanagan és un dels novel·listes més reconeguts a la seva terra natal, gràcies a una dilatada obra que ha estat publicada en més d'una vintena de països, inclosa Espanya. El lloc d'origen del guanyador ha cobrat especial rellevància en la primera edició del Booker que va seleccionar els seus finalistes entre novel·listes que escriuen en anglès, independentment de la seva procedència. La decisió d'ampliar el ventall, fins ara restringit als autors del Regne Unit, els països de la Commonwealth, Irlanda i Zimbàbue, havia generat divisions al món literari davant la por que la llista de candidats acabés copada per alguns dels pesos pesants de la literatura americana.

Finalment no va ser així, perquè els sis noms que ahir a la nit van assistir a la decisió del jurat durant una gala a Londres corresponien a un equilibri territorial molt salomònic: tres britànics (un dels quals originari de l'Índia), dos nord-americans i un australià.

Richard Flanagan ha aconseguit imposar-se amb el relat d'una història d'amor que es desenvolupa al llarg de mig segle, i que agafa prestat el títol d'un dels llibres més famosos de la literatura japonesa, escrit pel poeta Basho. El seu protagonista és víctima, com en va ser el pare de l'autor del llibre, de la cruel obstinació de l'exèrcit japonès de construir una carretera entre Tailàndia i Birmània utilitzant com a mà d'obra els presoners de guerra.

Les travesses, que apuntaven com a favorits l'anglès Howard Jacobson, amb una novel·la situada en un món on resulta perillós parlar del passat (titulada simplement J), i el londinenc nascut a Calcuta Neel Mukherjee, autor de The life of others (La vida d'altres), que aborda el xoc generacional en el si d'una família índia, van tornar a errar com és tradició en les vetllades de el Booker. Completaven la llista d'aspirants l'escocesa Ali Smith, que signa les històries entrellaçades d'una adolescent que ha perdut la seva mare i la d'un artista de la Itàlia del Renaixement (How to be both), al costat dels treballs de dos autors nord-americans que també es van quedar a l'avantsala: Joshua Ferris amb el seu relat dels avatars d'un dentista que veu robada la seva identitat a les xarxes socials (To rise again at a decent hour), i Karen Joy Fowler amb la novel·la sobre una de les famílies més disfuncionals de la ficció moderna (We are all completely beside ourselves).

Els membres del jurat han destacat que l'edició d'enguany del Man Booker confirma el ressorgiment de la novel·la contemporània en contrast amb els llibres històrics que van dominar en els últims anys i que en el cas de la britànica Hilary Mantel li van merèixer un doblet com a guardonada gràcies a dos relats ambientats a la cort d'Enric VIII. Totes les obres finalistes parlen del present o d'un passat recent però que s'aborda des d'una perspectiva contemporània, i en dos dels casos (Ferris i Jacobson), la presència de plataformes com Twitter cobren tant protagonisme com els propis personatges.