Selecciona Edició
Connecta’t
QUADERN

Connexions, idees per al directe

Concerts que ofereixen la col·laboració entre artistes de diversos àmbits a la recerca d’un espai comú

El Petit de Cal Eril & David Mengual, una de les propostes del cicle Connexions. Ampliar foto
El Petit de Cal Eril & David Mengual, una de les propostes del cicle Connexions.

Que la indústria de la música fa aigües és una cosa sabuda, però potser no tant que el mercat del directe no rutlla com s’esperava després de l’enfonsament de les vendes de discos. El cas és que cada vegada més cicles i projectes de col·laboració pretenen redefinir el concert com un espai de trobada. És el cas del cicle Connexions, en actiu a tres sales de Barcelona (Apolo, Almo2bar i JazzSí Club) fins al 21 de novembre. Es tracta d’una sèrie de concerts que ofereixen la col·laboració entre artistes de diversos àmbits a la recerca d’un espai comú, en molt casos diferent del que cadascun d’ells manté a la seva carrera. Marçal Lladó, un dels responsables del segell Bankrobber, i impulsor del cicle amb el Taller de Músics, ho explica: “Des que vam començar fa dos anys vam veure que el Taller tenia molt bons instrumentistes i nosaltres bon compositors. Per què no oferir un espai comú de col·laboració entre uns i altres? Aquest va ser l’inici del projecte”.

CICLE CONNEXIONS

Fins al 21 de novembre

Divendres a l’Apolo, dimarts a Almo2bar

i dimecres a JazzSí

Vist des de fora, tot i el sentit de la proposta, un es pot preguntar pel grau de receptivitat d’uns músics, els de pop, molt acostumats a parlar i pensar en primera persona. Marçal aclareix quina ha estat la seva resposta, “ja que són els mateixos músics els que ens han vingut amb respostes en forma de proposta. Jo crec que ells ja n’estan una mica farts, de la roda tradicional de l’època de vaques grasses de la indústria; és a dir, treure disc, fer la promoció, una gira de concerts i un altre cop a gravar disc”.

És l’enfonsament de la indústria el detonant de propostes com aquesta? “No es pot negar que la crisi de la indústria ha produït noves iniciatives, però també és veritat que la curiositat natural dels músics ha anat creixent, i s’han atrevit a fer coses que abans no gosaven fer”, apunta Marçal. Amb sinceritat, també reconeix altres raons: “No es pot oblidar que, un cop el públic t’ha vist una vegada, és molt difícil convocar-lo, dins la mateixa gira, a un altre dels teus concerts. Llavors el fet d’oferir noves propostes es converteix en una eina per revitalitzar l’interès del públic tot oferint espectacles nous”. I ja parlant d’espectacles, dels sis que es presenten a la Sala Apolo, quatre són estrena absoluta (Dorantes amb Renaud Garcia-Fons —estrena fa una setmana—, Joan Colomo amb STN! i Rumbamaghiza 2.0) i els altres dos s’oferiran per segona vegada, un cop estrenats fora de Barcelona (El Petit de Cal Eril & David Mengual Free Spirits Big Band i The Gramophone Allstars Big Band). I cal no oblidar els concerts de petit format, on destaquen Os Meus Shorts i Macrobukkake amb Extraño Weys. Nous temps, noves propostes.