Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

El mal pas d’Artur Mas

Ha renunciat a la convocatòria que va signar i que va suspendre el Constitucional

S'esperava la convocatòria d'eleccions autonòmiques anticipades i Artur Mas ens ha sorprès amb un succedani de consulta del qual només ha sabut concretar que hi hauria “locals, urnes i paperetes”. Artur Mas ha renunciat a la convocatòria que va signar en un acte solemne i que va suspendre el Constitucional a petició del Govern. Compleix d'aquesta manera el seu compromís de mantenir-se en la legalitat. Però s'ha endinsat en el confús món de la consulta participativa, és a dir, un simulacre de votació sense les garanties exigibles per concedir-li legitimitat i valor. Una estranya fugida cap endavant d'un polític d'ordre que entra en el tempestuós món de les solucions imaginatives. Potser ara pagarà l'error d'haver posat data a una consulta que se sabia que era irrealitzable.

Els partits institucionals espanyols i part de l'empresariat no li perdonen la traïció: “Era un dels nostres i ha deixat d'escoltar-nos”

Artur Mas ha fet passos que, fins ara, havia evitat: ha entrat en un terreny en què les responsabilitats de les institucions polítiques i dels moviments socials poden confondre's perillosament; ha intentat endossar a uns altres –especialment a Esquerra Republicana– la responsabilitat de la ruptura de la unitat dels partits sobiranistes, i ha bloquejat una mica més qualsevol via de negociació amb el Govern espanyol, al qual ha tractat amb especial duresa, recordant on hi ha els poderosos enemics que impedeixen que Catalunya faci el seu camí.

En el fons, la seva carrera política depèn d'Oriol Junqueras, el seu principal soci en l'aventura, que pot posar-li data de caducitat en qualsevol moment

Per què ho ha fet? Fa temps que Artur Mas és a la corda fluixa. Els partits institucionals espanyols i part de l'empresariat no li perdonen la traïció: “Era un dels nostres i ha deixat d'escoltar-nos”. Líder imprescindible per a un sector de l'independentisme, manca, malgrat això, d'autoritat suficient sobre el procés sobiranista. En el fons, la seva carrera política depèn d'Oriol Junqueras, el seu principal soci en l'aventura, que pot posar-li data de caducitat en qualsevol moment. Que no hi hauria consulta ja es tenia coll avall a Catalunya, que el 9-N s'organitzaria alguna mobilització important per expressar la voluntat de votar també se sabia. El que és estrany és la manera que s'ha triat, que pot acabar devaluant la mateixa idea del referèndum.

Si l'objectiu era votar, davant la suspensió de la consulta la resposta lògica era anunciar eleccions. Artur Mas va posar-hi condicions: estava disposat a convocar-les si Convergència i Esquerra anaven juntes, amb ell com a cap de llista. I Oriol Junqueras, al qual les enquestes donen com a guanyador, vol pensar-s'ho. A tots dos els interessa: a Artur Mas per seguir al capdavant del procés i compensar la impossibilitat del referèndum, a Junqueras per construir “la majoria parlamentària per a una declaració d'independència”. I, malgrat això, coses de la política, no s'han posat d'acord, fet que ha sembrat el desconcert entre els seus i la perplexitat a fora. Més aviat del que es pugui pensar, hi haurà eleccions autonòmiques. Potser tenen raó els qui diuen que avui Artur Mas ha començat la campanya electoral, però amb mal peu.