Selecciona Edició
Connecta’t

Macbeth, senyor de la guerra del Congo

El dramaturg sud-africà Brett Bailey sacseja l'òpera de Verdi per denunciar el genocidi que dessagna l'Àfrica central i despertar consciències

Una de les escenes del 'Macbeth' del dramaturg sud-africà Brett Bailey. Ampliar foto
Una de les escenes del 'Macbeth' del dramaturg sud-africà Brett Bailey.

“Una terra tan rica tant en dictadors cleptòmans com en catàstrofes, tan rica tant en violadors dels drets humans com en hienes, tan rica tant en caps d'estat mentiders i pocavergonyes com en voltors”. Directe a l'estómac, sense perdre el temps en dilatants jocs. Així és com li agradava sacsejar a l'escriptor ivorià Ahmadou Kourouma (1927-2003): a cops, secs i directes, buscant sempre la mandíbula de les consciències occidentals. I així és com també li agrada moure's sobre el ring al dramaturg sud-africà Brett Bailey (Ciutat del Cap, 1967). En la seva última proposta escènica, una explosiva actualització de l'òpera Macbeth de Verdi que s'estrena aquest divendres al festival Temporada Alta de Girona —amb dues úniques funcions—, no deixa de repartir ganxos i swings en el rostre de l'espectador que contempla, atònit, el genocidi que dessagna, des de fa anys, l'Àfrica central.

Situem-nos sobre l'escenari. Ens trobem a Goma, la capital del Kivu Nord, en plena República Democràtica del Congo. Macbeth és un dels despietats senyors de la guerra que tiranitzen aquesta província segrestant nens per enrolar-los en exèrcits, traficant amb armes i controlant les mines d'on s'extreu fins l'últim dels minerals. Fugint de les guerres que destrueixen el país, un grup de refugiats troben en un teatre abandonat un llibret del Macbeth de Verdi i alguns enregistraments antics. Serà a través d'aquest material que s'adonaran que el seu periple vital no difereix del que va crear Shakespeare segles enrere per al noble escocès.

“No m'interessava fer un Macbeth convencional”, reconeix Bailey, que, malgrat la seva edat, ja ha signat —2001 i 2007— dues versions d'aquesta òpera. “Sóc artista abans que activista social, però a mesura que em vaig fent gran creix en mi el compromís social i polític”, confessa. En la seva nova trobada amb Macbeth, el dramaturg, que al costat de Fabrizio Cassol (Ougrée, 1964) ha reduït el llibret fins als 90 minuts, ha optat per “aprofundir en el drama que es viu al Congo”. I alerta: “El meu no és teatre de protesta, que ningú s'equivoqui. El que explica aquesta òpera és una història real, en la qual ha mort i continua morint molta gent”.

El dramaturg afirma

que tots som

“còmplices” del

que passa a l'Àfrica

El poder, l'ambició i la traïció són els tres eixos sobre els quals s'articula el muntatge. Preguntat per les bruixes que habiten aquesta tragèdia, un minuciós estudi sobre la naturalesa del mal, Bailey ho ha tingut molt clar: “Són les multinacionals, que expropien els recursos naturals de l'Àfrica, que s'emporten el seu or, coltan, coure i diamants”. El dramaturg sud-africà reconeix que s'ha centrat en un personatge. “Lady Macbeth [la soprano Nobulumko Mngxekeza] és la protagonista real de l'obra, no Macbeth [el baríton Owen Metsileng]”, revela. “Verdi la va convertir en un monstre, en l'encarnació de la necessitat de poder i ambició”, afegeix.

De la mà d'una orquestra de 15 músics que dirigeix Premil Petrovic (Belgrad, 1973) i la veu de 12 intèrprets negres, Bailey porta a escena un genocidi que, en la seva opinió, encara roman oblidat i que sacseja des de fa temps la regió dels grans llacs de l'Àfrica central. “Resulta increïble, però molt poca gent al món sap que aquí, durant els últims 20 anys, han mort assassinades més de 5,5 milions de persones”, lamenta. Les raons d'aquest desconeixement, segons ell, “és l'escàs interès que els mitjans de comunicació dediquen a aquesta tragèdia”. “Focalitzen la seva atenció”, justifica, “en la fam, la corrupció, el terrorisme i el conflicte. Les bones intencions que demostren canals com la BBC, CNN o Al-Jazeera no són tan poderoses com els prejudicis”. Autor d'aclamades obres iconoclastes que interroguen les dinàmiques del món postcolonial, Bailey és un dels grans de l'escena sud-africana i una de les veus més reconegudes i controvertides en l'emergent panorama del continent negre.

Bailey llança un dard en apuntar, amb nom i cognoms, els responsables involuntaris d'aquest genocidi. “Tots nosaltres som còmplices del que està passant”, etziba.