Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Descobrint el pastís...

El sistema serà inestable mentre no s'abordin les reformes requerides per superar la crisi econòmica i política

He dit algunes vegades que va ser una llàstima que la crisi del 2007 no hagués arribat uns anys abans. Hauríem pogut canviar les coses a temps. La crisi americana, que va estar a punt de col·lapsar tot el sistema financer de l'OCDE, ha suposat grans problemes en molts països europeus, però ha servit per descobrir el pastís i deixar al descobert tot un seguit de problemes econòmics i de naturalesa política. Fins que les reformes i els esforços que exigeix la seva solució no estiguin completats, es mantindrà inestable el nostre sistema. En el cas espanyol, són almenys cinc els aspectes que han quedat al descobert: una economia poc competitiva, una societat desigual, un mal funcionament institucional, un problema territorial, i les dificultats de la construcció europea.

1. Model econòmic. La crisi ha posat en evidència la falta d'adaptació de bona part de les nostres economies a les exigències de la globalització. S'ha reduït molt la competitivitat d'un sistema industrial basat en la utilització de recursos naturals de tot el planeta i de quantitats enormes d'energia importada a preus baixos, sobretot quan a més s'ha produït una difusió global de la tecnologia que avui dia està a l'abast d'altres territoris. Els països que van anar abandonant l'activitat industrial i concentrant la seva economia en els serveis i en la construcció (com és el cas espanyol), i entrant a més en una espiral d'endeutament i especulació, tenen davant seu un important problema. És necessària una nova política industrial que se centri en grans augments de l'eficiència, en una millor utilització dels recursos naturals escassos i en un increment de la utilització de tecnologia en el disseny de productes i de processos.

2. Model social. Les reformes que a partir dels noranta, a l'aire del corrent neoliberal, es van fer en la desregulació de mercats i en el sistema fiscal, van augmentar molt les desigualtats fins i tot en períodes de fort creixement. Aquesta evolució va fer que, quan va arribar la crisi, la societat estigués molt menys preparada per repartir-ne equitativament els costos, i les dificultats de l'ocupació, juntament amb les mesures d'austeritat tendents a equilibrar els pressupostos, van deixar cada vegada més desprotegida i exclosa una part creixent de la societat. L'Estat de benestar que s'havia construït (amb retard respecte a altres països europeus) es va anar afeblint i es va reduir notablement la cohesió social; es van generar així importants moviments de disgust i de protesta.

3. Funcionament institucional. A tot Europa, però molt especialment a Espanya, aquesta situació ha afectat, i ha anat posant en evidència el mal funcionament del nostre sistema polític, derivat de l'etapa de la transició, que si bé va ser d'enorme valor per a les primeres dècades de democràcia, no ha sabut o no ha volgut adaptar-se a una època diferent, ni als canvis globals que s'han produït durant els últims quaranta anys.

L'Estat de benestar es va anar afeblint i es va reduir la cohesió social; es van generar així importants moviments de disgust i de protesta

El sistema d'elecció dels nostres representants, la forma de repartir el poder polític des d'un punt de vista territorial, el mal funcionament d'algunes administracions, el sistema de nomenament dels òrgans suposadament independents, la falta de control de l'activitat executiva que ha donat lloc a massa casos de corrupció, o la ineficàcia del sistema judicial, són alguns dels elements que han anat produint un progressiu rebuig de tot el sistema per part dels ciutadans, rebuig que demana reformes des de dalt de tot (la Constitució, l'organització de l'Estat) fins als nivells més propers.

4. Equilibri territorial. No és d'estranyar que totes aquestes situacions de descontentament hagin incrementat els desitjos dels ciutadans d'algunes parts de l'Estat, especialment Catalunya, de buscar perspectives diferents, davant l'aparent falta de voluntat (o incapacitat) dels governs centrals per abordar aquestes reformes amb caràcter general. Cal tenir en compte que hi ha a Catalunya el convenciment que l'statu quo actual és perjudicial per als que viuen aquí. La rígida posició negacionista de l'actual Govern ha anat realimentant aquest corrent d'opinió i afavorint comprensibles posicions de separació.

5. Construcció europea. La crisi, i sobretot la trista actuació de la UE, ha posat de manifest fins a quin punt el procés europeu està en un punt crític, a causa de la ralentització, per no dir la regressió, que ha sofert en els últims anys. Els instruments que altres països han utilitzat amb èxit enfront de la crisi, els estats europeus ja no els tenen, i la unió no els ha desenvolupat o no els utilitza. Per dir-ho molt sintèticament: “Sense Estat no hi ha moneda”. La conseqüència del desencantament ha estat un inquietant fervor antieuropeu que, en absència d'un clar salt endavant, podria conduir-nos a un futur ple de dificultats i a una regressió històrica.

El futur polític no avançarà mentre els partits, o els moviments polítics, no siguin capaços de fer propostes concretes en cadascun dels cinc àmbits, els problemes dels quals no es poden solucionar separadament.

Joan Majó és enginyer i exministre